Per què costa tant aprendre i ensenyar amb números?
Cal familiaritzar els infants amb les normes de la lògica per permetre el desenvolupament i millorar el pensament
Existeixen evidències que fa centenars de milers d’anys els homes del neolític gravaven els primers símbols numèrics escrits en ossos o dibuixats a les pedres de les cavernes. Abans d’això, els animals de moltes espècies ja feien registres numèrics i els utilitzaven en còmputs mentals simples. ¿És possible que els números estiguin implícits en l’estructura del nostre cervell? ¿Tenim tots un sentit numèric o una intuïció especial que ens ajuda a comprendre els números i la matemàtica? Si és així, per què ens costa tant aprendre amb números?
L’aprenentatge de la matemàtica: com i quan?
La matemàtica és una activitat mental. Un pensament que es desenvolupa quan es fan matemàtiques. I fer matemàtiques implica, sobretot, establir relacions. El desenvolupament d’aquest pensament no s’aconsegueix només quan treballem activitats d’un contingut específic, sinó en el moment que una acció, o un conjunt d’accions, ens porta a construir una idea. Els objectius de l’ensenyament matemàtic són molt amplis i tots van adreçats a desenvolupar la comprensió i les destreses matemàtiques que preparen per a la vida adulta.
Desenvolupar el sentit numèric
La teoria piagetiana ha influït directament en el camp del desenvolupament numèric dels nens. Per a Piaget el número no és només una realitat externa que s’adquireix de manera externa i passiva. El número és construït pels infants a través de la seva capacitat lògica. Per aquest motiu les capacitats lògiques s’adquireixen i es coordinen progressivament fins a arribar a dominar el concepte de número.
La psicologia del desenvolupament ens ha donat alguns elements fonamentals per explicar l’origen i el desenvolupament del sentit numèric. Els nadons acabats de néixer ja tenen uns coneixements matemàtics informals (Wynn, 1996). Aquestes capacitats implícites són, per exemple, que poden veure “n’hi ha més aquí que allà” o “això té la mateixa quantitat que allò”.
Per què costa tant ensenyar amb números?
És necessari aplicar una metodologia d’ensenyament que sigui coherent amb els processos cognitius dels alumnes (Arbonés, 2005): l’atenció, ja que es requereixen recursos atencionals que permetin dedicar-se exclusivament a la tasca matemàtica; la memòria, com a capacitat de recordar la informació emmagatzemada; l’orientació espaciotemporal, ja que és l’habilitat que permet situar-se en l’espai i en el temps; el raonament lògic, que permet identificar, operar i relacionar objectes i situacions i la comprensió lectora.
El professor de matemàtiques ha de permetre que els alumnes estableixin relacions i encaminin les seves estratègies didàctiques cap a la comprensió des de la realitat mental i l’evidència lògica. I des de l’ensenyament hem de tenir en compte que cal basar l’educació en l’experiència, el descobriment, la construcció de conceptes, procediments i estratègies. Treballar amb la manipulació de materials que facilitin la comprensió dels conceptes. Respectar el moment de pensar com un moment en què es relacionen les idees i es construeix i defineix el concepte. Habituar els nens a explicar-se per poder entendre el seu raonament, com han arribat a una conclusió determinada. D’aquesta manera els estem familiaritzant amb les normes de la lògica per permetre el desenvolupament i poder millorar el pensament.
Identificar les dificultats de competència matemàtica
Intervenir en alumnes amb dificultats matemàtiques pot suposar un doble repte. Hem d’analitzar si les dificultats són en el raonament del llenguatge matemàtic, l’atenció, la seqüència, la memòria... o tenen a veure amb dificultats més profundes, de processament i sentit numèric.
Els humans naixem amb la capacitat intrínseca de formular seriacions i generar línies numèriques mentals. Amb els anys i amb entrenament podem arribar a desenvolupar aquesta habilitat per generar processos més complexos i abstractes. Però per poder arribar a adquirir aquests mecanismes necessitem que l’aprenentatge del llenguatge i el raonament matemàtic estiguin ben estructurats i, llavors, ens proposin activitats que optimitzin la comprensió de l’abstracte, del símbol.
Hem de tenir en compte que s’ha investigat molt menys sobre l’aprenentatge de les matemàtiques i les seves dificultats que sobre el llenguatge oral i escrit, sobretot el que fa referència al desenvolupament primerenc.
Anna Bayo és Pedagoga i Formadora. Experta en intervenció de les dificultats d’aprenentatge
