TRINITAT GILBERT

Seguretat a casa? Eduquem les criatures!

Hi ha famílies que sostenen la teoria que és millor educar sobre la seguretat a casa que no pas indicar què s’hi pot fer i què no. Sigui com sigui, els pediatres ressalten les precaucions als àmbits més perillosos, com ara la cuina, les escales i els endolls

Els pares del Jan, i de la seva germana Júlia, l'adverteixen del perill d'alguns elements de la llar / FOTOS: CÈLIA ATSET Zoom

Quan Marta Suriol pensa si té una casa segura per als seus fills, la Júlia, de 6 anys, i el Jan, a punt de fer-ne 3, comença a dubtar. Després d’uns moments de silenci explica que el primer que va fer quan va ser mare va ser canviar de casa. “Vam marxar de Barcelona perquè la ciutat ens aclaparava, i perquè vivíem en un quart pis, en un bloc, i amb el meu vertigen em marejava quan tenia el bressol i la criatura prop d’una finestra”, recorda la Marta.

Com que volien viure en un lloc d’accés fàcil a la capital, on treballen, es van traslladar a una casa amb jardí a Sant Cugat del Vallès. I a la casa nova va començar a pensar si ho havia fet bé. “La Júlia agafava moltes bronquitis i llavors pensava que era per culpa de la humitat”, diu. Ara bé, el pediatre li va dir que no era per culpa d’això. “Vaig reforçar el meu argument que havíem fet bé de traslladar-nos a viure a Sant Cugat del Vallès perquè l’aire que s’hi respira és millor per a les criatures, i la ciutat és més tranquil·la per passejar-hi i jugar”, explica.

Dins de casa la mare observa amb deteniment els possibles perills que hi podria haver per a una criatura. “Els endolls no els hem tapat perquè són més segurs que antigament”, diu. “I constantment els diem que no els toquin quan van molls, i fent-los-hi saber no hem tingut mai cap problema”. Al jardí, on hi ha unes escales, no hi han posat cap tanca per un contraargument: “Estic segura que si l’hagués posat i hagués dit que estava prohibit pujar-hi, llavors ho haurien fet; sobretot penso en el meu petit, en el Jan”, comenta la mare.

I això mateix han fet respecte a altres aspectes perillosos de la casa. Els productes de neteja els tenen i mantenen sota la pica, però sempre els han explicat que no s’han de tocar. “Dient-los-hi n’hi ha hagut prou perquè ni tan sols obrin l’armari”, afirma la Marta.

Pot ser més efectiu alertar-los i explicar-los els perills que optar per les prohibicions

Sí que hi ha altres situacions que els pares han preferit prevenir, com ara les peces petites de les joguines. “Les tenim ben desades en un prestatge on el Jan no hi pot arribar, però sí que ho pot fer la seva germana, que és qui hi juga”, expliquen. Per tant, les joguines a què accedeix el Jan són les de la seva edat, i les pot agafar en qualsevol moment.

ALGUNS CONSELLS

Des de l’Hospital de la Vall d’Hebron, el cap de pediatria, Carlos Rodrigo, dona diferents consells a les famílies segons l’edat de les criatures. D’entrada, un d’essencial sobre el dormir. “Quan són nadons han de dormir al seu llit i cap amunt”, comença a explicar el pediatre. “S’ha demostrat que hi ha menys risc per al nadó quan dorm mirant cap amunt que quan ho fa en una altra posició”. I subratlla: “Han de dormir al seu llit, perquè el collit suposa un risc d’ofegament durant la nit”. Sobre aquest aspecte, el cap de pediatria sap que hi ha controvèrsia, però ell insisteix que una cosa és situar el bressol prop de la mare perquè pugui alletar el nadó i una altra qüestió és posar la criatura al mateix llit, “on hi ha risc d’ofegament”, reitera Rodrigo.

