OLGA VALLEJO

Tecnologia al servei de la pedagogia

Segons dades del CIS, una de cada quatre famílies utilitza internet i els dispositius mòbils per educar, tot i que no sempre té un criteri educatiu per al seu ús. I a l’escola, quin ús pedagògic es fa de la tecnologia?

Tecnologia al servei de la  pedagogia / CRISTINA CALDERER Zoom

L’Aïda (17) estudia primer de batxillerat a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró. Només té tres llibres, el de matemàtiques per fer els exercicis, el d’anglès i el de biologia, que tampoc utilitzen gaire: “Ho fem tot a partir de powerpoints, vídeos i internet. Sobretot utilitzem el Google Classroom [un servei web gratuït per a centres educatius que permet a alumnes i professors comunicar-se fàcilment dins i fora de l’aula], on el profe et penja les activitats, tu fas la feina, la comparteixes en aquest site i després en fas la presentació a classe”, explica l’Aïda. Agraeix que les noves tecnologies estiguin tan presents en el seu dia a dia, perquè ho fan tot més interactiu. La seva mare, la Montse, hi coincideix: “Seria absurd que l’escola ensenyés de manera diferent de la realitat que viuen els alumnes, i els nanos, com els adults, viuen connectats a internet”.

Les noves tecnologies poden ajudar a millorar l’aprenentatge i a fer-lo més significatiu. Per al Toni Aguilar, director de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró i especialista en educació TIC, es tracta de fer servir la tecnologia sabent què es vol ensenyar, “que la tecnologia estigui al servei de la pedagogia”. “L’ideal és que a la motxilla dels alumnes hi hagi un llibre, una llibreta i un dispositiu, per utilitzar el que més convingui en cada moment. Els canvis han d’arribar de manera natural. Si volem que l’escola s’assembli a la vida, la tecnologia hi ha de ser present”, diu.

Aguilar reconeix que no sempre resulta fàcil fer-ho entendre a les famílies. Algunes hi són contràries perquè s’imaginen els fills tot el dia jugant, a casa i també a l’escola. Els ordinadors, portàtils, tauletes o mòbils s’utilitzen de manera puntual en funció del que es necessita, tenint present que els alumnes són el centre de l’aprenentatge. Aguilar considera que s’ha de fer un camí conjunt amb les famílies, explicant i educant sobre el bon ús d’aquestes tecnologies. A l’Escola Pia es treballa de diferents maneres, en grups, de manera cooperativa, per projectes, amb classes magistrals i també amb classes inverses, una nova metodologia que van començar a aplicar fa més de cinc anys.

Les 'flipped classrooms', o aules inverses, introdueixen elements interactius i innovadors vinculats a les tecnologies: “Tradicionalment la teoria l’explica a classe el professor i els deures es fan a casa. Les classes inverses són una revolució. El rol del docent canvia radicalment: ja no transmet la informació, que arriba a través d’un videotutorial o de qualsevol altre suport (podria ser un llibre) i que es treballa a casa. Quan els alumnes arriben a classe és el moment de fer la pràctica amb l’ajuda del docent, que canvia el rol i es converteix en un guia, una ajuda que els dona suport quan és més necessari, quan sorgeixen els dubtes”.

‘FLIPPED CLASSROOM’

'Flippar' les aules suposa un canvi de mentalitat per als professors, que segueixen preparant-se les classes però que a més ara han de readaptar els continguts. Qualsevol matèria es pot invertir sempre que el docent en tingui ganes i sàpiga com fer-ho. Els alumnes estan contents i ho valoren positivament, ja que els resulta atractiu trencar amb la classe tradicional, poder accedir a diverses metodologies els fa estar més motivats, disfruten més dels aprenentatges, treballen molt més a l’aula i la feina fora de classe és més agraïda. Diuen que aprenen amb més profunditat els continguts treballats i que se senten més competents a l’hora de resoldre problemes.

Fins ara només han 'flippat' algunes matèries de diverses modalitats, de manera que cada estudiant pot tenir un parell d’assignatures inverses. Si s’incrementés el nombre de matèries suposaria una càrrega extra per als alumnes: “No es tracta que facin dues jornades escolars, hem de mesurar els deures que tenen. Encara que els arribin de forma atractiva amb píndoles teòriques d’entre 5 i 7 minuts no ha de suposar una sobrecàrrega”, comenta Aguilar. S’inverteixen classes sobretot a batxillerat, perquè cal que els alumnes siguin autònoms. Si ho fessin a primària haurien d’estar molt més acompanyats per garantir-ne l’efectivitat. A mesura que són més grans són més autònoms i es pot confiar que el seu aprenentatge té més qualitat.

REPENSANT L’AULA

Manel Trenchs és un dels professors de l’escola que capgira les classes. Per a ell suposa tenir una resposta immediata dels alumnes, cosa que valora molt positivament: “Els nanos es troben còmodes i disfruten més de les classes, i a les avaluacions externes, com ara a la selectivitat, els resultats són bons”, valora Trenchs, que és professor d’història de l’art a batxillerat. Fa poc més de cinc anys es va adonar que podia aprofitar la tecnologia a l’aula i va decidir anar-hi integrant ordinadors, mòbils, xarxes socials, aplicacions, geolocalització o realitat virtual, a més de fer vídeos que els alumnes podien visualitzar a casa per després treballar la matèria conjuntament a l’aula. S’ha anat adaptant a la tecnologia en la mesura que ha anat evolucionant. “És un element que ens ajuda a treballar la diversitat dels alumnes, un suport per millorar el seu aprenentatge. Amb tot el material que penjo al núvol poden consolidar el contingut respectant el seu ritme”, apunta Trenchs. La clau és veure com es pot treure profit de la tecnologia i que els alumnes aprenguin. A la seva web ( www.maneltrenchs.com ) trobem les eines que utilitza a batxillerat, com una visita a l’Acròpoli d’Atenes amb Google Street View, fer activitats participatives a través de les xarxes, visitar virtualment El jardí de les delícies de Hieronymus Bosch o compartir una classe amb una escola de Florida, als Estats Units.

"És un element que ens ajuda a treballar la diversitat dels alumnes, un suport per millorar el seu aprenentatge"

Manel Trenchs - Professor

L’Escola Pia és un centre que aposta per les TIC i les 'flipped classrooms', però no és l’únic. S’acaba de celebrar a Madrid el III Congrés Europeu de Flipped Classroom, una oportunitat per repensar el concepte d’aula, el rol del professor i també el de l’alumne, que cada cop juga un paper més actiu en el seu propi aprenentatge.