Uri Costak

“La família pot ser un antídot contra la por”

Creatiu de publicitat, guionista, escriptor i pare del Lander, de 10 anys. Fa classes a la Universitat Pompeu Fabra i publica la primera novel·la, ‘L’estilita’ (ed. Amsterdam), una història sobre la llibertat, senzilla i excepcional

Uri Costak és escriptor / FRANCESC MELCION Zoom

Entenc pares i mares quan es lamenten que tenir cura dels fills implica manca de llibertat, però en el meu cas no ho trobo un sacrifici, m’agrada fer-ho.

Si el protagonista de la teva novel·la hagués de parlar a una colla de pares i mares, què els diria?

No s’hi ficaria gaire, però si ho hagués de fer els diria que acompanyessin els fills en el difícil camí de ser aquells que realment són.

La família ens pot fer lliures? O això és un contrasentit?

La vida es contradictòria, imperfecta, incompleta, plena de contrasentits. Jo em sento contradictòriament còmode en aquest espai i cal ensenyar als fills a sentir-se còmodes en la contradicció. Ara, sobre això que em preguntes, en la mesura que la família t’acompanya -i pocs poden fer aquest paper millor que la família i probablement algunes amistats-, fa que et sentis més segur, et fa viure amb menys por. I ser lliure és bàsicament no tenir por. Per tant, la família -amics inclosos- pot ser un dels millors antídots contra la por.

Tens un fill biològic però has conviscut amb altres fills de parelles. ¿Quins errors has vist cometre a l’hora de cosir una nova família?

Pot ser un problema voler fer de pare o mare de fills i filles que no ho són. Això ho he tingut sempre clar, potser perquè jo mateix vaig ser fill de pares separats que tenien altres parelles. Saber que el teu fill o filla conviu amb una persona que no ets tu és difícil. Malgrat això, puc dir que, encara que sigui difícil, un cop assumeixes que és inevitable també ho pots viure com una sort.

¿I què ha resultat difícil, en el teu cas?

Crec que el menys difícil és la part que té a veure amb els fills. Els nens ho entenen tot i, si te’ls estimes, s’adapten a diferents realitats de manera gairebé perfecta. En canvi, entendre’s amb la parella pot ser més complicat.

Què et fa feliç, quan observes la convivència del teu fill amb fills d’altres parelles?

Em fa feliç quan veig que es tenen en compte, quan s’enyoren. Tinc moltes ganes de veure com es comportaran quan la seva relació ja no depengui dels adults.

Explica’m una situació viscuda amb el teu fill que t’hagi fet reflexionar.

Un dia em va venir a l’hora de berenar i em va dir que, a vegades, sentia en el més profund “una espècie de tristesa de viure”. Tenia uns set anys. Llavors jo estava llegint George Steiner, que parlava de la schwermut, una mena de malenconia, de fons obscur, profunda i indestructible. Després de donar voltes ell i jo sobre aquest tema, ens vam entendre millor i crec que també vam entendre millor la vida.

El teu llibre és ple de pensament. Fes-me’n un sobre la paternitat.

Els bons i mals moments estan embolicats amb el mateix paper, formen part del mateix regal.

¿Quina frase et repeteixes quan tot resulta feixuc?

Tot el que no es dona es perd.

I què et preocupa, ara mateix?

Que el meu fill creixi i pugui arribar amb comoditat a la pica per tal que m’ajudi a rentar els plats.