Família 22/10/2021

La dieta tecnològica, una eina per evitar addiccions

Propostes de desconnexió per dur a terme en l’àmbit familiar

5 min
Un ús abusiu de la tecnologia pot derivar en una addicció.

Irritabilitat i malestar quan no es pot accedir a internet. Necessitat d’augmentar el temps de connexió per sentir-se satisfet i, a la vegada, incapacitat per reduir-lo. Dificultats per mantenir el rendiment acadèmic habitual i per realitzar activitats lúdiques o esportives. Problemes a casa, a l’escola o amb els amics a conseqüència de les hores de connexió. Són símptomes d’addicció a internet. Aquesta dependència s’identifica quan una persona no pot portar una vida plena i satisfactòria a causa de l'ús excessiu i sense control d'internet, ja sigui a través de jocs en línia, xarxes socials, compres, el visionat de vídeos o, simplement, per navegar-hi durant hores. Segons dades de l’Hospital Clínic de Barcelona, aquesta mena d’addiccions afecten més els homes, els adolescents, les persones amb dificultats per relacionar-se socialment i les persones amb problemes d’addicció a les drogues o amb trastorns psiquiàtrics com ara ansietat, depressió i el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat.

Com en altres addiccions, una de les possibles solucions passa per marcar uns límits que, juntament amb altres eines si és necessari, permetin superar-la amb èxit. En el cas d’internet, recentment ha aparegut el terme dieta tecnològica, que pauta un ús saludable de la tecnologia ja sigui de manera preventiva o després d’identificar les causes que l’han acabat convertint en una dependència. En parla el psicòleg australià Brad Marshall al llibre La dieta tecnológica para niños y adolescentes* (HarperCollins, 2021), una guia amb pinzellades d’humor i ironia plena d’estratègies per controlar el wifi, per evitar l'abús dels videojocs i les xarxes socials o per saber desconnectar del telèfon mòbil, entre més propostes, explicades a partir d’experiències viscudes amb pacients de la seva pròpia clínica, la Internet Addiction Clinic @ Kidspace.

“La dieta tecnològica és molt senzilla. Només és qüestió d’equilibri. A la consulta començo tranquil·litzant els adolescents dient-los que no estic d’acord amb la desconnexió radical amb què solen amenaçar-los els pares. La realitat és que gairebé mai funciona”, escriu Marshall en un dels capítols. Per començar aquesta dieta tecnològica, després d’explicar-los contextos i situacions d’addicció relacionats amb l’abús d’internet, Marshall proposa set “passos de desconnexió” per dur a terme en l’àmbit familiar: controlar l’encesa i apagada del wifi, evitar enfrontaments amb els fills, negociar uns horaris, “llegir la lletra petita” per desxifrar si realment necessiten internet per fer els deures i quant de temps, establir unes normes, reduir les dades mòbils i, finalment, posar per escrit tot allò que s'ha acordat i signar les dues parts, pares i fills, el compromís de dur-ho a terme.

Quan amb la dieta no n’hi ha prou

Instaurar una dieta tecnològica en infants i adolescents no és fàcil al principi, tal com vaticina Marshall al seu llibre, però és necessari perquè la realitat indica que aquestes addiccions augmenten progressivament. En aquesta línia, l’Hospital Clínic va detectar un increment en l’ús de pantalles entre els infants i adolescents atesos al servei de psiquiatria infantil i juvenil durant el confinament. Els principals motius que van portar els pares a consultar el servei van ser problemes de son, absentisme acadèmic, trastorns emocionals, aïllament social i reaccions d’agressivitat extrema davant l’intent d’imposar límits en l’ús d’ordinadors, tauletes o mòbils.

Instaurar una dieta tecnològica en infants i adolescents no és fàcil.

“Quan ens trobem amb un problema d'addicció clínicament diagnosticat, normalment una dieta tecnològica no és suficient. Es recomana realitzar un tractament individualitzat i flexible, dirigit tant a la conducta addictiva com a les possibles causes i conseqüències de cada cas. Encara que de vegades és recomanable un període d'abstinència total de determinats jocs, aplicacions o dispositius, és preferible negociar amb el noi o noia i la família els objectius específics de la teràpia i facilitar l’aprenentatge d'un ús saludable de les noves tecnologies", explica Rosa Díaz, psicòloga clínica del Programa de Conductes Addictives en Adolescents del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l'Hospital Clínic: "No obstant això, els tractaments gairebé sempre van més enllà del control de la conducta addictiva i afegeixen formació en la resolució de problemes, la gestió d'emocions i pensaments negatius o obsessius, el control d'impulsos, les habilitats socials, les alternatives d'oci i les estratègies de prevenció de recaigudes”.

