Col·laborar

Ben pensat, la societat és el resultat d'una col·laboració recíproca entre les persones. Ningú és autosuficient, tots necessitem els altres en algun aspecte. Si fóssim ben conscients d'això, consideraríem la col·laboració com una resposta lògica i necessària a tot el que nosaltres hem rebut i rebem dels altres.

Aquest valor l’hem d’inculcar als nostres fills i alumnes des de ben petits; i com passa amb la resta de valors, l’efectivitat va més enllà del discurs, va de com nosaltres el portem a la pràctica, del que ens vegin fer. En primer lloc, els hem de fer adonar que rebem moltes coses dels altres, des de la vida fins a tota una sèrie d’atencions i mitjans sense els quals no podríem sobreviure o passaríem força dificultats. A més dels pares, són col·laboradors anònims el forner que ens fa el pa de cada dia, els proveïdors dels mercats, els redactors de la premsa diària, els que netegen els carrers, els que posen en marxa tot el servei públic de transport, etc. I, per tant, cal ensenyar i aprendre a ser agraïts i valorar l’esforç que fan els pares i tantes altres persones perquè no ens manqui el necessari.

Col·laborar és oferir-se de manera espontània i desinteressada amb la intenció d'ajudar una persona, un grup o una causa solidària. Hem de fer que els nostres fills i alumnes siguin sensibles a les necessitats dels que pateixen o no tenen res. Els primers destinataris de la col·laboració són certament la família, els companys d'escola i les necessitats socials de la comunitat, però hi ha altres persones, llunyanes o properes, que pateixen i els falten moltes coses elementals.

Quan aportem dedicació personal, temps, habilitats, esforç, treball o alguna cosa material sumant-la a la d’altres, estem col·laborant. Quan algú treballa en un projecte, comparteix amb altres persones un mateix objectiu i es responsabilitza de la parcel·la del seu compromís, està col·laborant.

Per col·laborar i compartir es necessita tenir un esperit generós, alegre i senzill, i fer-ho amb humilitat, sense esperar res a canvi. Quan ajudem els altres sentim l'alegria i la satisfacció interior d'haver obrat bé i de manera altruista. La col·laboració té molt en comú amb la generositat, la solidaritat, l'amistat... En canvi, l'egoisme, l’individualisme... són contraris a aquest valor.

Podem col·laborar també en associacions que actuen en el nostre entorn com són el voluntariat i les ONG. Aquestes associacions ofereixen una inestimable ajuda als membres més fràgils de la societat, gràcies a l’aportació abnegada i desinteressada de persones sovint anònimes. Les situacions de crisi sanitària i econòmica com la que estem vivint ara, per desgràcia, obren incomptables fronts de necessitats, en els quals s'agraeixen les ajudes que presten persones generoses i altruistes.

A nivell familiar, una de les parcel·les més properes i quotidianes en què cal col·laborar especialment és a casa, ajudant en les tasques domèstiques per alleugerir la feina dels pares. Aquestes tasques s'han de compartir i és un deure que han d'assumir tots els membres de la família de manera conjunta i espontània, satisfets de poder contribuir al bon funcionament de la llar. Han de quedar en l'oblit aquells estereotips socials en què les tasques domèstiques eren responsabilitats únicament de les dones. Pot ser interessant confeccionar un quadre de distribució de les tasques que cada membre de la família assumeix, i complir-lo.

En l’àmbit social una altra forma de col·laboració més compromesa és el voluntariat. El voluntariat és un moviment altruista que comporta la dedicació d'una part del propi temps a persones necessitades de comunicació i ajuda. És un extraordinari exemple de generositat que no acaba en l'acció concreta d'ajuda, sinó que, des d'opcions diverses, busca la transformació de les relacions entre les persones i la construcció d'una societat més humana, justa i solidària. El voluntari no pot ser una persona individualista sinó tot el contrari, ha de ser solidari amb els que necessiten la seva ajuda.

Aquest moviment és un servei que neix a partir d'una profunda motivació personal i, en aquest sentit, és el testimoniatge clar d'un col·lectiu que té en compte, sobretot, la dignitat de la persona més que la seva imatge, el poder adquisitiu o el seu estatus social. El treball en aquest camp afavoreix la plena realització, tant de qui rep el temps i l'afecte com del voluntari que ajuda i es dona a l'altre, perquè tots dos descobreixen el sentit de complementarietat que prenen les seves vides. Els àmbits en què es desenvolupa el voluntariat són molt diversos. Els més coneguts són: el social, l'educatiu, el de la salut, el de la cooperació internacional, el del desenvolupament socioeconòmic, el del comerç just, el cultural, el del medi ambient, el de la participació ciutadana i civisme, el dels drets humans, el d'emergències i socors, el del temps lliure...

Potser és un camí llarg, però seria molt important que arribéssim a entendre que la veritable felicitat està més en el donar que en el rebre.

Jesús Blanquet és pedagog

Per saber-ne més

'Avanzar en valores'. Jesús Blanquet.

Ediciones del Serbal.