Escola 15/04/2022

Menjar de proximitat a les llars d’infants de Lleida

Els socis de Greenpeace de la capital del Segrià es van reunir a finals de març amb la Paeria per proposar un projecte d’alimentació sana, local i sostenible

2 min
Els beneficis de l’alimentació sana, local i sostenible són inqüestionables però encara avui no són universals a l’escoles

Els beneficis de l’alimentació sana, local i sostenible són inqüestionables, però encara avui no són universals a les escoles de casa nostra. A partir d’aquesta evidència el voluntariat de Lleida de l’ONG Greenpeace ha presentat a la Paeria el projecte anomenat Microxarxa d’Alimentació i Emergència Climàtica, perquè un treball a tres bandes aconsegueixi que les escoles bressol de Lleida hi optin unànimement.

El projecte de l’ONG és que en el curs vinent a les llars d’infants de Lleida els menjadors públics cuinin més vegetals i menys carn, i que siguin productes de proximitat, de temporada i ecològics. La iniciativa compta amb un nom, Ecodina, i amb una mascota, un dinosaure que vol transmetre els valors de menjar de tot i variat.

Per una banda, Elena Gràcia, portaveu de Greenpeace a Lleida, recorda el perquè de la necessitat de reduir el consum de carn. “Per produir 1 kg de filet de vedella es necessiten 15.000 litres d’aigua, mentre que per produir 1 kg de blat en calen 1.300, i 131 per a 1 kg de pastanagues”, explica. D'altra banda, continua explicant Gràcia, hi ha el fet de l’impacte en la salut de les criatures. L’increment mundial de “consum de carn, greixos i sucre refinat contribueix a la prevalença més alta de l’obesitat”.

Seguint aquest fil, Gràcia també explica que la societat té la necessitat de “vetllar per la salut de les criatures i ensenyar-los a cuidar-se tot garantint la qualitat de l’alimentació”. Ara bé, el projecte presentat va més enllà, perquè l’objectiu final és que la Microxarxa, que agruparia l’ONG, l’Ajuntament i les escoles bressol, es converteixi en un espai de reflexió sobre els objectius desitjats.

Per què les verdures encenen el botó d’alerta vermella en els més petits?

L’instint de supervivència és el culpable que als més petits no els acostumin a agradar les verdures. Quan la humanitat sobrevivia menjant el que trobava, caçant i recol·lectant, es buscaven aliments que no fossin ni amargs, ni tampoc poc energètics. I era així perquè es vinculaven amb substàncies verinoses i, per tant, amb la mort. Literalment. Aquest instint és antic, i encara avui el gust amarg és el que més noten les criatures quan queixalen una verdura. Per exemple, quan claven les dents en les carxofes. En els més petits (alguns), quan les veuen i quan les tasten (si s’hi atreveixen) el seu cervell encén el botó d’alerta vermella. I és així per culpa d’un instint humà ancestral.

La idea és que en el pròxim curs escolar, el 2022-2023, la Paeria hagi fet les gestions administratives per facilitar la contractació que permeti fer els passos per assolir la proposta. “Els ajuntaments tenen un rol molt important a través de la compra pública”, i, a més, en el cas de la ciutat de Lleida, “poden ajudar a dinamitzar el camp en clau agroecològica”, conclou Elena Gràcia, portaveu de Greenpeace a Lleida.

La lluita lògica pels aliments de proximitat

Menjar aliments de proximitat és de lògica pura, però actualment encara cal fer-ne una reivindicació, perquè a les dinàmiques del mercat no hi predomina el sentit comú. És més barat menjar un aliment que ha viatjat milers de quilòmetres que adquirir-ne un altre que ha estat cultivat a pocs quilòmetres de casa. Ara bé, mentre el producte econòmic guanya batalles, l’economia local se’n ressent i el pagès de proximitat potser no podrà continuar cultivant els seus horts perquè li costa vendre els productes que hi conrea. I ja que parlàvem de sentit comú, mai va malament recordar que els aliments acabats de collir i menjats poques hores o dies després seran més bons, organolèpticament i nutricionalment, que els que porten setmanes viatjant. 

stats