Així fa de mare
Família 05/08/2017

Maria Sempere: “Els nens van al seu ritme, no al teu”

Editora i mare de l’Arés i la Júlia, de 13 i 11 anys. És fundadora de l’editorial Les Hores, que acaba de néixer amb dues reveladores novel·les: ‘Història d’un matrimoni’, de Geir Gulliksen, i ‘La vida a qualsevol preu’, de Kristina Sandberg

i
Francesc Orteu
2 min
“Els nens van al seu ritme, no al teu”

Durant molt temps vaig treballar a Vueling. Havia d’estar pendent de la feina les 24 hores i passava molt temps a fora. Necessitava un canvi de vida, també per a les meves filles. Ara, amb l’editorial, treballo a casa, i encara que també hi dedico moltes hores és diferent perquè puc estar al costat de les meves filles i poden fer els deures al meu costat.

En què l’has encertada?

Entenent que les meves filles tenen el seu ritme. Els nens van al seu ritme, no al dels pares. Abans, arribava a casa al vespre i els feia tota mena de preguntes sobre com els havia anat el dia, què havien fet, què havien pres per dinar, amb qui havien jugat. Els feia un interrogatori complet i sovint ni escoltava les respostes. No serveix de res perquè els nens necessiten trobar el seu moment per explicar-te les seves coses.

Una família es pot gestionar amb eficàcia?

No ho crec. Sempre cal molt de temps per a tot, cal saber esperar, deixar reposar les coses. També cal molt d’afecte i tendresa. Crec que no podem pretendre aplicar a la vida familiar la manera de fer de la nostra vida professional.

Una família no és gestió de personal.

És important respectar l’opinió dels fills, cosa que no sempre és fàcil. T’has d’esforçar a no projectar els teus gustos o ideals sobre ells. Has de potenciar que tinguin una visió diferent de les coses.

Explica’m un cas concret.

El tema de les activitats extraescolars, per exemple. Trobo que sempre han de fer coses que els agradi fer. Però sovint cal explicar-los que cal constància, que cal esforçar-se per obtenir resultats. En el cas de la música, hi ha molts nens que es cansen i alguns pares creuen que cal obligar-los fins a una determinada edat. Jo tinc dubtes.

Quina norma apliqueu?

Que poden triar les extraescolars però que no poden canviar-les a mig curs. No es pot anar fent un tastet de tot. És important ensenyar als nens que sovint cal esperar. Estan acostumats a obtenir-ho tot de manera immediata i està bé obligar-los a tenir una mica de paciència.

Què et costa?

Escoltar contínuament la paraula espera. Quan els toca fer alguna cosa, com els deures o alguna feina de casa, la resposta acostuma a ser espera. No sé quantes vegades m’ho diuen. Un dia les comptaré. Sempre costa trobar el moment de fer allò que toca fer.

I les pantalles?

Òbviament, cal posar límits a la tecnologia, no perquè sigui dolenta, sinó perquè és capaç de xuclar-te tot el temps. I els nens necessiten espai perquè aparegui la creativitat o la reflexió.

La tecnologia ens permet tenir un vincle amb els fills que no teníem nosaltres amb els nostres pares.

És cert, abans, quan sorties de casa, desapareixies. Estaves totalment sol. En canvi, ara sempre tens els fills lligats a través del mòbil, cosa que és una tranquil·litat.

Des que has deixat la vida d’executiva, ¿quin canvi has notat en el tracte amb les nenes?

Em diuen que ara ric més que abans.

stats