Deixeu que s'embrutin les mans!

Fa pocs mesos que han començat P-3 a l’escola pública Joanot Alisanda de Sabadell i ja han tingut una benvinguda molt hortícola. Les seves classes porten el nom de Pèsols i Pastanagues, que són les hortalisses que planten tot just començar el curs. Excepcionalment, aquest any hi ha una tercera línia de P-3 i també té un nom arrelat al camp: Carxofes. “Aquí ja es veu que important que és l’hort en la vida de l’escola. Pedagògicament, el treballem de manera molt transversal i ens aporta molts beneficis i aprenentatges”, assegura la mestra Munts Casamitjana, impulsora i coordinadora de l’hort escolar del Joanot Alisanda ara fa 6 anys.

“És un projecte d’escola amb implicació de tot el professorat i alumnat. Des de l’equip docent pensem que el vessant pràctic de l’hort, les feines de conreu, l’observació del creixement de les plantes, l’experiència del pas del temps i, finalment, poder-les assaborir són una bona oportunitat per prendre consciència de valors com el respecte per la natura, la necessitat del treball cooperatiu, el respecte entre els companys i la necessitat d’una alimentació sana”, argumenta l’educadora.

L’hort està situat en un racó del pati, anomenat Pati Tranquil, i a més de les feixes amb verdures de temporada (carabasses, bledes, enciams, cols…) i les plantes aromàtiques, hi ha un alvocater, un nesprer, un llimoner i una olivera, té dues taules de fusta on es poden realitzar jocs de taula i una rotllana feta de soques de fusta. Tot plegat, un espai ideal per fer classes a l’aire lliure. “El repte més gran ha sigut introduir les feines de l’hort en les experimentals a l’aula de ciències. Si l’hort no té una necessitat curricular s’acaba deixant de treballar”, adverteix Casamitjana. “Per tant -continua-, al Joanot treballem a l’hort i a partir d’aquí integrem els coneixements a diferents assignatures, d’una manera molt transversal i adaptada a cada nivell: els de sisè analitzen la composició química del sòl, a quart fan una cacera i dibuixen els invertebrats que troben, els de tercer mesuren les fulles i fan càlculs i a infantil, per exemple, toquen la terra, la reguen, fan el forat per plantar… I en gaudeixen molt!”, assegura.

L’HORT AL BALCÓ

La sabadellenca Ester Casanovas es defineix com a pagesa autodidacta, però és molt més. Fa 12 anys que va engegar el blog d’horticultura i jardineria Picaronablog.com i és autora del llibre 'Pagesos de ciutat' (Viena Edicions), una guia pràctica per començar a fer un hort al balcó o al terrat, aprofitant testos, garrafes i altres recipients domèstics. Per a aquesta divulgadora, el contacte de les criatures amb l’hort és “una activitat molt màgica”. “És molt bo que remenin la terra, que s’embrutin les mans, que vegin el cicle de les plantes i les coneguin...”, proposa. “Els surten preguntes molt interessants i treballar l’hort els obre moltes portes a altres situacions vitals. Als tallers veig que els nens tenen les idees més clares que alguns adults: saben que la boca de les plantes són les arrels i no les fulles i, per tant, s’ha de regar la terra. Cultivar els ensenya a tenir molta paciència, molt important avui en dia quan tothom espera resultats immediats”, reflexiona.

Uns alls sorprenents!

Per a aquesta època, Ester Casanovas proposa un repte senzill als lectors del Criatures, molt pensat per a la participació dels infants. “Que comprin un sac de terra hortícola, rica en nutrients, i que en un test hi enterrin una cabeça d’alls, però amb la punxa cap amunt descoberta. I en un altre test, que desgranin els grans i els plantin, un a un, a diferents nivells de la terra”. Assegura que és un experiment d’observació i de paciència: “A l’estiu vinent, cadascun dels grans es convertirà en una cabeça i els nens podran observar quin és més gruixut, més petit, més llarg…” I si no poden esperar, a la primavera que ve hauran tret la tija i hi haurà alls tendres per fer un remenat o una truita, a gust del consumidor. “L’all no necessita gaire aigua, només cal regar-lo un cop per setmana. Si està bé d’aigua, la tija es mantindrà recta i ferma”, aconsella aquesta pagesa de ciutat.

