Pedro Pardo

“Una criatura escolta Mozart i somriu”

Director d’orquestra, compositor, pianista i pare de l’Àlex, de 8 anys, i el Pau, que just demà en fa 11! Amb Albert Galceran publica ‘Els homes clàssics’ (Rosa dels Vents). Col·laboren a Catalunya Ràdio i Catalunya Música

Pedro Pardo és director d'orquestra i compositor / DANI RÍOS Zoom

Quan ets pare potser et tornes més sensible. Coses que no t’afectaven ara et fan estar fet un flam. Fa més de 18 anys que soc pianista i que acompanyo escoles de música. He acompanyat més de mil nens i nenes i mai m’havia posat nerviós, fins al primer dia que em va tocar acompanyar el Pau i l’Àlex. Se’m van posar els ulls tan plorosos que gairebé vaig haver de parar. Quan em vaig girar cap al públic i vaig veure la meva dona plorant com una magdalena, ja va ser impossible que no em saltessin les llàgrimes.

¿És absurd que et pregunti si a casa escolteu música?

Doncs el fet que jo sigui músic fa que passi una mica allò que diu la dita: a cal sabater, sabates de paper. Però sí que tenim un hàbit que em sembla molt saludable.

Explica-me’l.

Cada matí, durant els 10 o 15 minuts que anem en cotxe a l’escola, sempre escoltem Catalunya Música i comentem les obres que sonen. Només amb aquesta estona diària poden arribar a tenir una idea dels estils molt ben formada, fins al punt que ja fa un temps que reconeixen obres de Mozart, Beethoven o Vivaldi. Al principi va costar una mica, però ara em demanen cada matí escoltar Tots els matins del món, el programa de l’Ester Pinart i el Joan Vives.

Aconsella’m què puc fer escoltar a un nen abans de dormir.

Es diu que la música de Mozart és la més assequible, que quan un nen l’escolta automàticament somriu, potser perquè el mateix Mozart va ser un nen prodigi i va compondre música de nens per a nens.

Deies que els teus fills toquen...

Jo tenia clar que la música havia d’estar en la seva vida, ja fos escoltant-la o practicant-la, i els vaig posar un violí a les mans quan tenien dos anyets. Va ser un repte que la seva professora i amiga Laia Pujolassos va acceptar. Al principi era una mena de joc, però vam crear l’hàbit de tocar cada dia una estona abans de sopar. Va costar però va acabar sent una cosa natural que ells mateixos demanaven.

Què consideres essencial en l’educació?

Que els fills entenguin que cal respectar-se a un mateix i als altres. A casa ens preocupa molt el respecte, com saber ajudar i que entre els germans no hi hagi rivalitat sinó estima. Després ja tenim les preocupacions típiques de l’edat: internet, l’institut de l’any vinent, la PlayStation... No sé si les nenes són diferents, però els meus dos fills pensen tot el dia en el futbol, en els cromos, en jugar, jugar i jugar.

I quina és ara la batalla?

Aconseguir que es facin més responsables de les seves coses i que no ens trobem sabatilles sota el sofà o cromos sobre el teclat. Cal millorar l’ordre de casa, però quan jo era petit tampoc era gaire endreçat. Abans no t’he explicat una anècdota del cotxe.

Digues.

Un matí érem al cotxe i vaig descuidar-me de posar la ràdio. Aquell dia plovia i el Pau va dir: “Papa, avui fa un dia Beethoven”. “Per què?”, li vaig preguntar. “Perquè el dia està preocupat i a punt d’esclatar, com la música de Beethoven”. I l’Àlex va afegir: “Si fes bon temps, seria un dia Vivaldi, com la primavera”.