Criatures 25/09/2021

Tornada a classe

Perquè l’adaptació sigui més eficaç, hem de procurar confiar en el centre escolar, parlar en termes positius de l’escola i del que s’hi fa

Susana Gracia
3 min
La canalla necessita un temps per adaptar-se a les rutines del curs escolar.

Ja ha començat un curs nou, amb el qual s’inicia una nova i apassionant aventura escolar, tant per a les famílies com per als fills. 

Començar l’escola (escola infantil, escola ‘de grans’, Primària o Secundària) suposa un repte per a cada família i per a l’alumnat. Sempre ha estat així, però aquests darrers anys d’incertesa suposa un moment de canvi per a tots que requereix un acompanyament. Un acompanyament en el qual cal estar atent perquè l’adaptació sigui tan bona com sigui possible per a ells. En alguns casos, com per exemple el dels més petits, és la primera vegada que se separen de la seva principal figura d’inclinació; en altres casos, suposa un canvi de centre, d’amics, de professorat… 

És un moment en el qual afloren i sorgeixen dubtes en les famílies. Us aconsellam que confieu en els centres escolars i durant tot el procés accepteu el suport del professorat i els especialistes. 

Per als que teniu nins en edat d’Infantil, aquestes són algunes actituds que poden presentar a l’inici: 

– Rebel·lar-se en el primer moment, deixen anar la seva ràbia continguda en forma de plors, rebequeries. En principi és una reacció normal i el pronòstic d’adaptació és bo. Uns altres ho duen bé, entre cometes, el primer dia, però el segon i el tercer és quan treuen la rebel·lia amb ràbia. Aquest també sol ser un cas habitual i igualment augura una adaptació correcta i no gaire prolongada. 

– Un altre grup de nins sembla acceptar la situació, però manifesta actituds d’aïllament. No ploren, fan el que se’ls diu, col·laboren si se’ls demana fer-ho, però amb cara trista i resignada. Necessiten més temps d’adaptació. 

Per als que canvien d’etapa d’Infantil a Educació Primària: 

Generalment, els centres preparen aquest canvi d’etapa, però no deixa de ser un canvi important per a ells. És una etapa escolar en la qual es dona més importància a noves habilitats que hauran de desenvolupar per ells mateixos, o noves estratègies d’estudi, en moltes ocasions memorístiques. 

En el pas de Primària a ESO o Batxillerat conclou un període d’escolarització obligatòria en el qual es demana a l’alumnat una maduresa, per exemple, per a la presa de decisions vocacionals i professionals. 

Un punt important i del qual no se sol parlar gaire en l’adaptació és el de la confiança. Els pares tendim a pensar que són petits i que no podran aconseguir-ho. Si confiau en el nin, tot serà més fàcil. Serà capaç d’adaptar-se. A vegades ens costarà més ‘deixar-los anar’ i transmetre’ls la confiança que necessiten. Però si ells ho perceben així, estau afavorint que afrontin els desafiaments de manera positiva. 

Per això, és millor enfocar aquest canvi com una oportunitat per créixer. Al llarg dels pròxims mesos, desenvoluparà habilitats que fins ara potser no havien necessitat. Es desenvoluparà en un context diferent en el qual ja no és el protagonista, en el qual aprendrà a compartir espai amb altres nins que volen els mateixos recursos/jocs que ell i en el mateix moment, aprendrà a vincular-se emocionalment i afectivament amb altres figures diferents a les de la família. És el seu ‘salt al món’, és un pas més en el desenvolupament de la seva autonomia. 

Per això la nostra actitud com a família és molt important durant aquest període d’adaptació. Els nins mostraran una actitud o una altra en funció del que vegin en nosaltres... Si cada vegada que parlam del tema o els duim a l’escola, ho feim amb cara de circumstàncies, amb angoixa, amb molta intensitat emocional... com els podem demanar que estiguin tranquils i confiïn? Perquè l’adaptació sigui més eficaç, hem de procurar confiar en el centre escolar, parlar en termes positius de l’escola i del que es fa allà. 

Consells per a l’adaptació
  • 1 Mantenir la calma en la mesura que sigui possible
  • 2 Establir una relació de confiança entre el centre i la família
  • 3 Estar alerta als signes d’alarma, ja que el nin exterioritza i expressa les emocions d’aquests dies de diverses maneres
  • 4 Connectar amb les seves pors i les seves preocupacions, normalitzar com se senten, els hem de fer sentir compresos i escoltats
  • 5 Anticipar-nos als seus sentiments
  • 6 Adaptació d’horaris i rutines
  • 7 Control del temps i del contingut que es consumeix a les pantalles
  • 8 Reservar espai per a l’exercici físic
  • 9 Pensar amb ells les activitats extraescolars
  • 10 A la motxilla, que no hi falti la paciència
  • 11 Organització familiar, extraescolars… amb cap
  • 12 Aprofitar els caps de setmana per fer activitats en família

Susana Gracia és psicopedagoga de Salut i Moviment

stats