A l’hora de muntar un hort al balcó o a la terrassa, Casanovas proposa algunes tasques per implicar-hi la canalla. “Els encanta regar. Poden fer una regadora amb molts petits forats al tap d’una ampolla. Són feliços per fer els forats, per plantar, per buscar i observar els insectes. Com a experiment, gaudeixen molt descobrint la relació entre les formigues i els pugons, que són com les seves vaques. I si tens cols plantades -que ara és l’època- pots sacrificar-ne una i que els petits observin com les papallones ponen uns ous de color groc llampant i com neixen els cucs”, exposa. Més bricolatge hortícola: construir una pala tallant la nansa d’una ampolla de detergent. Econòmic i reciclat.

PETITS JARDINERS

Lia Casas, a més de ser experta jardinera de la Jardineria Bordas de Gavà, és l’autora del seu blog. És un dels gardens més veterans de Catalunya, amb set generacions al capdavant que han vist com ha evolucionat la descoberta de l’hort i el jardí dels escolars. Casas està convençuda d’una cosa: “Si a un nen, de ben petit, li dones l’oportunitat de gaudir de la natura, de conèixer i valorar els vegetals, segur que de gran ho respectarà”. El centre manté una col·laboració amb dos mestres jubilats de l’Associació Rosa Sensat que, juntament amb el mestre jardiner Joan Bordas, també jubilat, assessoren les escoles que volen enjardinar els espais exteriors.

A més, cada any acullen visites d’estudiants -el curs 2016-17, 3.110 nens- perquè practiquin l’ofici de pagès i de jardiner utilitzant totes les eines corresponents (tractors, pales, rasclets, regadores, guants, barrets…). “Fan un taller de jardineria i s’emporten el test a casa de record, tot aprenent els ingredients que cal ficar-hi. Visiten les aromàtiques i els ensenyem a olorar-les, observen els fruiters per endevinar quina fruita fan, es perden pel laberint, planten, sembren, reguen i recullen a l’hort. Descobreixen l’hotel d’insectes, coneixen sobretot les carnívores i aprenen per què els cactus tenen punxes. Si els mestres ens ho demanen, parlem d’altres temes sobre el món vegetal (fotosíntesi, parts de la planta)”, detalla Casas.

Com la mestra Munts Casamitjana, Casas està convençuda que conèixer de més a prop l’hort també ajuda a menjar millor i a respectar més els aliments de temporada. A l’Escola Joanot Alisanda tanquen tot el cicle productiu. Les restes vegetals del menjador es dipositen en un compostador, del qual obtenen adob per a l’hort. “Fomentem el treball en equip de l’alumnat, estudien el cicle de les plantes i tenen un coneixement vivencial. L’hort ajuda a estimular l’observació, la percepció i la comunicació del món que ens envolta, i els estudiants aprecien la importància de la feina agrícola. També coneixen els principis bàsics de l’agricultura ecològica i descobreixen l’origen d’alguns aliments. I, a més -conclou-, fomentem el valor de la constància i la responsabilitat, tenint cura de les plantes i valorant els resultats fruit del treball i l’esforç aportats”.

Fora tòpics! Es pot dormir amb plantes?

“Encara ara hi ha persones que es creuen aquesta ridícula i trista llegenda urbana”, respon, contundent, la jardinera Lia Casas. “Així com països del nord d’Europa (més avançats que nosaltres) on tenen més plantes és a l’habitació, aquí poquíssimes persones en tenen una”. I llança una pregunta: “Sabíeu que l’aire interior dels nostres habitatges està entre 10 i 100 vegades més contaminat que l’atmosfera exterior? Només tenim dues solucions per sanejar l’ambient: omplir la casa de plantes descontaminants i airejar-la cada dia de 10 a 15 minuts”, recomana. Casas assegura que “totes les plantes tenen un gran poder descontaminant, però n’hi ha unes més que d’altres. La més descontaminant per a interiors és la dracena. Elimina benzè, formaldehid, monòxid de carboni, toluè, tricloroetilè i xilè, contaminants propis d’una llar qualsevol”, subratlla.