Escola i casa, espais per treballar el silenci

“L’actual generació i els seus fills no tindran una vida millor perquè no han tingut cinc minuts de silenci”. La casualitat va fer que Jordi Canelles i Ester Rovira es trobessin llegint alhora aquesta reflexió de George Steiner quan el primer -que en aquell moment era director de l’escola La Llacuna del Poblenou de Barcelona- va proposar a Rovira, dissenyadora de les idees de Dadà Barcelona, un projecte per treballar el silenci al centre. “Volíem oferir als alumnes una experiència disruptiva, emocionalment impactant, que els permetés valorar la necessitat de silenci, però no un silenci entès només com a absència de soroll sinó com un temps de pausa, d’allunyament del fer sense sentit, com un diàleg necessari amb la paraula”, recorda Canelles, que ara forma part de l’àrea d’innovació, formació i programes del Consorci d’Educació de Barcelona.

“Després de nou mesos de feina amb filòsofs i pedagogs, entre altres professionals, ens vam adonar que el silenci és propi, cadascú té el seu. Vam arribar a la conclusió que si nosaltres podíem traslladar això als nens, tindrien una eina increïble per tenir un refugi en ells mateixos, el seu propi silenci”, assenyala Rovira. Així va néixer el projecte Silencis al Territori, que també van dur a terme més tard a l’escola El Bosc de la Pabordia, a Girona, en el marc del festival Temporada Alta. Van buidar les classes -“Ni mobles, ni pòsters, ni treballs, perquè és soroll visual”- i van adjudicar les aules a escenògrafs, dissenyadors i artistes que cada dia convertien aquests espais en escenaris per treballar el silenci a partir de diferents disciplines artístiques a través del color, el paisatge i la llum. Els alumnes entraven a l’aula, hi tenien una experiència de silenci i en sortien per posar-la en comú. El projecte també aprofundia en les relacions entre el silenci i la natura i acabava amb una performance silenciosa al carrer.

SILENCI EN CONFINAMENT

“No volem una escola on imperi un silenci imposat. Volem una escola on el silenci es faci necessari perquè està ple de significat i de contingut per a qui necessita exercir-lo”, indica Canelles. En aquest sentit, afegeix que el confinament pot ajudar a recuperar aquest valor també a casa: trobar algun instant de lectura, que demana silenci; de dibuix, que demana atenció, o de no fer res. “Potser el que pot estimular el confinament de la població és passar d’una vida domèstica molt emmudida a una vida domèstica activament silenciosa”, assenyala Eulàlia Bosch, professora de filosofia. “Observar, escoltar, mantenir l’equilibri, cantar, escriure, fer sumes i restes o llegir són activitats filles del silenci. Per això l’aprenentatge hi té el gran aliat”, afegeix.

Estar en silenci també és respecte per als altres, explica Victòria Gómez, doctora en pedagogia i vicepresidenta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya. “Tant petits com grans han de ser còmplices del fet que tots hem de conviure sota el mateix sostre i hem de tenir unes franges horàries amb uns rols assignats per fer que la convivència transcorri tan bé com sigui possible. A l’hora de fer aquests horaris hem d’implicar-hi els infants perquè d’aquesta manera se senten importants i els segueixen”. Gómez també destaca la flexibilitat d’aquests horaris, tot i que “els infants estan acostumats a una rutina: es lleven, esmorzen i van a l’escola, on troben activitats diferents. Per tant, a casa també han de trobar activitats diferents. Hem de buscar estratègies per engrescar-los en coses interessants per treballar la psicomotricitat, la creativitat, l’enginy”, diu. Entre aquestes estratègies, fer reunions familiars per preguntar-los què han après avui i què voldran fer demà perquè els pares tinguin marge per anticipar-se. “Mentre estan ocupats hi ha aquestes estones de silenci. Evidentment, silenci no és estar totalment callat -seria antinatural dins d’una casa-, però els aporta aquesta serenitat a l’hora de fer les coses. Cal trobar activitats que no siguin ràpides de fer, a què hagin de dedicar un temps, que serà el que després els donarà aquesta concentració per fer aquest treball més profund i competent”.

‘Workshop’ d’estiu

Dadà Barcelona proposa per als mesos de juny i juliol L’art de Canviar, un workshop d’estiu que tanca un cicle important de Dadà. Després de cinc anys buscant idees clau per dissenyar els seus projectes, volen posar en valor tot allò que els ha inspirat. La proposta és un clam al canvi entès com a eina de transformació i de millora -en totes les seves dimensions- a través de la percepció, l’escolta i l’experimentació. Una aposta per formar part d’un ecosistema que parli de sostenibilitat, de comunitat i d’oportunitat d’una manera diferent i que plantegi canvis estructurals, educatius, emocionals, culturals i fonamentals. És un taller pensat per a infants de 5 a 11 anys. Més informació aquí.