Als nadons els agrada l'art contemporani

LleidaLa teoria del color de Kandinski, l’experimentació al món editorial, la respiració del ioga convertida en so, el deteriorament del Mediterrani i la transmutació del fang. Aquests són conceptes d’algunes obres que s’han exposat en els últims anys al Centre d’Art La Panera de Lleida, un referent de l’art contemporani català. I alhora també són produccions que s’han traslladat a les escoles bressol de Lleida. Des del 2015, artistes de diferents disciplines elaboren cada any autèntiques obres d’art contemporani i les adapten perquè les consumeixin nadons de fins a tres anys. Una iniciativa pràcticament única al nostre país.

“És molt fàcil treballar l’art contemporani amb els nostres infants”, assegura Yolanda Trullols, directora d'El Carrilet d’Albatàrrec, un centre amb més de seixanta alumnes que des de fa prop de deu anys participa en les iniciatives de La Panera. “És un art actual, que connecta amb la realitat, que dona una mirada creativa diferent, on la bellesa està immersa”, descriu Trullols.

El procés creatiu per a aquest públic tan jove és llarg, cuinat a foc lent. Dura tot un curs lectiu, en què intervenen docents, artistes, famílies i, òbviament, alumnes. “No ha d’haver-hi presses”, avisen els docents. Consta de tres moments clau: la descoberta dels objectes i de l’artista per part de docents i alumnes, l’experimentació a través del joc i, finalment, la producció.

De la descoberta a l’obra

Un cop els responsables de La Panera ofereixen el menú de propostes que tenen per al curs, els docents participants en trien un per al seu centre, rumien la seva aplicació per als nadons i inicien un procés de formació que culmina amb uns tallers impartits pel mateix artista. Aquest és el primer moment en què els vessants artístic i educatiu es troben per buscar sinergies. “Nosaltres no teníem cap experiència amb nens tan petits, però intuíem que la nostra proposta havia de ser una activació visual i plàstica, totalment sensorial”, diu Diego Ortiz, un creador madrileny. Des de fa temps, Ortiz i el seu col·lega Pepe Murciego estan immersos en un projecte de llarga durada titulat La más bella. I fa un parell d’anys van rebre la proposta de La Panera per adaptar-ho a infants. “Quan produïm per a ells, ens hem d’oblidar de transmetre les nostres teories i conceptes”, reconeix Ortiz. L’art contemporani està acostumat a fer preguntes i deixar que el públic s’elabori les respostes. “Havíem d’extreure les parts més elementals, més directes, i deixar la conceptualització en un pla secundari”, afegeix l’artista madrileny. Els artistes madrilenys van proposar als docents de Lleida el concepte del gir i van acabar produint carretons amb peces que es podien pintar i combinar per fer-ne diferents figures de possibilitats infinites. Va ser un èxit.

D’una manera o altra, artistes i educadors participen en un procés de depuració de l’art original. “Destil·lar-lo i simplificar-lo de manera que pugui ser consumit, però alhora reconegut pel seu autor”, expliquen.

Un cop s’ha consensuat la forma de crear i de presentar-lo a la canalla, s’inicia una producció en què ja intervenen tant famílies com nadons. No sols amb proves pilot prèvies, sinó també amb propostes educatives que es treballen a les aules i a casa durant mesos. Un projecte en xarxa en què, a més de les llars d’infants, poden intervenir centres cívics, casals de gent gran, associacions de veïns o fins i tot col·legis superiors. “Tot el curs orbita al voltant de la proposta”, conclouen els docents.

Els centres participants poden treballar cada any amb un artista nou, amb llenguatges i disciplines diferents. Text, música, dansa, escultura, pintura... “L’art contemporani és tan transversal i disposa de tants llenguatges que és ideal per acompanyar l’etapa humana més multisensorial”, reivindica Helena Ayuso, responsable del departament d’Educació de La Panera. Fa molts anys que està al capdavant d’una iniciativa que va néixer d’unes visites regulars dels nens al centre i que ha acabat traslladant les obres a les mateixes escoles. Avui dia, hi ha prop de 25 centres educatius participants, no sols de Lleida ciutat, sinó del voltant (Albatàrrec, La Portella, Torrefarrera, Llardecans, Massalcoreig...). La flexibilitat i l’obertura pedagògiques del projecte fan que les produccions siguin sempre diverses i hi convisquin la individualitat i la col·lectivitat.

De les caixes, a la Mini-Panera

Anys enrere, d’aquests dispositius artístics per a nadons de La Panera se’n deien caixes. El projecte, Encaixa’t, oferia obres en format de contenidor que permetia als infants aproximar-se als conceptes d’una forma més concreta i àgil. “Però molts artistes no s’hi podien adaptar des de les seves disciplines”, reconeix Ayuso. I la iniciativa va anar expandint-se fins a trencar fronteres físiques. “Un dels dispositius que tenim és fins i tot sonor”, avisa la responsable.

A més dels dispositius i de les visites, el centre d’art lleidatà també té la seva sala infantil. És la Mini-Panera, una estança exclusiva per a produccions de públic infantil. A més de tenir una programació pròpia, en aquest espai moltes obres estan preparades per activar-se sempre que vingui un altre grup de nens o una família.