Tribuna Oberta
Ricard Bahí

De l’aula presencial a l’aula virtual

Només en uns dies ha calgut passar de les aules convencionals a les virtuals

Amb el confinament, la competència digital dels infants creixerà ostensiblement / GETTY Zoom

El confinament i el tancament de les escoles provocat per la pandèmia del coronavirus covid-19 ha modificat profundament la nostra quotidianitat i ha incidit en tota la comunitat educativa. Això ha comportat un canvi substancial. Abans de res, és impressionant i convida al reconeixement i a la gratitud la feina feta per tots els equips docents de totes les escoles que han transformat un centre majoritàriament presencial en una escola en línia. Aquest canvi d'escenari tan radical s'ha produït en pocs dies i això diu molt del compromís i de la capacitat dels professionals de l'educació.  

Molts docents manifesten que la comunicació a través de videoconferència –comproven  que hi ha un món més enllà de l'Skype–, els tutorials i el treball col·laboratiu digital els ha canviat la manera de procedir però no la manera d'entendre els processos d'ensenyament i aprenentatge. L'essència és la mateixa, però amb uns altres recursos. L'ús de la tecnologia ha estat bàsic i, en aquest sentit, les escoles més avesades han estat més preparades i han pogut donar resposta amb més immediatesa. La competència digital en l'àmbit de la comunicació creixerà ostensiblement. 

Ha canviat la manera de procedir però no la manera d'entendre els processos d'ensenyament i aprenentatge

En aquesta transformació hi ha aspectes fonamentals que s'han de mantenir perquè són consubstancials al procés d'ensenyament i aprenentatge i de creixement personal de l'alumnat. El més important no són els continguts o el tipus d'activitats que es duen a terme, ni tampoc la quantitat de propostes, sinó precisament l'acompanyament, la tutoria dels docents als alumnes i a les famílies, amb una avaluació continuada i absolutament formativa. Aquest component de proximitat, que els mitjans tècnics permeten i afavoreixen, tranquil·litza i fa més assumible aquesta situació. 

Penso que és un encert modificar el programa establert i adequar-lo als nous condicionants i realitats: el temps, la manera com ens interrelacionem, el component tecnològic, les dinàmiques... No cal dir que el context actual pot, a més, facilitar molts escenaris d'aprenentatge, a molts nivells i des de moltes perspectives. 

És un encert modificar el programa establert i adequar-lo als nous condicionants i realitats

També és l'ocasió d'aprendre, en força casos, d'una altra manera que ens acosta plenament a situacions d'aprenentatge i de caràcter professional que són presents avui i que s'incrementaran en un futur. Segur que aquest moment excepcional i complex farà reflexionar sobre molts aspectes socials del treball en xarxa i del treball a distància. 

Redissenyar aquest entorn ha suposat un repte de primera magnitud i la capacitat d'adaptació i de resiliència demostrada està sent realment alta. Hem pogut, d'altra banda, constatar un estrès i una fatiga considerables entre els infants i els joves, les famílies i els mestres. S'imposa, doncs, dosificar i racionalitzar els esforços i les energies. Dins de les famílies, sovint aquest nou escenari ha generat incertesa i neguit, que ha derivat en més pressió cap a la feina dels docents. Però aquí també és on es mostra la solidaritat del nostre entramat. Explicitar el reconeixement recíproc a l'esforç que s'està duent a terme és una magnífica forma d'agraïment. 

Redissenyar aquest entorn ha suposat un repte de primera magnitud, i la capacitat d'adaptació i de resiliència està sent realment alta

És interessant, com diuen molts especialistes, procurar concretar un horari per a tots. Això permet organitzar les tasques i, cosa no menys important, establir la desconnexió entre la vida escolar i la personal. Aquest missatge val per a tots els agents: es tracta d'endreçar el temps per aprendre a viure i a conviure amb un to constructiu, optimista i esperançat. 

Vull encara afegir un apunt final i primordial: l'aula virtual és un recurs fabulós que ha permès continuar l'activitat acadèmica, però no és un recurs capaç de substituir l'escola presencial. Existeix una vessant social i afectiva ineludible que forçosament necessita la presència, perquè la interacció presencial entre el docent i l'alumne constitueix una part fonamental de l'escola: la mirada, el somriure, el neguit, la conversa improvisada, les complicitats espontànies són absolutament imprescindibles. L'educació té un component social indefugible i essencial. Que aquesta circumstància excepcional que afrontem no ens dugui a menystenir-ho o a obviar-ho.

Ricard Bahí és director pedagògic de la Institució Cultural del CIC