PALOMA ARENÓS

En família és més divertit

En família és més divertit / FOTO: DAVID BORRAT I GETTY IMAGES Zoom

Aviat arribaran les vacances de Nadal, uns dies idonis per trobar una estona per jugar amb els fills, néts o germans, gaudir de la seva companyia i, alhora, millorar les relacions i enfortir els sentiments mitjançant el joc. Tot i que cada família és un món i cadascú té uns horaris amb unes necessitats i obligacions diferents, cal ser conscient que infants i joves tenen moltes hores lliures per Nadal i que s'han de trobar estones per compartir. I el joc és una bona excusa.

Prescindint de la persistent campanya nadalenca i de Reis d'anuncis de joguines (televisió i catàlegs) que ja ha començat i deixant de banda marques i productes concrets, tots els experts consultats defensen les bondats del joc. "Jugar és comunicar-se i els beneficis del joc són els mateixos que els de la comunicació. Es pot posar al mateix nivell que la família que llegeix i comparteix les lectures, que surten a la muntanya habitualment o que tenen una afició que els obliga a fer accions junts", detalla Oriol Ripoll, expert en el món del joc. Per aquest motiu, Ripoll afirma que "jugar afavoreix unes relacions personals sòlides i teixeix complicitats, i com a conseqüència permet que en moments difícils aquests vincles estiguin per sobre de les diferències". I avui aquestes complicitats són més necessàries que mai, per la dificultat amb què es troben molts pares per conciliar vida laboral i familiar. Encara que es disposi de poca estona, l'important és que aprofitem aquest temps per gaudir al màxim de la relació amb els fills, i el joc pot ser el pont que faciliti començar a teixir les complicitats.

El món del joc és ple de tresors, que enriqueixen les relacions. D'una banda, "crea un clima de diversió i relaxació: les famílies que juguen, o que viuen les situacions en clau de joc, xerren, riuen, són capaços de trobar activitats per fer plegats". I de l'altra, segons apunta Ripoll, "afavoreix l'aprenentatge en qualsevol àrea". "Un infant jugador ha de llegir textos, comprendre'ls, elaborar hipòtesi i transformar-les en estratègia de joc, saber guanyar i perdre i expressar els sentiments que els provoca aquesta victòria o derrota", diu.

Avis, companys de joc

Aquestes relacions són cada cop més intergeneracionals. La prolongació dels horaris professionals, la falta de germans amb qui jugar -hi ha molts més fills únics que fa tres dècades- i una esperança de vida més gran són alguns dels factors que converteixen els avis en els nous companys de joc. Els membres de l'Observatori del Joc Infantil, promogut per l'Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ), recorden que el 80% dels avis espanyols juguen amb els seus néts. "Tenen temps, saviesa, experiència i paciència, i això els converteix en magnífics companys de joc. Els nens d'avui en dia troben en els seus avis els aliats perfectes per jugar i comunicar-se i amb ells aprenen a relacionar-se, a respectar torns, regles i a pensar", segons conclou l'estudi El joc i la joguina a la societat actual , fet per Juegorama de Famosa.

La consultora pedagògica Imma Marín, membre de l'Observatori del Joc infantil, recomana que els jocs i joguines siguin adients a l'edat de l'infant i afirma que "el més important és compartir-los i gaudir-ne amb ells". En aquest sentit, indica que als nens petits els encanta jugar amb els jocs que els proposen i ensenyen tant els avis com els pares perquè confien en ells i en el seu criteri. Per a qui vulgui caminar sobre segur, val molt la pena consultar www.ludomecum.com , una pàgina web on es pot adaptar la recerca i es troba informació sobre les qualitats pedagògiques de cada producte.

A què juguem?

Quan se li demana a Oriol Ripoll quins jocs poden fer avis i néts, suggereix que "d'entrada tots, i són els avis els que han d'escollir". "Però posats a triar -continua Ripoll-, els aconsellaria que fessin jocs de sempre, dels que es fan amb elements que tens habitualment per casa (paper, llapis i tisores, cartes o tauler). D'aquesta manera els estaran transmetent el patrimoni cultural, i els infants, de grans, recordaran que a aquell joc hi jugaven amb els seus avis. En el meu cas són les dames". La consultora pedagògica Imma Marín subratlla que "el joc és font d'alegria, vitalitat, optimisme i humor". Els nens per ells mateixos són una font de vida per als avis, sobretot si tenir els néts no es converteix en obligació. Per Marín, "el joc que es juga amb altres crea complicitats i vincles afectius importantíssims. Néts i avis jugant és una imatge enriquidora per a tots dos".

Els pares, segons Ripoll, han de tenir "el paper d'anar a remolc del que interessa als nens, provar amb ells els nous jocs i presentar-los els que no coneixen, però que haurien d'incorporar al seu repertori". Per tot això, l'expert proposa que els pares coneguin "les últimes novetats, que les provin plegats, que escoltin què agrada als fills i s'assegurin que estan provant tota mena de jocs".

I és que el joc no només és beneficiós per a les criatures. També ho és per als adults. Cal no oblidar que jugar és per a la persona una bona manera de no oblidar la seva identitat. Per als adults tornar a jugar permet recuperar funcions que la seriositat i les responsabilitats de l'edat els han pres. Cal reprendre el concepte de joc com un acte plaent, gratuït i aplicable a totes les edats. Jugar no és només cosa de nens.