¿Els nens tenen hàbits saludables?

¿Volem ser una societat en què el 70% de les nenes de Barcelona deixin la pràctica esportiva en la postadolescència? ¿És òptim que el nombre de menors que comencen a consumir tabac abans dels 16 sigui cada cop més alt? ¿És bo socialment que l’obesitat infantil sigui un problema real a Barcelona, especialment als barris amb menys recursos? ¿No ens indigna que els casos d’assetjament escolar hagin crescut un 20% en els últims deu anys a l’Estat? Aquestes són algunes de les preguntes que han servit de punt de partida per al projecte Tomando Conciencia, fundat per Carlos Sánchez-Llibre, disposat a aconseguir una societat amb hàbits més saludables. Sánchez-Llibre alerta de la necessitat que els joves agafin camins diferents dels que estan prenent ara, davant d’evidències en l’edat adulta com per exemple l’abundància de malalties cardiovasculars, la principal causa de mort al món, associada als casos d’obesitat i diabetis. També apunta a la necessària lluita contra la contaminació i contra la incomunicació dels individus davant la multiplicació de les tecnologies de la informació. “Es dediquen molts esforços a la investigació -explica-, però molt pocs a la prevenció, que en realitat és on es pot eliminar el problema d’arrel”. Contra tot aquest conjunt d’hàbits ha impulsat aquest programa, des del qual analitza quina importància tenen entre els joves d’avui els hàbits saludables, dels quals en molts casos els mateixos joves no són conscients.

El resultat és un programa pioner que busca conscienciar els més joves de la necessitat de tenir hàbits de vida saludables, practicar activitat física diàriament, passar menys temps connectats al telèfon mòbil, prevenir el consum de substàncies tòxiques i tenir més respecte pel medi ambient. La segona edició del programa, que acaba de culminar, ha comptat amb la participació de més de 1.500 alumnes de 5è i 6è de primària de 41 centres educatius de Barcelona, més de la meitat públics, mentre que a la primera va aglutinar 600 alumnes de 17 escoles. Les dianes del programa són àmbits tan diversos com l’alimentació, l’activitat física, la gestió de les emocions, el coneixement del cos i del cor, la prevenció del consum de substàncies tòxiques i la sostenibilitat, i per treballar aquests àmbits el programa ha fet servir una comunicació clara i propera i tecnologies d’informació i comunicació (TIC), com tauletes i una plataforma en línia. Això ha fet que el 95% dels inscrits hi participessin cada setmana.

“És molt més guai el que no fuma”

A part dels esports i la desconnexió de les noves tecnologies, els participants també han descobert els beneficis dels hàbits saludables. Carlos Arango, alumne de 12 anys que fa sisè de primària a l’Escola Ramon Llull, destaca que de les activitats del programa de la 2a edició es queda amb la relacion ada amb el tabac: “He après que és molt més guai el que no fuma que el que fuma”. També han sigut importants les conclusions a què han arribat els participants sobre la cura del medi ambient: al seu parer, si no es cuida ara el planeta, a la llarga afectarà els nens d’avui, tot i que “encara som a temps de canviar la situació”. Del mateix curs i centre, però amb 11 anys, la Sofia Mazzarino avisa: “Si no comencem ara, el nostre futur no existirà o no serà un futur feliç”.

Sánchez-Llibre concreta que es tracta d’un projecte pensat per a les escoles i orientat a nens que volen aprendre sobre hàbits de vida saludable, la sostenibilitat i l’eficiència energètica, amb “l’objectiu que els nens d’avui siguin adults saludables demà”. A més, aborda una àrea que no es toca transversalment des de les escoles. El professor Gabriel Ortega, que va participar en la primera edició del programa, reconeix que aquests continguts normalment es fan des de l’àrea de ciències naturals, “però no d’una manera global”, encabint-hi àmbits tan dispersos com l’alimentació, les addicions i l’activitat física.