En aquestes situacions, sovint és imprescindible dissenyar un programa de tractament integrat, dirigit tant a conductes addictives com a les seves causes i conseqüències, perquè aquesta mena de dependències solen amagar altres dificultats emocionals, cognitives, familiars o socials que requereixen intervencions més àmplies. Díaz en posa un exemple: "Recordo un cas especialment difícil, en què un noi de 14 o 15 anys va desenvolupar una forta addicció a les apostes online. Va començar amb el FIFA i va acabar coneixent totes les plataformes possibles d’apostes esportives. Cal dir que en aquest cas hi havia factors de risc previs, com un diagnòstic de TDAH, i s’hi van afegir problemes emocionals i de personalitat, amb afectació del rendiment acadèmic i les relacions de parella. I, finalment, un altre factor molt important va ser la dificultat dels pares (separats) de posar-se d’acord i portar a terme les pautes de control i supervisió adequades”.

Videojocs i xarxes socials, els més addictius

Els videojocs en línia s’han convertit en els casos més freqüents d’addicció, en què sovint els pacients s'acaben aïllant a l’habitació per jugar-hi moltes hores, nit i dia, amb el consegüent absentisme acadèmic, l’abandonament d’activitats quotidianes i amb reaccions agressives per fer front a l’intent dels pares de posar-hi límits. Segons Díaz, aquests casos es produeixen majoritàriament entre els nois, mentre que en les noies és més freqüent l’addicció a les xarxes socials, els grups d’interessos comuns, les sèries o la informació sobre dietes. “Habitualment aquesta mena d’addiccions estan relacionades amb trets de personalitat obsessius, autoexigència elevada i desenvolupament de simptomatologia depressiva i ansiosa, sovint relacionada amb dificultats per assolir el rendiment acadèmic desitjat o amb insatisfacció amb el seu cos”.

De fet, com ja assenyala al seu llibre el psicòleg Brad Marshall a partir d’un estudi realitzat als Estats Units, els adolescents que més utilitzen les xarxes socials presenten més incidència de problemes de salut mental que aquells que passen més temps fent activitats socials presencials. Segons Díaz, és comú trobar trastorns afegits a les addiccions tecnològiques. “Els més comuns són els trastorns obsessius, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat o sense, dificultats acadèmiques, problemes de comprensió social i habilitats socials, ansietat i depressió".

"En la majoria d’ocasions aquests trastorns no són conseqüència de l’ús excessiu, sinó que més aviat són trastorns de base que porten d’una manera o una altra fins a l’ús incontrolat d’activitats gratificants a través d’internet. De tota manera, de vegades passa que l’ús descontrolat dona lloc a trastorns emocionals, afecta el rendiment acadèmic, les relacions socials i el desenvolupament de la personalitat, sobretot si es tracta de nens i adolescents”.

Rosa Díaz recorda que la intervenció amb la família és un aspecte molt important en la prevenció i el tractament de les addiccions en adolescents: “Es recomana realitzar grups psicoeducatius per als pares perquè entenguin què són les addiccions i aprenguin a posar límits, amb fermesa però també amb afecte i respecte a l'adolescent, per facilitar-li l'evolució cap a l'autonomia i la responsabilitat en l'oci saludable”.

Recomanacions de l'hospital Clínic per un ús saludable de les tecnologies
  • 1 Conèixer què utilitzen i amb qui es relacionen, utilitzar programes de control parental i vigilar les targetes de crèdit.
  • 2 Acordar un horari limitat d’ús lúdic dels aparells tecnològics amb alarmes en pantalla.
  • 3 Pactar normes d’ús i aplicar de forma justa les conseqüències establertes en cas d’incompliment.
  • 4 Trobar l’equilibri entre potenciar aspectes positius d’internet i marcar límits per evitar problemes.
  • 5 Afavorir la comunicació per entendre’ls i trobar moments per compartir-hi activitats en línia.
  • 6 Ensenyar-los habilitats emocionals i socials per tolerar la frustració i l’avorriment i controlar la impulsivitat, entre d’altres.
  • 7 Proposar alternatives d’oci saludable individuals, amb amics i amb la família.
  • 8 Reforçar i valorar aprenentatges i canvis positius, com ara la col·laboració en tasques domèstiques.
  • 9 Donar un bon exemple fent també un ús responsable de les tecnologies.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'La dieta tecnológica para niños y adolescentes' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats