Una educació que sona bé

És una educació que sona bé i que ajuda a fer que els infants reforcin les habilitats comunicatives, el treball en grup, la creativitat, l’autodisciplina, la memòria, el ritme, l’oïda i la coordinació. Quan l’ensenyament musical entra a l’aula, molts sentiments i emocions solen sortir per la finestra... Segons confirmen científics i educadors, la música ajuda a alliberar-se i té un poder terapèutic que, a més, potencia l’aprenentatge d’altres matèries.

Dàmaris Gelabert, pedagoga i musicoterapeuta, autora i cantant de cançons infantils, ho té clar. Creadora del mètode Totsona d’Estimulació Musical a l’etapa de 0 a 6 anys, defensa que la música és el primer llenguatge i que la cançó és un canal de comunicació afectiva. Per ensenyar la música als més petits, Gelabert apunta que “només es tracta de comunicar-nos amb ells amb un llenguatge que els agrada molt i que entenen molt bé”. “Abans de la paraula hi ha la música, si estimulem musicalment la canalla cantant-los cançons, jugant amb ells a improvisar, a explorar amb la veu, movent-nos i ballant, fent ritmes... aprendran a integrar la música com un llenguatge més, igual que aprenen a parlar”, explica. Autora de més de 150 cançons i amb 13 discos al mercat, Gelabert constata que l’aprenentatge de la música en l’educació dels infants aporta molts beneficis: “Un dels més importants és que els connecta amb les emocions i, per tant, és una eina imprescindible per a l’educació emocional. La màgia de la música és que té una influència global, arriba als dos hemisferis, té relació amb moltes intel·ligències i, per tant, actua com a estimulant en els processos cognitius, sensomotrius i socioemocionals”.

MÉS ALEGRIA

Per a Gelabert, els infants que “fan música i, especialment, els que canten, són més alegres”. “Sabem que cantar allibera endorfines (les hormones de la felicitat)”, afegeix. Ho constata amb els seus concerts i a les sessions que fa amb les famílies. “Quan cantem ens cohesionem, ens vinculem de manera afectiva i són més feliços. L’estudi de la música també reforça les habilitats comunicatives, el treball en grup, la creativitat, l’autodisciplina. La pràctica instrumental fa augmentar la coordinació, la memòria...”, enumera. I, segons diferents estudis, la música també ajuda a acostar-se a les matemàtiques. “De fet, la música no és en una àrea específica del cervell, sinó que està connectada amb diferents àrees, una d’elles és la matemàtica”, subratlla Gelabert.

UNA ORQUESTRA DE PETITS

L’escola La Salle de Sant Celoni ha engegat aquest curs 2016-17 el programa Música a l’escola, una iniciativa innovadora a les aules impulsada pel professor Àlex Pereira, després de dos anys de recerca. “Tot neix d’una inquietud sobre la consideració que es té de la música en el món de l’educació. Tothom cita estudis sobre la importància de la música en l’ensenyament, però pocs tenen el valor d’anar més enllà. Nosaltres ho intentem”, explica. I què han fet? Als alumnes de primer i segon de primària se’ls han facilitat instruments de corda (violí o violoncel) perquè l’aprenguin a tocar de manera orquestral, mentre que a totes les etapes de primària, els estudiants aprenen la pràctica en conjunt instrumental Orff -caixa xinesa, castanyoles, triangle, gong...-, uns instruments versàtils i amb riquesa tímbrica. Els petits alumnes reben una hora setmanal d’instrument i una altra de llenguatge. “Però volem que la música ho impregni tot i per això plantegem un ensenyament integral”, explica Pereira. Tot i que només fa dos mesos que funciona, ja es poden apreciar resultats: “Els nens s’ho han agafat amb moltes ganes i alegria. Ensenyem la música a partir de l’instrument, de l’oïda, del ritme i del grup. Hem adaptat cançons senzilles perquè les puguin tocar amb el violí o el violoncel i, de seguida, hem vist els beneficis del treball en equip, la paciència, l’esforç, la dedicació i, evidentment, la recompensa quan sona bé”. Per Nadal ja tenen previst un concert per a les famílies.

Taral·la, la fira de la música i l'educació

Taral·la és una fira de la música i l’educació que Granollers va acollir els dies 24 i 25 de setembre. La fira ofereix un espai de formació, de reflexió, d’exposició i d’experiència sobre la música com a estratègia educativa. Oberta a famílies, a educadors i a tothom que estigui interessat en la música i l’educació, Taral·la va comptar amb una gran rebuda per part del públic assistent, i l’associació Totsona ja en prepara una segona edició. La fira pretén ser una trobada anual per oferir recursos útils per desenvolupar la tasca professional de docents, combinant la música de manera interdisciplinària i oferint noves maneres d’entendre l’educació musical, però alhora ofereix la possibilitat de gaudir d’una experiència musical completa tant en l’àmbit professional i educatiu com en el familiar: tallers musicals, exposicions, concerts, presentacions de nous materials…

QUARTA GENERACIÓ

Robert Armengol, professor de l’Escola Municipal de Música i Conservatori de Sabadell, forma part d’una nissaga familiar en què la música corre per les venes. El seu besavi i l’avi eren trombonistes, mentre que el seu pare, el seu germà i ell són percussionistes. Armengol ensenya música i percussió des de fa 20 anys -18 a Sabadell-, una professió que combina actuant en diferents concerts -va començar als 17 anys-. Quan de petit li preguntaven què seria de gran, sempre responia “Jo ja sóc músic!”, recorda. Armengol detalla que la “música, especialment en edats primerenques, aporta molta plasticitat al cervell, quan s’estan fent totes les connexions neuronals; aporta creativitat”. El que més valora de la música és que transmet “una barreja de sentiments, tècniques i coneixement que es troba en poques professions”. “En una mateixa actuació, un músic pot passar del sentiment d’eufòria a la tristesa en pocs segons. És important tenir en compte la gestió dels sentiments en l’aprenentatge musical”, afegeix.

Amb un sistema educatiu tradicional en el qual, de vegades, no s’aposta per una educació musical activa, Armengol proposa que “s’aposti per la música en viu”.

RELACIONS I BENESTAR

Joan Capafons és psicòleg i musicoterapeuta, i amb Maira Espriu ha creat Serveis Integrals de Musicoteràpia, des d’on ofereixen musicoteràpia i tallers per a famílies amb nadons i embarassades, entre d’altres. De l’aprenentatge musical en infants i famílies, Capafons valora que la música ajuda a “relacionar-se saludablement amb altres persones a través d’una activitat col·laborativa i lúdica”. “De fet -matisa-, la música, en la seva essència primerenca, es va concebre per agermanar persones”. El psicòleg lamenta que “aquest component de benestar social, de felicitat compartida amb altres persones a través de la música, gairebé sempre es deixa de banda”. “Normalment, la música interessa més per les capacitats més individuals i de nivell cognitiu, però jo reivindico que el benestar social que pot arribar a generar és incommensurable”, afegeix.

Als seus tallers familiars, la capacitat que més volen desenvolupar és la de “l’expressivitat emocional, fonamentada en tots els conceptes musicals”. “Per exemple quan demanes a un nen que et compongui una peça i et parli de sentiments, desitjos... A través d’aquelles composicions gestionem sentiments i s’obre una via de comunicació vital per al dia de demà”, explica.

Encara una assignatura 'maria'?

Per a molts experts, la música encara no té prou reconeixement dintre de les aules i porta penjat el cartell d’assignatura maria. Segons Dàmaris Gelabert, “en la majoria d’escoles només es fa música una hora a la setmana”. “Això és ridícul! -exclama-. Especialment, perquè avui la neurociència ens ha demostrat que la música té una influència fonamental en totes les àrees del desenvolupament de l’infant. A més, la música no hauria de ser només una assignatura, sinó una estratègia educativa que es fes servir transversalment per afavorir tots els aprenentatges”. El psicòleg Joan Capafont alerta que “no pot ser que ens vinguin famílies amb nens que han avorrit la música per culpa d’una pedagogia anacrònica i obsoleta”. “El pedagog s’ha d’adaptar a les capacitats de l’infant i no l’infant al currículum inamovible que proposa un sistema educatiu”, exposa.