La carta als Reis. Recomanacions i propostes

Com més joguines menys il·lusió. És una màxima que comparteixen psicòlegs i pediatres i que, adverteixen, cal tenir molt en compte de cara a l'arribada dels Reis d'Orient per evitar la frustració tant dels nens com dels pares en un dia tan especial. Es tracta d'una conseqüència directa: "l'excés de regals pot conduir fins i tot a una apatia total i provocar que els nens perdin la il·lusió a causa d'un excés d'estímuls positius, un estat que pot reduir, a més, el seu nivell de tolerància a les frustracions", assegura el doctor Gonzalo Oliván, cap de pediatria i adolescència de l'Institut Aragonès de Serveis Socials i membre de Top Doctors.

Els nens perden la capacitat de centrar-se en un únic regal i gaudir-lo plenament, i l'emoció es dispersa i arriba, fins i tot, a desaparèixer. I llavors arriben les protestes. Per això els especialistes recomanen posar límits des del mateix moment d'elaborar la carta als Reis. "Cal parlar-ho i intentar coordinar-ho fins i tot amb la resta de la família i amics. Cal tenir en compte que durant aquestes festes no solament vénen els Reis, també arriben el Pare Noel i el Tió amb regals a totes les cases de la família. Els nens perden la capacitat de valorar el detall", explica.

Saber gestionar les expectatives dels nens (i dels pares)

Els experts asseguren que els nens no es frustren per no rebre tot el que han demanat. Al contrari, accedir a les seves exigències els pot convertir en adults contínuament insatisfets. Per això cal gestionar les expectatives dels nens de forma prèvia, explicant-los que hi ha un "màxim" de regals que els Reis "poden carregar". Aquest diàleg ha d'existir, doncs fins que no tenen 9 o 10 anys els nens no estan capacitats per triar entre tanta diversitat i oferta.

Gestionar les expectatives dels pares, en ocasions fins i tot més grans que les dels nens, és una altra variable de l'equació. De fet, poden arribar a generar en els més petits necessitats que fins llavors no tenien o ni s'havien plantejat. La veritable clau està a ajudar la canalla a decidir-se per alguna cosa concreta que els faci molta il·lusió i fomentar-la. Cal convertir el Nadal en un moment màgic que els nens esperin amb anhel, saber incentivar l'entusiasme.

La doctora Natalia García Campos, psicòloga de Psikids, centre especialitzat en psicologia i psiquiatria per al nen i l'adolescent, explica la seva experiència. "Amb freqüència ens trobem a la consulta amb casos de nens que, en comptes de mirar-se una llista de regals amb els ulls plens d'il·lusió, estan frustrats perquè no saben què demanar. No són capaços de connectar amb l'emoció que es correspon amb aquestes dates". Aquí és on entra en joc la feina contínua dels pares d'ensenyar els seus fills a valorar l'esforç que hi ha darrere de cada detall.

Segons els pediatres, per als més petits es poden establir uns paràmetres bàsics sobre el tipus de joguina més adequada segons l'edat del nen:

• Els menors de 2 anys no necessiten amb prou feines joguines i les que els regalin han d'afavorir l'estimulació psicomotriu, la maduració del llenguatge i la sociabilitat.
• Entre els 2 i els 5 anys es recomanen les joguines que estimulin la imaginació, la memòria i les habilitats manuals.
• En l'etapa escolar són molt adequats els jocs que requereixen normes i altres jugadors amb la finalitat de desenvolupar raonaments mentals.
• Cal procurar estimular la lectura a totes les edats.
• Respecte a les joguines electròniques, els aporten habilitats que els seran molt útils en el futur, però cal limitar el temps que hi passen.

Recomanacions per fer la carta als Reis

Per la seva banda, l'educadora Alba Castellví proposa 10 consells bàsics per fer la carta als Reis. Primer de tot, proposa que els pares també facin la seva pròpia carta als Reis. Recomana aprofitar per demanar allò essencial, invisible als ulls. D'aquesta manera s'ensenya als fills quines coses valorem i obrim la seva mirada al que és important, més enllà dels objectes materials. Es pot demanar, per exemple...

- Paciència quan les coses no surten com ens agradaria i valor per sobreposar-nos als contratemps.

- Saviesa per saber veure i valorar tot el què tenim de bo al nostre voltant.

- Paraules per explicar com ens sentim i què necessitem, perquè així els altres puguin ser a prop nostre.

- Capacitat de comprendre i generositat per donar i per perdonar.

I en el comiat de la carta, que no es descuidin d'assegurar als Reis: "Jo prometo fer tot el que pugui per trobar temps i per fer un bon ús del que em porteu".

I aquests són els deu consells bàsics que Castellví proposa per fer la carta als Reis:

1. Llegir davant el nen la nostra pròpia carta, si és necessari comentant algun aspecte.
2. No cal concedir tots els desitjos: com menys regals, més valuosos seran els que s'hagin rebut. Cal limitar la quantitat de coses que es poden demanar o bé avisar els nens que els Reis porten, d'entre tot el que es demana, el que troben més adequat. En tot cas, els nens poden subratllar el que preferirien que els Reis no es descuidessin. Una bona manera de procedir és demanar una cosa a cada casa si hi ha diversos familiars que facin regals de Reis.
3. Evitar que els nens demanin coses massa influïts per la publicitat o pel que demanen els amics. Per això anirà bé tenir més d'una conversa sobre les seves idees els dies previs.
4. Procurar que hi hagi varietat de joguines: mecàniques, d'enginy, electròniques si en demanen, i d'altres que requereixin habilitats diverses.
5. Convidar els nens a explicar als Reis quan o amb qui faran servir allò que demanen. Per exemple: "Un joc de taula per a les tardes de diumenge amb la família, un joc de construcció per jugar amb la meva germana." D'aquesta manera ens assegurem que el que s'ha demanat podrà tenir un ús i que el nen ubica l'objecte en un moment real del seu temps quotidià. També haurà pensat abans de tenir-lo si caldrà compartir-lo i si tindrà companys amb qui gaudir-lo.
6. Si es demanen jocs electrònics o telèfons, cal fixar des del moment de demanar-los les condicions d'ús de les pantalles (límit de temps i espais on es podran utilitzar).
7. Afegir-hi llibres per llegir, a més a més (no comptar-los com a regals si n'hem limitat el nombre).
8. Aprofitar el moment d'escriure la carta al Reis per reflexionar sobre l'últim any: fugir de la fórmula genèrica "Aquest any m'he portat molt bé" per concretar quines coses han anat bé. Per exemple: "Aquest any m'he esforçat amb la música tot i que no en tenia gaires ganes, he procurat no descuidar-me de parar taula cap dia...". D'aquesta manera el nen veu quines coses valuoses ha fet en l'últim període i pot sentir-se'n satisfet.
9. Aprofitar el moment d'escriure la carta per fer propòsits de millora. En comptes d'escriure "Aquest any em portaré bé", per exemple, val més dir: "Tinc intenció de fer tot el possible per ajudar a casa i per ajudar la meva germana a vestir-se."
10. Després d'escriure la carta, comparar, en una conversa amb el nen, la seva sort respecte a generacions anteriors de la seva família i la major part de gent del món ara mateix.