El pati, un espai educatiu i d’aprenentatge

L’àmbit educatiu es planteja, entre altres qüestions, el tractament dels seus espais físics arran de la voluntat cada cop més estesa de donar resposta als nous plantejaments i reptes que suposa la reflexió transformadora que es fa palesa en moltes escoles del nostre país.

Els espais de l’escola són múltiples i ben diversos, incloent-hi diferents tipus d’aules, i també n’hem de tenir en compte la totalitat: els passadissos, les escales, el menjador i el pati. El pati. Espai natural i habitual del centre de les estones d’esbarjo, però si ens parem a pensar és un veritable tresor que amaga múltiples i diverses oportunitats que emergiran amb la creativitat, la imaginació i, sobretot, la voluntat de canvi dels nostres docents, amb el suport i lideratge dels respectius equips directius.

El pati és un magnífic espai educatiu i de creixement dels infants i joves. Les possibilitats que ens ofereix són tan àmplies i variades que l’hem de posar en valor i s’ha de reflectir d’una manera clara i evident en els projectes educatius.

Això implica incorporar i tenir present aquest espai -amb el canvi de paradigma que suposa per als docents- com una font de recursos i de noves dinàmiques motivadores per a l’alumnat. És una generosa aula d’aprenentatge des de l’àmbit de les ciències, amb la ubicació d’un o diversos horts, un espai de jardineria, una estació meteorològica, un taller d’observació i experimentació amb diversitat de materials que permetin generar reptes i preguntes. També des de l’àmbit de les arts, amb un espai de creació amb taules de treball (les de pícnic de fusta són ideals). Des de l’àmbit matemàtic es poden treballar aspectes també molt interessants, com ara qüestions relatives a la resolució de problemes i de geometria. No ens oblidem que són, a més, un excel·lent escenari de celebració i de trobada entre els alumnes, els docents i també amb les famílies.

Si ens referim al temps d’esbarjo, cal assenyalar que té una funció de descans, de pausa i -sobretot i de forma molt rellevant- de socialització. Vull emfasitzar, així mateix, la importància que té per als alumnes disposar d’un temps de descans. L’infant i el jove necessita desconnectar i poder disposar d’una franja horària en què sigui amo del seu temps. D’aquí la necessitat d’escoltar els interessos dels alumnes i les seves aportacions de millora. Convé generar debat que permeti acordar la regularització del seu ús, i de ben segur potenciarà respecte i un bon funcionament.

El pati és un esplèndid observatori per copsar com es relacionen els nostres alumnes, i així podrem animar, motivar aquelles actituds que afavoreixen les bones relacions entre iguals, però també detectar conflictes o situacions personals d’algun alumne amb dificultats. En aquest punt, tota la informació recollida afavorirà el treball global que fem amb els nostres alumnes.

Convé ressenyar que l’espai físic de l’esbarjo, independentment de si és petit o gran, més assolellat o menys, comporta la necessitat de repensar, especialment si està en un entorn urbà, com fer-lo més amable i acollidor amb espais verds, plantant-hi arbres, posant-hi bancs o estructures que permetin asseure-s’hi per descansar i conversar, incidir amb elements naturals i defugir fins allà on es pugui el ciment i l’asfalt. I acabo amb una reflexió. Què passaria si tota l’escola fos espai d’esbarjo i, alhora, d’aprenentatge? ¿Una ciutat on educands i educadors disposessin de tots els espais des d’on viure plenament el fet educatiu?

Ricard Bahí és Director pedagògic de la Institució Cultural del CIC