Matemàtiques, consciència i emocions

Arran de les declaracions de la vicesecretària de política social del Partit Popular sobre la “bestiesa” de fer matemàtiques socioemocionals i de tots els articles que han suscitat, m’he sentit cridada a fer una anàlisi d’aquesta situació des d’una perspectiva més general, perquè penso que hi ha punts que se’ns estan escapant a tots plegats.

¿Les matemàtiques són complicades, avorrides, difícils, estranyes, inútils? ¿O bé són divertides, entretingudes, amenes, maques, útils? ¿I si no fossin res d’això? Les matemàtiques són matemàtiques. I perdem el punt de vista que l’adjectiu que l’acompanya el posem nosaltres segons les nostres experiències i vivències. Per tant, cadascú les veurà d’una manera diferent.

A més, per començar, què són? ¿Segur que parlem del mateix quan parlem de matemàtiques? Perquè si ens centrem en els currículums tradicionals, els continguts estan enfocats en acabar tenint eines per optimitzar funcions i fer i entendre estudis estadístics. Això ha provocat que, llevat dels que ens decidim per cursar estudis de matemàtiques, els altres us perdeu una part ben gran d’aquesta disciplina, que podria fàcilment formar part del currículum de primària i secundària i pot tenir components més lúdics de manera més directa. I parlo de la matemàtica aplicada, dels grafs, de les fractals, de la topologia, de l’origami... ¿Teniu al cap alguna imatge d’una fractal? Hi trobeu bellesa? Doncs també són matemàtiques! Per tant, el que falta en un primer punt és la consciència social global del que són les matemàtiques i els matemàtics. Sabeu què fa un matemàtic a la carrera...? Les pel·lícules, anuncis, etc. tampoc ens ajuden amb la imatge de les matemàtiques que donen: nens i nenes avorrits fent deures de matemàtiques, o queixant-se de la seva dificultat, o matemàtiques només accessibles a genis...

El segon punt per a mi cabdal també és la mateixa relació dels mestres o professors de matemàtiques amb les matemàtiques, la consciència d’un mateix. Estem influint en el nostre dia a dia amb les nostres creences i preferències en la visió que tenen els estudiants de les matemàtiques. I parlo de tots els nivells educatius. Hem de ser conscients de com acompanyem els estudiants tant en l’estil i eines didàctiques que preferim com en els continguts que seleccionem. Perquè sense voler estem esbiaixant la informació, i això té un impacte. També hem de prendre consciència de les nostres emocions. Jo mateixa em sentia més a gust amb alguns temes que amb altres. I amb el temps he anat descobrint per què, i el fet de prendre’n consciència m’ha ajudat a modificar-ho. En definitiva, un professor té el poder de canviar una vida, i això sigui quina sigui la disciplina que imparteix. Un altre aspecte que va lligat amb la consciència social global i que possiblement és conseqüència d’això és la consciència dels pares sobre la seva pròpia relació amb les matemàtiques. Sense voler poden estar influint els seus fills. Només cal que estiguin alerta i observin quin tipus d’influència estan exercint.

Quines emocions desperten les matemàtiques?

Pel que fa a les emocions que desperten les matemàtiques, és un tema d’important rellevància. Algú que negui que hi ha un problema potser no ha viscut cap cas de prop, però la veritat és que l’ansietat davant de les matemàtiques és un tema ben estès i estudiat des de fa anys per investigadors d’arreu del món. Jo mateixa vaig treballar amb més d’un centenar de casos d’estudiants per ajudar-los a confiar en les seves possibilitats i transformar les seves creences limitadores. Petits o grans bloquejos emocionals poden travar un aprenentatge fluid, i ja es poden afegir més hores d’estudi, que el problema no se solucionarà sense un suport emocional. Una vegada desfeta la creença que no poden fer bé les matemàtiques, tot comença a canviar i arriben les satisfaccions.

Penso que les emocions s’han de tenir en compte en totes les matèries, i, en el cas de les matemàtiques, si augmentéssim el nostre nivell de consciència i entre tots ens obríssim a veure totes les seves parts, veuríem la meravella que entre tots hem creat i les diferents vies per accedir-hi. Amb això no dic que s’hagi d'abaixar el nivell ni fer-les més senzilles. Segueixo pensant que no ens podem oblidar de la part formal de les matemàtiques, la precisió, rigor i meticulositat que exigeixen. S’ha de regir tot plegat per un equilibri entre continguts, competències i l’escolta activa de l’estudiant i de les seves necessitats.

A un nivell pràctic, a l’aula, un enfocament clau que abordem a la nostra escola és oferir recursos de tot tipus als nostres estudiants perquè puguin acostar-se a les matemàtiques de maneres diferents, segons el sentit amb què ells comuniquin més a gust. Per això utilitzem l’origami, des dels 3 anys fins al final de la seva escolaritat, i fem intervenir el tacte i la creativitat a l’aula de matemàtiques. Aquesta eina ha demostrat ser molt eficaç i ha permès que estudiants insegurs i acomplexats per les seves aparents dificultats en matemàtiques mostressin grans qualitats a l'hora de visualitzar els moviments i les figures, plegar amb precisió, memoritzar algoritmes... i guanyessin confiança. De retruc, la incorporació de l’origami té beneficis sobre el pensament computacional, tan important en l'era en què vivim i que desemboca en l'ús de la intel·ligència artificial al nostre centre en els últims cursos de l'ESO.

Eulàlia Tramuns i Figueras és doctora en matemàtiques i responsable de matemàtiques de l’Escola L’Horitzó