Quan el nadó comença a gatejar i a caminar, el següent punt de perill de la casa és la cuina. “Les paelles, les cassoles, el forn o qualsevol objecte que pugui caure a sobre de les criatures amb ingredients o components calents són perillosos”, alerta Rodrigo, que també és professor de pediatria a la Facultat de Medicina, on justament explica la lliçó de seguretat a casa.

Fora de la cuina, els endolls ja no són punts perillosos com antigament, perquè ara en la majoria de cases ja són segurs. “Malgrat això, cal vigilar que la criatura no jugui a introduir-hi objectes”, diu Rodrigo. Però a les cases sí que hi pot haver cantonades i taules que acabin en punta, que no siguin arrodonides, i “es converteixen en perilloses perquè es poden donar cops al cap i als ulls”. Per tant, el consell és posar-hi protectors.

Si les cases tenen escales internes, amb laterals no protegits, cal extremar les precaucions. “Pels laterals les criatures hi poden cabre senceres”, mentre que per les escales hi poden rodolar. Per això són espais que cal protegir sempre.

A mesura que es fan més grans, aquestes parts de les cases continuen sent punts que cal controlar, juntament amb els possibles productes tòxics que hi pugui haver. A part de col·locar-los en un lloc no accessible als infants hi ha una altra recomanació, que és no traslladar-ne el contingut a un altre continent. “No s’ha de fer perquè els productes tòxics tenen uns tancaments de seguretat que altres continents, com les ampolles de plàstic, no solen tenir”, diu el cap de pediatria. A més, “pot portar a confusió perquè en funció del recipient les criatures poden pensar que en poden beure el líquid”.

A part dels productes tòxics també hi ha els medicaments. “Cal vigilar, sobretot amb els que els adults puguin prendre amb més freqüència, perquè probablement seran els que es tindran més a l’abast”, diu el pediatre. En cas d’ingestió de medicaments “cal portar-los a urgències”.

PRECAUCIÓ AMB ELS PERILLS

Una altra situació perillosa poden ser les aspiracions de cossos estranys. “N’hi ha que van a parar a l’aparell digestiu, com poden ser els trossos de plàstic, però n’hi ha d’altres que poden quedar-se a l’esòfag”. I aquí cal actuar de seguida per treure’n l’objecte. El que ha arribat a l’estómac, les criatures ho acostumen a eliminar amb les femtes, però hi ha objectes perillosos, com les piles de botó: els sucs gàstrics poden destruir-ne l’embolcall i els productes interns de les piles d’alta toxicitat poden sortir-ne. “En aquests casos cal anar a urgències amb rapidesa, perquè el contacte de la pila per l’esòfag també és perillós”, comenta el cap de pediatria de la Vall d’Hebron.

Seguint aquest fil, el doctor Rodrigo també recomana a les famílies que respectin l’edat de les joguines, perquè si hi ha peces petites poden ser perilloses per una possible ingestió. “Un altre producte petit molt perillós, especialment si la criatura té menys de 3 anys, és la fruita seca: cacauets, ametlles, avellanes...”, diu el pediatre. I entre l’extensa llista de recomanacions per fer més segures les cases hi ha les finestres, portes, terrats i piscines. “Mai hi ha d’haver una cadira prop d’una finestra o una terrassa, perquè les criatures hi poden pujar, enfilar-s’hi i caure”, comenta Carlos Rodrigo. I amb les piscines, totes les prevencions que es puguin comentar són poques. La primera és la vigilància sempre de l’adult quan les criatures hi són a prop o s’hi banyen.

Amb les joguines, cal vigilar si hi ha peces petites que poden ser perilloses per una possible ingestió

Per acabar, la pedagoga Marta Burguet sosté que “l’opció d’educar preventivament sobre seguretat a casa no vol dir evitar l’explicació i optar per la intervenció”. Per la seva banda, la catedràtica de la Facultat d’Educació de la UB Maria Rosa Buxarrais coincideix que tant s’ha d’educar en la prevenció com també explicar a les criatures les conseqüències dels seus actes.