La rotllana, el fòrum de la classe

Una manera rodona de començar el dia, encara que soni a anunci. Un cercle virtuós que agermana i iguala. Els alumnes hi expliquen què han fet el cap de setmana o hi comenten objectes que els han atret. Sota la batuta de la mestra, hi celebren els aniversaris, s’hi reparteixen les tasques, hi planifiquen la jornada. Hi debaten, comparteixen, aprenen els uns dels altres. Màgica rotllana.

“Pel que sé, actualment en molts parvularis es fa la rotllana”, apunta Sílvia Majoral, mestra de parvulari a l’Escola Municipal Parc del Guinardó de Barcelona, formadora de mestres a Rosa Sensat, membre del consell de redacció de la revista Infància i autora d’uns quants llibres i articles. I matisa: “El problema és què s’entén per rotllana. Jo l’entenc com un moment de trobada durant el qual seiem en rotllana per veure’ns les cares”. La importància del contacte visual. A quins cursos? “Generalment es fa a parvulari; en alguns llocs, també amb els grans d’escola bressol i al primer cicle de primària”.

Majoral desconeix l’origen de la rotllana però posa el focus en la seva finalitat i practica l’autocrítica: “Com tantes altres coses que passen a l’escola, de vegades s’acaba fent sense tenir-ne clar el propòsit. Es fa «perquè sempre s’ha fet així»”. Aquest és el títol, precisament, d’un article de l’educadora a Infància en què alerta de la qüestió. Hi escriu: “Aquesta activitat, com tantes altres, en algun moment, en algun context, ha tingut i pot tenir algun significat, però, repetida sense solta ni volta, es torna avorrida i ridícula. Hi ha moltes maneres de fer les coses i també cal saber per què es fan. En el món de l’educació hi ha mil exemples d’activitats i maneres de fer que es repeteixen de la manera més absurda, que es tornen rutines que ningú ja no es pregunta d’on sorgeixen ni per què es van començar a fer”.

El veritable sentit de la rotllana

Si se n’oblida el perquè, què passa, Sílvia? “Aleshores -adverteix- pot acabar sent una estona avorrida, repetitiva, plena de moments sense cap interès per als infants. Es fa una cançó de bon dia o es fa dir bon dia a cadascú, es mira qui falta, quin temps fa, es pregunta què han fet el cap de setmana. Moments durant els quals els infants es veuen obligats a esperar, a estar quiets, callats, i a parlar encara que no en tinguin ganes. Són 25 i han d’escoltar cada company malgrat que no els interessi gens!”

Entesos: feta perquè sí, la rotllana no té cap ni peus. Com hauria de ser, doncs? Què s’hi hauria de fer i com? “Tal com jo l’entenc, és un moment de trobada de tot el grup. Una estona durant la qual compartim coses que volem dir a la resta de companys, o aportem idees per a algun projecte comú que estem fent, o reflexionem sobre alguna cosa que ha passat a l’aula, compartim notícies del món, fem titelles, algun joc, algun conte, poema o cançó. Moments basats en la paraula, en el grup. Per a mi -remarca Sílvia Majoral-, moments en què es creen lligams i complicitats, en què ens anem coneixent més, en què es prenen decisions que ens afecten com a grup”. Actes de sobirania.

Així doncs, la rotllana cohesiona, ensenya a parlar i a escoltar, premia l’empenta, fomenta el treball en equip. “Durant el dia a dia a l’escola hi ha moments de joc, moments tranquils, de moviment, d’estar junts, d’estar amb un grup petit... La rotllana -afirma Sílvia Majoral-és un bon moment per estar junts, per posar en comú, per compartir i aprendre els uns dels altres, per crear vida de grup, per parlar, per conèixer-se, per teixir relacions. Quan són més petits hi ha més parla individual i cadascú va a la seva, però a poc a poc va sorgint el diàleg entre ells”.

Però no es tracta pas d’una activitat que es faci a tots els centres. “Encara hi ha escoles que tenen una manera de veure l’educació molt tradicional -assenyala la pedagoga-, que fragmenten el temps per matèries fins i tot amb els més petits. En aquests casos no fan rotllana sinó que és el mestre qui parla majoritàriament i ensenya. No es veu l’infant com a persona que també té les seves pròpies vivències i idees i pot compartir-les i enriquir els coneixements dels altres i el funcionament del grup”.

L’Escola Nabí de Vallvidrera fa rotllanes, moltes rotllanes. “Els més petits, sobretot els del cicle infantil i inicial, molt sovint comencem el dia fent una rotllana. Els més grans en fan puntualment. Serveix perquè cadascú hi expliqui alguna notícia, anècdota, vivència o qualsevol cosa que vulgui compartir. A vegades ve acompanyada d’alguna foto, material o objecte, i d’altres no”, constata Eulàlia Ros, mestra de cicle inicial, que afegeix: “És de participació voluntària, tot i que una de les funcions del mestre és convidar a participar-hi, sobretot els infants a qui els costa més això de posar-se a xerrar davant els altres. Als cursos d’alumnes més grans, la rotllana és l’espai de l’assemblea de classe, amb una autoorganització entre ells, on es parlarà d’assumptes interns del grup i s’arribarà a acords en cas necessari”. Una mena de Parlament, vaja.

A la classe de l’Eulàlia, la primera hora del matí té forma circular: “Amb el meu grup, cada dia comencem en rotllana explicant-nos les notícies que alguns volen compartir, i jo també hi participo si tinc alguna cosa per aportar-hi. També aprofito l’avinentesa per anticipar-hi la planificació del dia”.

Espai de llibertat i confiança

Parlem, doncs, d’una manera de començar el dia en grup en què les criatures es poden manifestar amb llibertat i confiança: “És un moment d’expressió oral lliure en què surten emocions (les seves diversitats, opinions, dubtes, pors, esperances, desitjos, il·lusions...) perquè el que s’explica ho tria cadascú i ho fa perquè té ganes de compartir-ho, que se’l tingui en compte, de ser escoltat, de ser membre actiu dins el grup. És a dir: surt dels interessos dels infants, i això és molt important perquè cada curs escolar és nou i diferent i perquè gairebé cada dia pot ser diferent!”, exposa Eulàlia Ros, mestra de cicle inicial de l’Escola Nabí de Vallvidrera.

Una aventura diària amb fruits valuosos i tangibles que resumeix Ros: “Per una banda, amb el pas del temps, com més coses anem compartint, hi veus cada cop més empatia, i els vincles entre el grup es van enriquint. També afavoreix el respecte i l’escolta activa entre ells. És una estona que els agrada molt i, si algun dia no es pot fer per algun motiu especial, ho reclamen”. ¿I la directora d’orquestra, quin paper hi té? “Jo, com a mestra -precisa Ros-, ajudo que la conversa que es fa a la rotllana sigui fluïda i procuro que no se’n cansin. En potencio les aportacions i les enriqueixo tant des del punt de vista lingüístic com de coneixements”.

Una oportunitat per viure moments màgics

La xarxa social més antiga i intensa de totes fa aflorar sentiments i coneixements, i hi passen coses inesperades: “És el moment de compartir un conte, un regal del ratolí per una dent que ha caigut, d’explicar que van anar a dormir a casa d’una altra persona de la classe, d’ensenyar un tronc, fulla o pedra especial trobat al bosc o de portar una entrada de l’espectacle que s’ha vist, d’explicar alguna cosa que ha passat al món... I, sempre que es pot, això no queda aquí, perquè l’adult pot estirar el fil i potser en surt una activitat de matemàtiques, de llengua, de medi, de plàstica, de música, de filosofia... Qui sap!”