Fomentem l'alumnat participatiu

Fa unes setmanes -just abans que l’aparició del covid-19 capgirés les nostres vides i, de retruc, el món educatiu- coneixíem la LOMLOE, el projecte de la nova llei d’educació que, entre altres coses, preveu més participació de tota la comunitat educativa en la planificació i la gestió dels centres. És una proposta que d’entrada molts pensaran que només conté idees vagues, perquè sovint acaben tenint poder de decisió els mateixos. Però no sempre és així, hi ha molts centres educatius a Catalunya que, des de fa una pila d’anys, aposten per la participació de la comunitat educativa i en especial per la participació de l’alumnat.

La vintena d’escoles que conformen l’entitat Escola Pia de Catalunya en són un exemple. El director general, Antoni Burgaya, explica que tenen una llarga trajectòria de més de 30 anys amb un sistema d’assemblees: “Cada quatre anys fem una assemblea en què participen unes 160 persones entre famílies, alumnes, personal docent i no docent. Hi triem a grans trets les polítiques a seguir els següents anys”.

L’última va ser el 2019, de la qual van sorgir dos objectius clars: redefinir el marc de participació de l’alumnat per potenciar la participació com a eina de transformació social i aconseguir una participació i un lideratge més distribuïts, ampliant la mirada més enllà de les figures dels delegats -eina important per dinamitzar la vida de l’escola-, perquè totes les persones tinguin una funció. Entenen la participació com un aprenentatge més i tenen l’objectiu de potenciar-la com a instrument de transformació social, perquè l’alumnat sigui conscient que amb la seva implicació pot canviar coses. “Els nois s’impliquen, fan propostes i al final tenen la recompensa del canvi. La millora social motiva aquests ciutadans del futur a creure i participar en la democràcia”, assegura el director.

QUÈ SIGNIFICA PARTICIPAR?

Explica orgullós exemples de la potència de la participació de l’alumnat, que, fruit del consens i el treball transdisciplinari i col·laboratiu, han tirat endavant projectes i han aconseguit resultats com el de l’Escola Pia d’Igualada, on un pàrquing de motos que hi havia davant de l’escola es va convertir en un pàrquing de bicicletes, o el de l’escola de Granollers, on a través d’un procés de democràcia deliberativa van decidir quin seria l’ús del mòbil a l’escola. “Després d’un conflicte amb el mòbil i veure que la normativa era un llistat de sancions, van decidir que volien crear una normativa que fos realment útil, que proposés crear espais i temps d’ús del mòbil”, comenta Josep Castillo, professor de secundària a l’Escola Pia de Granollers.

L’origen d’aquest procés és que fa quatre o cinc anys es van qüestionar seriosament què significa participar: “A vegades s’entén malament, sembla que és que els alumnes col·laborin en les activitats que munta el professorat, però participar no només és fer d’espectador, significa que tu ets protagonista, que tens poder de decisió, t’impliques, et responsabilitzes i tens la capacitat de fer”, apunta Castillo. Un altre tema que els preocupava a Granollers era la sostenibilitat i la impossibilitat que tenien d’arribar a l’escola en bici o patinet, perquè no hi havia lloc on aparcar. Després d’estudiar possibles alternatives decideixen deixar el patinet a classe, que no va resultar gens problemàtic, i un temps més tard converteixen un claustre en el pàrquing oficial. “S’han apropiat de manera responsable de l’espai, és meravellós”, assegura el professor.

Tant la Laura Roma (23), mestra d’educació primària que està acabant el grau d’infantil, com la seva germana Alba (18), estudiant del doble grau d’enginyeria de telecomunicacions i aeroespacial, valoren molt positivament com fomentaven la participació de l’alumnat a l’Escola Pia de Granollers, on van fer tota l’etapa educativa. “Sempre em vaig sentir molt escoltada, no només els anys que vaig ser delegada. A les assemblees i en altres moments s’escoltava l’alumnat i podies expressar qualsevol inquietud amb la resta de companys, mestres i l’equip directiu. Vaig tenir moltes oportunitats per poder-me fer escoltar i que el que deia tingués conseqüències reals”, diu la Laura. Creu que quan realment fas partícip l’alumnat i li dones responsabilitat això fa que agafi força, que s’esforci quan comparteix la seva opinió perquè sap que la tindran en compte: “Aquelles experiències m’han influït en altres etapes de la meva vida. Ara també vull que la meva opinió sigui escoltada i em faig escoltar”. L’Alba afegeix que haver format part dels projectes participatius escolars li ha demostrat “que es poden canviar les coses, encara que no sempre és fàcil”.