12 LLIÇONS EN UN TRIMESTRE

En el terreny de la concreció, el programa es desenvolupa al llarg de 12 lliçons durant un trimestre, i cada lliçó comença amb un vídeo en què participen cares conegudes com la del porter del RCD Espanyol Diego López, la concursant de MasterChef Junior Núria, la periodista Maria José Cayuela i l’exportera del FC Barcelona Laura Ràfols. Les lliçons segueixen amb un conte il·lustrat i un qüestionari, a més de la proposta de reptes familiars voluntaris per complir cada mes. En aquest viatge els nens s’endinsen en la importància de carregar les piles dormint, de cuidar la higiene, de menjar cinc vegades al dia, de menjar fruita i verdura diàriament, de moure’s en el dia a dia, de limitar les hores de pantalla, d’expressar els sentiments, de rebutjar les substàncies tòxiques o d’hidratar-se, entre altres coses.

Com a reptes, el programa -de l’agència social Bakery amb el suport de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, l’Hospital Sant Joan de Déu, la Fundació SHE, Agbar i l’Obra Social La Caixa- proposa activitats com substituir tres hores que el nen passaria davant la pantalla per una activitat que impliqui moviment, o fer una excursió en família o segrestar un amic per practicar un esport que no hagi fet mai.

Tots els objectius aspiren a combatre precisament els hàbits poc saludables que tenen els nens i els joves actualment. Segons l’ 'Enquesta sobre alcohol i drogues a l’estat espanyol 2017-2018', a Catalunya l’edat mitjana en què es comença a consumir tabac i alcohol és de 16,7 anys i l’inici del consum de tabac diari té lloc als 18,6 anys. Pel que fa a l’alcohol, aquesta enquesta posa de manifest que el 15,3% de la població d’entre 15 i 24 anys ha tingut alguna intoxicació etílica aguda en el mes previ a l’enquesta, la xifra més alta, amb molta diferència, de totes les franges d’edat. El fenomen del botellón també ofereix dades preocupants, perquè el 36,8% dels joves d’entre 15 i 18 anys n’han fet al llarg de l’últim any; i en cànnabis, el 6,3% dels joves d’entre 15 i 17 anys afirmen que el provarien si fos legal. Davant d’aquestes dades, el 90% dels enquestats consideren que la mesura més indicada per resoldre el problema del consum de drogues és l’educació a les escoles, però no només ho és en l’última enquesta, sinó que al llarg de tota la sèrie històrica aquesta acció és la que ha comptat amb més suport dels enquestats.

ADDICCIONS PERILLOSES

Més enllà del tabaquisme i l’alcoholisme, també hi ha l’auge de l’addicció al joc. Segons un estudi recent de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), a l’Estat, en cinc anys ha augmentat un 369% el nombre de jugadors que aposten en jocs d’atzar en línia. I una xifra també molt preocupant: basant-se en les dades de l’estudi i en una anàlisi dels factors de risc del trastorn del joc en població clínica espanyola, el 36% dels participants reconeixen que van fer apostes quan encara no tenien 18 anys. A més, gairebé un 28% dels adolescents enquestats en aquest estudi admeten haver jugat a jocs d’atzar i, d’aquests, més d’un 12% des de plataformes en línia. Per als experts, el perfil de jugador habitual és clar: nois de 14 a 17 anys que van començar a fer servir internet abans dels 10 anys. Davant d’aquestes dades, sembla urgent començar a actuar en benefici d’un estil de vida saludable.

Esport per fer créixer l’autoestima

Jèssica Bonet, llicenciada en ciències de l’activitat física i l’esport i responsable de Run4you, reivindica que l’exercici físic contribueix al benestar global i és important que s’adquireixi com un hàbit per a tota la vida. Comporta millores en el metabolisme, la freqüència cardíaca, la condició física, les habilitats motrius i els hàbits higiènics. “Els pot ajudar a millorar les relacions socials, importants en un moment en què sembla que estiguin més estona davant d’un aparell electrònic que relacionant-se amb altres companys”, diu Bonet. Pel que fa a la salut mental, ajuda a superar reptes, l’ansietat dels estudis, el dèficit d’atenció i l’estrès i, sobretot, a augmentar l’autoestima, la confiança i la capacitat de lideratge i sacrifici. També fa augmentar la concentració, millora la companyonia, afavoreix l’esforç i ensenya a conviure amb la derrota.