Criatures  /  Escola 25/02/2022

L'escola expandida. Repensem els espais d'aprenentatge

Diversos arquitectes proposen noves maneres per potenciar l’ensenyament reaprofitant aules, patis i edificis i espais veïns

5 min
El covid ha posat de manifest la necessitat de repensar els espais on eduquem les criatures

L’escola expandida (Pol·len Edicions) és el títol d’un llibre escrit per diversos arquitectes de la cooperativa d’arquitectura Arqbag de Sant Cugat del Vallès i, alhora, és un concepte innovador. L’emergència sanitària i climàtica que vivim actualment obliga la societat a reconsiderar prioritats, com ara la relació entre l’escola, el territori i la comunitat. La proposta pretén interactuar amb els espais dels mateixos centres educatius i altres edificis i espais (parcs, jardins, boscos, biblioteques, museus, casals d’avis, centres cívics, etc.) veïns del mateix municipi i interpretar-los “des d’una mirada i actitud experiencial, per entendre aquestes infraestructures com un laboratori col·lectiu on experimentar i conèixer l’espai que ens envolta”, detallen des de la cooperativa.

Una de les coautores, l’arquitecta Simona Cerri, detalla que “en aquests dos anys de pandèmia l'ampliació de l’espai d’aprenentatge ha estat més evident perquè tant l’escola com la llar o el barri formen part del coneixement”. “Aquesta situació –prossegueix– ens ha permès treballar amb els límits del recinte educatiu, tant físics com mentals, per poder-lo repensar i redibuixar. Ens interessa molt reinterpretar i reaprofitar espais existents i, a vegades, els infrautilitzats que hi ha al centre o pels voltants”. Segons l’experta, l’escola expandida permet “cercar aliances per enfortir les relacions amb la comunitat i l’entorn. L’escola transcendeix les parets i pot anar a ocupar espais del voltant i crear una constel·lació de necessitats interconnectades d’espais i infraestructures properes”, detalla. 

Els autors agrupen les necessitats al voltant de quatre categories: l’ambiental, l’espacial, la salut i la gestió, que “cal atendre de manera transversal, i que ens poden ajudar a enfocar i a estructurar les estratègies”. En una situació d’estrès planetari, Cerri apunta que “tenim l’oportunitat d’intervenir sobre el nostre entorn amb una mirada que tingui en compte l’impacte sobre el medi i que vetlli per minimitzar-lo”. D’aquí que siguin tan importants els centres amb un projecte pedagògic d’agroecologia, que apostin per un hort escolar –s’aprenen els cicles de la natura, el consum de proximitat i temporada...– o els que en un entorn més rural tenen el bosc al costat. “El contacte de la natura és clau per l’aprenentatge. Bevem de l’Escola al Bosc de Rosa Sensat de fa un segle”, diu l’arquitecta. Un exemple és l’Escola Pins del Vallès, a Sant Cugat del Vallès, que té un hort escolar i una granja, on els alumnes fan un destacat treball cooperatiu i de gestió, per projectes i amb un fort accent en l’educació emocional. 

Continent i contingut

Després del confinament, s’ha vist la importància d’una bona ventilació, respirar aire net, confort tèrmic i els espais amplis i multidisciplinaris diàfans i tranquils (sense sorolls) per permetre la concentració. “Quin impacte o quina incidència poden arribar a tenir en l’aprenentatge, la concentració, les interrelacions, els espais construïts? ¿Podem transformar-los i millorar-los? Com estem utilitzant els nostres espais? ¿Tenim eines per modificar i explorar noves dinàmiques? ¿Sabem què tenim al nostre voltant?”, es pregunten els arquitectes.

 A partir d’aquestes qüestions i de les necessitats del centre, s’estableix un diàleg amb la comunitat educativa per transformar tant el continent (l’edifici) com el contingut (l’aprenentatge). Es fa una diagnosi i es redacta un pla d’acció amb els recursos materials i personals, organització, coordinació i treball en xarxa per “construir i consolidar aliances”. Amb l’experiència amb les diferents comunitats educatives, Cerri destaca que “s’ha trencat amb esquemes o actituds conservadores i s’han aprofitat nous usos per a espais oblidats o desaprofitats”. 

Una bona pràctica de l’escola expandida és el CEM de Mollet del Vallès.
És un centre educatiu concertat construït en el que havia de ser un bloc d’habitatges.
Els alumnes van escriure cartes exposant les seves necessitats després de fer una investigació prèvia de l'entorn.

Una bona pràctica de l’escola expandida és el CEM (Centre d’Estudis Mollet) de Mollet del Vallès, un centre educatiu concertat construït en el que havia de ser un bloc d’habitatges i, per tant, amb un espai limitat. “L’equip directiu, docent i l’alumnat han fet una feina impressionant de vincular-se amb el Museu Abelló, el casal d’avis o unes instal·lacions esportives. Els alumnes van escriure cartes exposant les seves necessitats i prèviament van fer una feina d’investigació per conèixer bé l’entorn”, detalla Cerri. A més, s’han millorat els espais interiors, en funció de les necessitats. “Els alumnes de 3r i 4t d’ESO ens van dir que volien un espai com la sala de professors per a ells i, en funció dels usos i horaris, l’hem adaptat perquè la puguin compartir. Ara tenen un espai cogestionat. L’important és despertar el sentiment de pertinença i que facin seu l’espai perquè el cuidaran molt més”, raona. 