En la mateixa línia, Sílvia García Velasco, psicòloga del Gabinet Psicològic Mataró, assegura que la participació potencia la motivació i el benestar emocional pel fet d’exposar el que pensem i sentim: “També afavoreix el concepte de nosaltres mateixos i reforça la nostra autoestima, la capacitat de prendre decisions pròpies i d’anar conformant la nostra personalitat sota un criteri propi, a més d’ajudar-nos a desenvolupar habilitats comunicatives i socials”.

Cada centre de l’Escola Pia té diferents comissions participatives en funció de la realitat del seu entorn, encara que algunes, com les de menjador, hàbits saludables o sostenibilitat, estan presents arreu. Es reuneixen un cop al mes durant les hores lectives i normalment tothom participa en alguna comissió. També se n’organitzen per a campanyes puntuals com la donació de sang, el banc d’aliments, el Dia de la Dona o les jornades de portes obertes. A més, un cop al trimestre es reuneix el consell de delegats de l’Escola Pia Catalunya, que aplega tots els delegats de les escoles, tant de secundària com batxillerat, i estan plantejant-se com poder incorporar els de primària.

Una altra escola amb una llarga tradició fomentant la participació de l’alumnat és l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues de Llobregat, on des dels orígens del projecte pedagògic un dels aspectes importants era impulsar la participació de l’alumnat dins de l’escola, entenent l’escola com una ciutat-escola on els estudiants participen, tenen responsabilitats i prenen decisions. “És important que nens i nenes es posin en situació del que es trobaran a la vida fora de l’entorn escolar”, apunta Mercè Olivé, mestra i directora de l’etapa 2, que comprèn des de 4t de primària fins a 3r d’ESO. És en la vida social de l’escola on entren en joc els càrrecs que tenen els alumnes. Tothom té un càrrec, poden ser responsables de medi ambient, higienistes, representants de menjador, mediadors, cronistes, responsables del noticiari, bibliotecaris o cònsol, entre molts altres. A cada curs hi ha tres línies i a cada classe els alumnes estan repartits en tres colors que tenen el corresponent cap de color. Aquests caps fan i recullen propostes que tenen repercussió a tota l’escola i es reuneixen cada 15 dies amb la direcció. Olivé està convençuda que aquesta vida social facilita la integració de les persones que s’incorporen a mitja escolaritat: “És un engranatge que funciona i els nouvinguts ràpidament formen part de la comunitat. La vida social possibilita que la resta d’aprenentatges flueixin bé”.

NOVES OPORTUNITATS

A vegades hi ha una part del professorat que interpreta que la participació dels nois suposarà un problema, que diguin la seva i no estar-hi d’acord pot generar un conflicte que caldrà gestionar. “Es tracta que el docent aprofiti el vessant més educatiu de la participació, que l’entengui com un procés de creixement per a l’alumne. No cal obligar ningú a participar, la implicació ha de ser en funció del seu interès, però aquí hi juga un paper important el professorat, que ha de ser capaç de motivar l’alumne perquè vegi com és d’important implicar-se”, proposa Núria Martínez i Fernàndez. Ella i Eli Moreres gestionen el consell de delegats i la comissió de participació de l’Escola Pia de Catalunya, una comissió amb una quinzena de diferents agents educatius -mestres, famílies, alumnes i exalumnes-, que intenten definir com ha de ser el marc de participació de l’alumnat en la institució: “Intentem entendre què és participar i posar unes bases més sòlides sobre com els alumnes han de participar, explorant noves vies”, conclou.