Com connectar amb els joves?

L'educació pressuposa un exercici d'empatia que és clau perquè el procés formatiu es desenvolupi de forma satisfactòria. Una empatia que ha de portar a l'educador a posar-se a la pell de l'alumne i sortir a trobar-s'hi mitjançant els canals que els permetin connectar de manera més fluïda. La importància d'establir aquesta sintonia va presidir les intervencions dels ponents del III Education Talks, plataforma de trobades per la innovació a l'educació que organitza la Universitat Abat Oliba CEU. 200 docents i professionals implicats en la transformació educativa es van donar cita la setmana passada a l'Aula Magna d'aquesta universitat barcelonina.

El tema de l'empatia va sortir a relluir en la primera de les sis breus intervencions que estaven previstes, la del presentador de 'Yo, mono', de la2, Pablo Herrero. El divulgador es va voler referir a l'aspecte més primigeni de l'empatia, que ja està present en els primats -en els quals funciona el reflex del badall, igual que en els humans- i que és "fonamental per a la transmissió de coneixements". En clau evolutiva, el fet de transmetre explica que siguem l'espècie més reeixida. "Per això faig una crida als mestres: que l'aprenentatge no pari, i així podrem seguir evolucionant en la mateixa línia".

El Projecte Benín, integrat dins del currículum dels graus d'educació de la UAO CEU i que consisteix en l'elaboració de materials didàctics per al Col·legi Mater Salvatoris de Kalalé, li va servir al director d'aquests estudis, Mariano Bártoli, per reflexionar sobre l'essència de ser mestre i exercir l'ensenyament. El projecte infon en els estudiants el sentiment de responsabilitat i els obliga "a pensar la didàctica des de la mirada de les nenes de Kalalé". S'engega així un cicle que demana "enriquir-se intel·lectualment i humanament" per estar en disposició de lliurar el millor que un docent pot oferir: "Un model".

Potser la prioritat és, més que metodològica, antropològica. "En 32 anys d'experiència, mai m'havia trobat amb tants nens amb problemes d'autoestima", advertia la codirectora de la Granja Escola de Santa Maria de Palautordera, Cristina Gutiérrez. Segons va apuntar, cal atendre les necessitats afectives dels nens. "Els ensenyen tot el que hi ha i passa al món, però no allò que portaran amb ells mateixos tota la seva vida: qui són, com són i com funcionen per dins", va lamentar.

Buscar el jove allà on sigui

La perspectiva juvenil la va aportat l'estudiant, bloguera i primera 'booktuber' catalana Marta Botet, que amb 16 anys s'ha convertit en un referent per als lectors, que consulten a milers les recomanacions i comentaris sobre lectures que fa a través de la xarxa. "Per a mi, llegir ha deixat de ser una activitat solitària", va dir Botet, obstinada a combatre a través de les noves formes de comunicació "l'epidèmia no lectora" que pateix la joventut. A parer seu, les noves tecnologies permeten "moltes maneres d'explicar" les matèries i convé treure'n partit. "Cal sortir a buscar els joves allà on siguin", va exhortar als assistents.

Les matemàtiques són com Shrek

Una altra de les ponències va anar a càrrec de Sergio Castro, guanyador del premi Bitàcoles 2016 i impulsor del canal professor10deMates. "La clau de l'èxit és comunicar de forma amena a través dels canals que utilitzen els xavals", va assegurar. Així, ha aconseguit oferir al món la cara amable de les matemàtiques. "Les mates són com Shrek: sembla un ogre, però quan el coneixes veus que és superdivertit".

Finalment, Frank Sabaté, professor de l'Escola Projecte de Barcelona i membre del comitè científic del projecte Educació Demà, va parlar del potencial pedagògic de la programació amb robots. En aquesta línia considera que s'ha de pensar en l'ordinador "com en un pinzell". Es tracta que els nens "deixin de ser espectadors i siguin creadors".