La 'scuola diffusa', un projecte italià inspirador

Pocs mesos després de l'esclat de la crisi sanitària del coronavirus, el mateix 2020, l’Ajuntament i el sistema educatiu de la ciutat italiana de Reggio de l'Emília van impulsar un projecte innovador anomenat scuola diffusa, que es recull al llibre l’Escola expandida. Amb l’objectiu de complir la normativa que obligava que hi hagués distància de seguretat tant per a l’alumnat com el professorat, es va acordar reubicar grups escolars en espais –segurs i de qualitat– on mai abans s’havien impartit classes, com ara museus, biblioteques, teatres i negocis d’agroturisme. Així, es va evitar tancar les escoles i els estudiants van poder fer classes en un ambient una mica normalitzat, tot i la crisi pandèmica. En aquell moment, el ministre d’Educació del país, Patrizio Bianchi, va destacar que el projecte aportava “una dimensió experimental, innovadora, d'alguna manera sorprenent, amb importants repercussions en el nivell dels continguts de l'ensenyament i l'aprenentatge”. Bianchi va destacar que scuola diffusa “demostra que l'escola no és només un lloc per treballar-hi o estudiar-hi, sinó una institució vibrant, que també pot i ha de viure en altres contextos i enriquir-se amb noves habilitats i coneixements”. “Hem de potenciar –va proposar– aquest model de pacte educatiu comunitari: amb el protocol pretenem entre tots enfortir-lo i que es pugui reproduir a tot el territori nacional. L'escola és responsabilitat de tots nosaltres, és una realitat viva que pot créixer gràcies també a l'aportació qualificada dels components de la societat civil que volen compartir aquest compromís educatiu. L'objectiu és garantir el ple desenvolupament de cada jove”. 

Amb l’escola expandida s’aconsegueixen “espais d’oportunitat per explorar, analitzar, repensar i transformar l’entorn proper al voltant de l’habitabilitat i el confort des de l’acció col·lectiva, implicant el conjunt de la comunitat educativa per respondre a les necessitats de les mateixes usuàries i generar eines per decidir i actuar cap a una transició energètica, social i ambiental". "L’important –argumenten els arquitectes– són els processos i interrelacions que s’hi generen. Volem compartir experiències, mirades i maneres de fer, per contribuir a construir i a articular nous espais d’aprenentatge, defensant una aproximació col·lectiva des d’una arquitectura social i solidària”, apunten des de la cooperativa Arqbag.

La normativa, rígida

Sílvia Sasot és una arquitecta consultora experta espais d’aprenentatge des de fa una dècada, tot just quan arrenca aquesta petita gran revolució de l’educació formal. Al llarg d’aquest temps de treball de camp i de contacte amb projectes internacionals, ha arribat a diferents conclusions. “La revolució real és que el mestre deixi d’estar sol entre quatre parets i comenci a explorar i comparteixi amb la comunitat educativa noves maneres d’aprendre, tenint en compte els espais, que generen noves oportunitats”. A l’hora d’afrontar una remodelació de l’espai educatiu, per a Sasot és clau “conèixer el context, promoure el consens i el diàleg constant, saber amb quins recursos i personal es compta, aportar una mirada estratègica –no de pegats puntuals– i global i ajustar-se a la norma”.

L’arquitecta lamenta que la normativa estatal actual, un reial decret del 2010 que es basa en una llei del 1991, “només té en compte ràtios i metres quadrats i és molt rígida. Caldria renovar-la i adaptar-la a les necessitats educatives i arquitectòniques actuals”. Té clar que “els instituts de secundària són, encara, els grans oblidats i són tot un repte educatiu perquè els adolescents tenen molt a dir i, malauradament, no són prou escoltats”. Al gener l’experta va fer una residència amb tres investigadores més a Faberllull (xarxa de residències d'arts, ciències i humanitats amb seus a Olot, la Massana i Palma) sobre els espais d’aprenentatges postcovid, i ara estan creant “un joc per treballar les competències espacials, de manera que les pràctiques pedagògiques i els espais es connectin”.

Arqbag, una cooperativa d’arquitectura social i sostenible

Arqbag SCCL és una cooperativa de treball associat, sense afany de lucre, que aposta per nous models de relació entre les persones, l’habitabilitat i el territori. Els seus associats entenen l’arquitectura com “la gestió transversal dels recursos energètics, ambientals, econòmics i socials, posant èmfasi en el procés i no només el resultat”. Persegueixen la sostenibilitat des d’una condició assequible i accessible. “Per això apostem per l’acostament, la participació, l’intercanvi de coneixement i l’empoderament de les usuàries, tot construint eines per a la presa de decisions i l’aprenentatge col·lectiu”, detallen els seus socis. S’ubiquen actualment al CRITT dins de l’Escola Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), a Sant Cugat del Vallès, perquè consideren “com un valor potencial explorar i construir nous vincles entre l’activitat professional i l’entorn acadèmic per estimular les dues branques necessàries de l’ofici”.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'L'escola expandida' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats