Doctora en ciències químiques, fitoterapeuta i mare del Damià, el Marc i la Sara, de 15, 12 i 6 anys. Publica amb el Dr. Eduard Estivill El método Tokei. Cómo poner en hora tu reloj interno para vivir con salud, energía y optimismo (Plaza-Janés).
— El mètode Estivill, creat pel meu pare, es basa en establir hàbits rutinaris, repetitius i reproduïbles per consolidar un aprenentatge que ensenyi a dormir.
Sembla que va desenvolupar el seu mètode perquè tu no dormies.
— Jo, esclar, no ho recordo perquè era molt petita, però devia ser una criatura bastant persistent, perquè ho soc de mena i els meus pares ho devien patir.
Et va causar cap efecte negatiu, el mètode Estivill?
— Cap. Sí que va crear efectes positius dormir bé, perquè l’hormona del creixement se segrega durant la nit. A més, va permetre tenir al meu costat uns pares que dormien bé i afrontaven el dia a dia amb positivitat, paciència i energia.
Has aplicat el mètode del teu pare als teus fills?
— El mètode del meu pare va condicionar la meva manera d’entendre el son. Tinc clar que es tracta d’establir uns hàbits des del primer moment, tot comunicant-los seguretat i afecte, per ensenyar els fills a dormir sols. Ara, el fill mitjà sempre va ser una mica més guerrer i plorava perquè no volia dormir, així que sí que vam haver d’aplicar-li el mètode.
S’assemblen, el mètode Estivill i el mètode Tokei?
— Tots dos es basen en la cronobiologia, que és l’estudi dels bioritmes, és a dir, les funcions internes que, per definició genètica, es repeteixen cíclicament. Per exemple, el funcionament d’algunes hormones és cíclic i el mètode Tokei procura que els nostres ritmes interns puguin sincronitzar-se amb el nostre entorn.
Mares i pares aprenem aviat que els fills van al seu ritme.
— Amb la tercera filla vaig haver de forçar els meus horaris de son per poder-me adaptar a ella. Vaig veure que es despertava a les cinc i vaig haver de variar els meus horaris de son habituals. El canvi d’hàbits em va permetre ajustar el meu rellotge intern durant un temps.
Els hàbits són la clau.
— Els pares eduquem amb els hàbits perquè els fills facin madurar les diferents funcions que els corresponen segons l’edat. Per exemple, és molt important que els pares defineixin una hora per anar a dormir i que es mantinguin ferms en aquest horari per educar-los en aquest hàbit. A mesura que els nens es fan grans van agafant autonomia, però això no treu que es pugui decidir quan han d’anar a dormir.
I amb els adolescents?
— És complicat perquè els rellotges interns d’aquesta edat tenen tendència a endarrerir-se. Però els pares encara hi tenen molt a dir. Cal procurar ajudar-los per evitar que els mals hàbits encara incrementin més aquest retard, com ara intentant eliminar l'ús del mòbil abans d’anar a dormir, per molt difícil que això ens sembli.
Què passa quan cada fill té el seu ritme?
— En el nostre cas hem viscut grans diferències entre un fill matiner i un fill vespertí. Amb el matiner havíem de ser molt puntuals a l’hora de sopar perquè un petit retard ja implicava ploreres.
I amb el vespertí?
— Havíem de mantenir hàbits relaxants abans d’anar a dormir. Una nit que fèiem un sopar amb amics, el fill vespertí, que llavors tenia quatre anys, ens va venir plorant i dient "és que jo també vull fer gresca!".
