Així fa de pare
Criatures 05/11/2021

Diego Hidalgo Demeusois: "Cap pantalla abans dels 3 anys"

3 min
Diego Hidalgo Demeusois és sociòleg

Sociòleg especialista en xarxes socials, emprenedor i pare del Diego, el Pablo i l’Amadeo, de 6 anys, 2 anys i 7 mesos. Publica Anestesiados. La humanidad bajo el imperio de la tecnología* (ed. Catarata), un assaig sobre l’efecte que la tecnologia té en la nostra vida i la dels fills.

— Les xarxes socials han intensificat la competència entre les persones i generen el sentiment que contínuament tothom està vigilant tothom. És un àmbit social en què de manera sistemàtica es fan servir diferents mecanismes perquè l’usuari hi torni un cop i un altre. Fomenten allò que en anglès es coneix com FOMO, fear of missing out, por de perdre’t alguna cosa important. 

A l’institut de la filla, moltes noies estan enfadades entre elles i sospito que les xarxes socials hi tenen a veure. 

— El model de negoci de les xarxes es basa en la quantitat de temps que els usuaris les fem servir, i això és problemàtic. D’entrada tenen molta capacitat de captar l’atenció dels adolescents, fent que descuidin altres aspectes que els generarien més benestar. Però, a més, les xarxes han descobert que un factor clau és l’emprenyament.

L’emprenyament?

— Les discussions, els enfrontaments, fan que ens mantinguem connectats. Mitjançant diferents mecanismes, es poden fer circular per les xarxes uns missatges que generin uns sentiments i no uns altres.

I això és delicat a l’adolescència.

— Als joves els resulta especialment complicat mirar-se les coses amb la distància suficient i afrontar la pressió ininterrompuda de les xarxes. En el llibre explico que una de les claus de la felicitat és justament tenir la capacitat de deixar de banda tot allò que diran els altres de tu i no avançar-se contínuament al possible judici social. Doncs resulta que les xarxes fan justament això.  

La tecnologia transforma el nostre cervell?

— Sí. Ens acostuma a sobrevolar per sobre de molta informació i ens fa perdre l’hàbit de fixar-nos en els detalls. Perdem la capacitat de concentració i d’aprofundiment en allò que pensem perquè el cervell s’acostuma a rebre de manera contínua gratificacions immediates. 

En el cas dels teus fills, com els pot afectar?

— Els nens poden perdre la capacitat de ser pacients i els seus cervells necessiten novetats constants per sentir-se satisfets. S’estimula la secreció de dopamina, una hormona que ens fa estar en estat d’alerta esperant la següent injecció de gratificacions. Aquesta és la mateixa hormona que intervé quan es pateix una addicció. Tot plegat dificulta el sentiment de benestar. 

Què feu a casa?

— D’entrada, cap pantalla fins als 3 o 4 anys. Després limitar el consum a uns 45 minuts només dos cops per setmana. Desconfiar molt de tota la tecnologia que sembla pensada per als nens, tipus YouTube Kids. Mai permetre que la canalla consumeixi continguts sense supervisió. Tendim a subestimar l’enorme capacitat de control que tenen sobre els nostres fills. 

Quina lliçó important has après dels fills?

— Quan passes temps amb nens petits t’adones de fins a quin punt ens hem acostumat a estar tot el dia fent coses i tenir el nostre cervell ocupat consumint informació. Les criatures ens permeten gaudir de la meravellosa experiència d’allunyar-nos del dia a dia i això ens ajuda a entendre que el més important de la nostra vida és justament allò que estem fent en aquell moment.  

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Anestesiados' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats