Les tècniques d’estudi: algunes propostes

Les tècniques d’estudi són el conjunt d’estratègies d’aprenentatge que permeten comprendre, analitzar, sintetitzar i relacionar els continguts, temes i conceptes de les matèries que formen un pla d’estudis determinat. Ajuden a organitzar i estructurar la informació i a facilitar-ne la comprensió global, evitant la memorització purament mecànica. Podria dir-se, per tant, que unes bones tècniques són la base per a l’aprenentatge significatiu. Les tècniques d’estudi s’aprenen i s’entrenen. Assimilar-les i posar-les en pràctica correctament és un procés que no sempre és fàcil ni ràpid, però en cap cas és impossible. El que cal tenir en compte, però, és que com més aviat es comencin a posar en pràctica, abans s’assumiran i això pot ser la clau de l’èxit en qualsevol estudi. Però què es pot fer per adquirir-les? A continuació s’ofereixen algunes propostes.

Abans de començar, cal:

1. Organitzar l’espai: Què vol dir organitzar l’espai? Vol dir, fonamentalment, que s’ha de procurar disposar d’un lloc concret per a l’estudi; que ha d’estar net, ben ventilat i si és possible amb llum natural. Ha de ser al més silenciós possible. La taula que s’utilitzi ha d’estar neta, ben ordenada i tenir espai suficient per poder escriure sense obstacles. Ha d’estar lliure d’elements de distracció i s’hi ha de col·locar –a la banda contrària de la mà amb què s’escriu (per evitar ombres)– un llum tipus flexo. S’evitarà tenir a l’abast mòbils i tauletes (si no són indispensables per fer els deures) i qualsevol altre objecte que pugui desviar l’atenció. L’ordinador s’utilitzarà (durant el temps d’estudi) exclusivament per a tasques escolars.
2. Organitzar el temps: L’organització del temps és un altre factor importantíssim per instaurar unes bones tècniques d’estudi. Saber de quants dies es disposa per entregar un treball o preparar un examen ajuda a planificar amb antelació i a preparar-ho bé. En aquest sentit, fer un bon ús de l’agenda és clau a l’hora d’organitzar i prioritzar tasques. Evitar deixar les feines pel darrer moment estalviarà angoixes i nervis innecessaris.

Algunes tècniques d'estudi

Al meu parer, les tècniques d’estudi o estratègies d’aprenentatge es poden classificar segons si són més generals o més concretes. Les generals són aquelles que es poden desplegar en el dia a dia i que serveixen d’entrenament per arribar a estratègies més concretes. Per exemple:

– Repassar cada dia el que s’ha fet a classe. Llegir comprensivament què s’ha treballat a cada matèria i assegurar-se que s’ha entès tot. Pot ser útil fer un petit llistat amb dubtes o preguntes per consultar amb el professor o professora.

– En el cas d’alumnes de cursos més avançats, una bona estratègia és passar apunts a net.

– Utilitzar diferents colors per escriure títols, subtítols i text. La utilització de diferents colors o subratlladors, ajuda a organitzar la informació i a destacar aquella més rellevant.

– Practicar la lectura comprensiva. No cal que sigui amb textos de classe, ja que es poden llegir diferents tipus d’escrits, ja siguin revistes, llibres, narracions... Això sí, s’haurà d’adaptar la lectura a l’edat i el nivell educatiu de cada persona.

– Subratllar allò més important. Aquesta tècnica va lligada necessàriament a l’anterior. Només es pot subratllar la informació rellevant si s’ha entès el que s’ha llegit. I això com es pot saber? Per exemple, contestant una sèrie de preguntes adaptades a la temàtica objecte d’estudi. Per exemple: de què parla el text? Què explica? Qui o quines persones/animals/coses/elements hi apareixen? Quan i on passen? Per què ocorren les coses que s’expliquen? Com es desenvolupa el fet que s’explica? Quines són les causes/característiques principals del que s’explica? Què passa finalment?, etc. El subratllat ajuda i serveix de guia per a la tècnica següent , que és la de resumir.

– Resumir o sintetitzar (oralment i/o per escrit) allò que s’ha treballat. Això es farà, sempre que sigui possible, amb les pròpies paraules, ja que és així com es comprovarà si realment s’ha entès i assimilat correctament la informació llegida.

Les tècniques més concretes, són aquelles que es despleguen per a una tasca concreta com és preparar un examen. Des del meu punt de vista, les més indicades serien:

– Fer una primera lectura de tot el tema. En aquest punt encara no se subratlla res, ja que és una lectura inicial que servirà per començar a estructurar el tema. És recomanable la lectura en veu alta, ja que sovint ajuda a copsar millor les idees.

– Estructurar el tema. Això és veure quants de punts i subpunts té i plasmar-ho per escrit en forma d’esquema, guió o mapa amb fletxes, cosa que ajudarà a l’hora d’organitzar la informació. És fer una representació gràfica del tema. Si es fa en un full apaïsat i deixant espai suficient, al final del tema es pot aprofitar per completar aquest primer guió amb la informació o paraules clau de cada apartat.

– Lectura i subratllat de cada punt. Seguint la fórmula de les preguntes explicada anteriorment, en aquest pas es llegeix cada punt i se selecciona i se subratlla la informació més important.

– Redactar el tema amb la tècnica que més s’adeqüi a l’estil d’aprenentatge de cada persona, ja sigui en forma de resum, d’esquema, de mapa conceptual o fitxes amb preguntes i respostes. A partir d’aquí vindrà la feina d’aprendre i saber explicar el tema. És a dir: l’hora d’estudiar, tasca que serà més fàcil després d’haver fet les passes explicades fins ara.

– Trobar les paraules clau. A partir de la meva experiència, quan un tema s’ha treballat bé, és a dir, s’ha llegit, subratllat, resumit, explicat... un mateix pot localitzar algunes paraules de cada apartat que per a ell són clau i fonamentals per explicar cada apartat. Si aquestes paraules s’escriuen al primer guió que s’ha fet, aleshores –i si el tema s’ha interioritzat– es pot explicar tot simplement seguint aquest primer guió.

Per concloure, voldria fer algunes consideracions finals que crec importants:

– Depenent de l’edat, i per anar adquirint l’hàbit de fer esquemes i sintetitzar, recoman l’ús de papers grossos (din-A 3, paper continu, cartolines grosses...) per fer els resums o esquemes. Si queda tot en un sol full (en una sola cara si és possible), és molt més visual i facilita la tasca d’organitzar mentalment els continguts.

– No hi ha una tècnica millor que una altra. Cadascú ha de trobar la que més s’adapti al seu estil d’aprenentatge.

– Les tècniques d’estudi no s’aprenen totes soles, ni sorgeixen per generació espontània. S’han d’entrenar. Al principi els estudiants necessitaran ajuda, una guia per aprendre a elaborar resums, mapes conceptuals, guions...L’objectiu és que cada vegada siguin més autònoms i regulin el seu propi procés d’aprenentatge, però per a això cal temps, paciència i suport.

Helena Alvarado és psicòloga