A.F.

Els patis escolars, eines de promoció de la salut i el benestar

La manera com es conceben els patis escolars en determina l'ús i té repercussions sobre la salut

Alumnes de primer i segon d’ESO fent educació física al pati d’una escola de Terrassa / CRISTINA CALDERER Zoom

Aprendre i reflexionar sobre el potencial dels patis escolars, no només com a espais de lleure, sinó també com a eines de promoció de la salut i del benestar i com a espais pedagògics. Aquest va ser el tema de reflexió de la jornada Els patis escolars com a oportunitat per promoure la salut i el benestar, organitzada per la Diputació de Barcelona en col·laboració amb l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per La Caixa.

La jornada va reunir professionals de diferents sectors com ara l'educació, l'arquitectura, la pedagogia i la salut pública, entre d'altres, que han posat en comú el valor social, pedagògic i de salut dels patis escolars tant per a la comunitat educativa com per a la ciutadania en general.

La manera com es conceben i dissenyen els patis escolars en determina el seu ús futur, però també té repercussions directes sobre la salut. Així, d'una banda, els patis poden transformar-se en un recurs potent per al joc, la interacció social i la pràctica d'activitats diverses. Quan inclouen espais verds promouen el contacte amb la natura i fan possible que la comunitat educativa i el veïnat es beneficiï dels avantatges que la vegetació genera per a la salut. Amb un disseny adequat també poden contribuir a reduir els nivells de contaminació atmosfèrica i de soroll, dues de les exposicions urbanes més perjudicials per a la salut.

Quan inclouen espais verds promouen el contacte amb la natura i fan possible que la comunitat educativa i el veïnat es beneficiï dels avantatges que la vegetació genera per a la salut

D'altra banda, si se'ls dota de vegetació, espais amb aigua i ombra, poden convertir-se en refugis contra les temperatures elevades que deriven de l'anomenat efecte illa de calor que es produeix a les ciutats i també de l'escalfament global. A més, patis que comptin amb horts o amb altres equipaments ofereixen oportunitats aprofitables des del punt de vista pedagògic.

El disseny d'aquests espais també pot convertir-los en una eina de promoció de l'activitat física per lluitar contra l'obesitat infantil, així com fomentar un joc inclusiu i no sexista.

El seu disseny els converteix en una eina de promoció de l'activitat física per lluitar contra l'obesitat infantil, així com fomentar un joc inclusiu i no sexista

La coordinadora de l'Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona, Teresa Llorens, que va participar a la inauguració de la jornada, va afirmar: "Des de la Diputació impulsem el projecte Entorn urbà i salut, que treballa per incorporar la perspectiva salut en diferents àmbits que afecten el model de ciutat, com el planejament urbanístic i el disseny o remodelació de noves places i parcs". Llorens també va defensar que "els centres educatius són un element clau per a la millora de la salut i la qualitat de vida a les ciutats". "El verd als patis i en els elements de joc i d'interrelació entre els infants fomenten l'activitat física i els valors per a la salut i la qualitat de vida", va afegir.

Per la seva banda, la coordinadora de l'Àrea d'Educació, Esports i Joventut de la Diputació de Barcelona, Teresa Sambola, va afirmar: "Avui sabem que s'aprèn en tots els temps i espais de la vida i que moltes vegades els aprenentatges fora de l'aula són tant o més significatius que els que es fan a dins. Aquesta és una de les idees que fonamenta l'educació 360, que actualment s'està consolidant com el paradigma que estructura les polítiques educatives locals".

Durant l'acte, els participants van poder escoltar una conferència de Carolyn Daher, coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, i de Catalina Parpal, psicòloga i coordinadora de la unitat de programes escolars de la Fundació Catalana de l'Esplai. També van intervenir, en una taula rodona per explicar experiències i punts d'enfocament, Tine Vanfraechem, pedagoga de Brussel·les; Pablo García, doctor en ecologia i especialista en paisatge, espai públic i participació; Mamen Artero, arquitecta per l'ETSAB-UPC i especialitzada en bioconstrucció i permacultura; Dafne Saldaña, arquitecta i investigadora en estudis de gènere, i Carme Cols, mestra coautora del projecte El safareig, una proposta de diàleg sobre infants i natura.