A l'escola, l'important és el camí

Superats els primers dies, professors, famílies i alumnes afronten aquest curs amb la confiança de recuperar la normalitat acadèmica anterior a la pandèmia. Després de tot el que vam viure el curs passat, les famílies són cada vegada més conscients que el més important és el camí, no el resultat. En aquest sentit, cal tornar a fer èmfasi en el fet que el més important és desenvolupar la capacitat acadèmica de l’alumne, formar persones responsables i competents que es puguin forjar un futur a la vida per si mateixes, i, per això, desenvolupar al màxim el potencial de cada alumne de manera individual.

Si fem balanç del curs passat, els pares i els docents podem aprendre'n moltes coses. ¿Hem sabut inculcar els valors i les actituds per a l’estudi als nostres fills? ¿Estem ajudant els infants a ser bons estudiants? Els resultats extrets d’una recent enquesta –Educar és tot– adreçada a les famílies i elaborada per un equip d’experts en el mètode Kumon i el psicòleg Rafa Guerrero revelen que per al 91 % dels pares ser un bon estudiant significa disfrutar aprenent i poder-ho fer sol. Com ho podem aconseguir? Aquí teniu 6 consells de Kumon per ajudar-los de cara al curs que comença: 

1. És més important el viatge que la destinació. L’esforç no sempre desemboca en bons resultats; és important que cada alumne tingui un camí adequat a la seva capacitat perquè es pugui sentir motivat i disfrutar en cada pas. Si despertem en els nostres fills el gust per aprendre i els proporcionem recursos perquè siguin eficaços i autònoms en l’aprenentatge, els bons resultats arribaran com a conseqüència d’aquest saber fer. 
2. Motivació des d'infantil. Per a un 70% de les famílies, el camí hauria de començar en l’etapa infantil i, efectivament, molts estudis defensen que l’aprenentatge depèn de capacitats i habilitats que es poden estimular des que els nostres fills són molt petits: atenció, memòria, perseverança… El cervell dels més petits té més capacitat d’aprenentatge i adaptació. Atendre el seu desenvolupament des de l’educació infantil els ajudarà a adquirir una base sòlida per continuar creixent en les següents etapes escolars.
3. Ajudar-los a ser responsables. És important que fem un seguiment de les tasques escolars dels nostres fills, però, en la mesura del possible, evitant els extrems. El millor és que es responsabilitzin de les seves tasques i ens demanin ajuda puntual quan en necessitin. Els podem guiar i acompanyar, però mai fer-ho per ells. Informar el tutor escolar si no són capaços de fer-ho sols és important perquè així el docent també conegui la seva situació acadèmica i pugui solucionar-ho a classe.
4. Els deures importen. Les tasques i els deures escolars són una excusa per ensenyar a aprendre i potenciar la capacitat d’autonomia dels nostres fills. Gairebé un 40% dels enquestats identifiquen que el motiu principal pel qual els seus fills fan els deures és aconseguir reconeixement o evitar càstigs dels pares. La motivació del teu fill per fer els deures no hauria de ser evitar el càstig o que tu, com a mare o pare, te’n sentissis orgullós, sinó aprendre i guanyar autonomia en les habilitats escolars i de la vida. 
5. Ajudar-los a gestionar el fracàs. Davant d’un examen, l’ideal és transmetre als nostres fills que confiem en els seus recursos i que l’únic que està en joc és això, un examen, ni més ni menys. L’examen és una de les moltes proves i situacions en les quals els nostres fills se sentiran avaluats al llarg de la vida. Per això, interpretar una ensopegada o un suspens com una oportunitat d’aprenentatge per als nostres fills és fonamental per potenciar la seva autonomia. Si els nostres fills no s’enfronten a reptes a la seva mida i no viuen l’experiència de cometre errors, quan ho facin d’adults no sabran gestionar la frustració que els suposarà. Com més d’hora s’equivoquin i entenguin que l’error és part del procés, abans aprendran a acceptar-lo.
6. Aprendre a aprendre. De vegades els pares pensem que el que estudien els nostres fills per al següent examen no els servirà de res, perquè al cap de pocs dies ja no es recordaran de moltes coses. És més, un 31% estudien de memòria o no són capaços d’autoavaluar-se. Els pares hem d’entendre la feina que fan cada any els nostres fills com un procés no només per adquirir coneixements, sinó sobretot per adquirir capacitats d’estudi. 

Laia Santanach és directora i orientadora del centre Kumon Barcelona - Sant Gervasi-Galvany