El foc

Com es va descobrir?

No ho sabem, i segurament no ho sabrem mai. Tampoc qui ho va fer, ni on. De fet, és possible que durant la prehistòria diversos grups d’humans descobrissin el foc a la vegada, en llocs diferents. Potser se’l van trobar per l’impacte d’un llamp, o en contemplar un incendi fortuït. L’important és que l’home va perdre la por a aquell fenomen i es va atrevir a dominar-lo. És a dir: va aprendre a fer foc.

Dies que s’allarguen

¿T’imagines que, quan es fes fosc, no tinguéssim bombetes ni espelmes? Poca cosa podríem fer, si no fos anar a dormir. Amb el domini del foc, els homes de la prehistòria van guanyar hores de llum i, per tant, podien estar més actius. El foc també els va proporcionar escalfor, tant de dia com de nit.

Fora bèsties!

El foc i el fum també els van protegir dels animals, fossin grans, com els depredadors, o fossin petits, com els insectes.

Carn a la brasa

Amb el foc, aquells primers humans van poder coure els aliments. Això va fer que el menjar tingués menys gèrmens i, sobretot, que aliments com la carn fossin més tous i fàcils de mastegar. Com a conseqüència, la mandíbula s’hauria anat fent més petita, i hauria deixat més espai al cervell. És clar que això no va passar d’un dia per l’altre, sinó que va ser fruit de l’evolució.

Xerrem una estona?

Igual que no sabem com es va descobrir el foc, tampoc tenim evidències de com era el llenguatge primitiu. Però és raonable pensar que els grups humans es trobessin al voltant del foc per menjar, elaborar eines i, per què no, comunicar-se. Podem pensar que, a la prehistòria, el foc era com la nostra televisió: al final del dia, les famílies s’aplegaven al seu voltant.