A.F.

Espanya, el país amb més repetidors

Es constata que Espanya és el país amb l’índex de repetició de curs més elevat

Una professora impartint classe en una aula, en una imatge d’arxiu / CRISTINA CALDERER Zoom

La Fundació Episteme, organització sorgida a l'empara del Sindicat Professors de Secundària i l’Associació de Catedràtics d’Ensenyaments Secundaris de Catalunya, va presentar per webinar les principals conclusions de l’informe que el Consejo Escolar del Estado acaba de publicar sota el títol "El éxito en la educación primaria y secundaria". Es tracta d’un estudi comparatiu entre 10 països on s’analitza l’èxit o el fracàs de la primària i la secundària entre l’alumnat d’Alemanya, al Canadà, Espanya, els Estats Units, França, Itàlia, els Països Baixos, Portugal, el Regne Unit i Suècia.

L’informe analitza algunes diferències en els sistemes educatius dels deu països de l’OCDE en relació amb la promoció de curs i la repetició, les titulacions i certificacions d’estudis i el fracàs i abandonament escolar prematur. Les dades emprades procedeixen de les estadístiques oficials europees (Eurostat, Eurydice), així com de les fonts de cadascun dels països analitzats i estudis internacionals com PISA i Education at a Glance de l'OCDE.

Un estudi comparatiu entre 10 països ha analitzat l’èxit o el fracàs de la primària i la secundària

Val a dir que durant la presentació de l'informe, Felipe de Vicente, membre del Consejo Escolar del Estado, va destacar que l’informe no ha estat aprovat per unanimitat. “És un informe elaborat per tècnics i no pels consellers com passa amb altres informes o dictàmens. Les opinions no reflecteixen la pluralitat del Consejo”. De Vicente ha afegit que, de fet, hi ha hagut alguna intervenció crítica, i ha demanat que no es publiqués per aquest motiu.

En tot cas, l’informe constata que Espanya és el país amb l’índex de repetició de curs més elevat: al nivell de 3r d’ESO, 15 anys. Un 30,6% de l’alumnat ha repetit curs alguna vegada –dades PISA 2018–. Un percentatge que, tot i haver baixat significativament en els últims anys –el 2008 era d’un 42,3%–, segueix molt lluny del 10% aproximat de la resta de països en conjunt. Unes dades que assenyalen que els percentatges de fracàs i d’abandonament escolar prematur situen Espanya molt per damunt de la mitjana dels països de l’OCDE.

A Espanya, un 30,6% de l’alumnat ha repetit curs alguna vegada (dades PISA 2018)

A diferència d’Espanya, la majoria de països ofereixen a l’educació secundària obligatòria (ESO) diferents itineraris acadèmics. Igualment, allà on la promoció de curs és gairebé automàtica, hi ha a la postobligatòria una continuïtat d’oferta sovint prescriptiva i en relació amb l’expedient de l’alumne.

“No deixa de sorprendre que, veient aquesta situació, les recomanacions de l’informe del Consejo Escolar no incorporin l’adopció de mesures que en altres països semblen estar funcionant raonablement bé, com ara la implantació d’itineraris a l’ESO o l’ampliació de l’oferta postobligatòria, i només aposti per aquelles mesures que més que combatre i evitar el fracàs escolar, semblen tendir a amagar-los sota eufemismes: supressió del títol d’ESO, itinerari únic fins als 16 anys o la promoció automàtica de curs”, reflexiona Xavier Massó, president de la Fundació Episteme.

L’informe conclou en el cas espanyol: "És un resultat decididament insatisfactori, perquè posa de manifest que aquest conjunt de dificultats, que s'inicia amb la repetició de curs a la primària i la secundària, continua amb la barrera que suposa el títol de l'ESO i culmina amb l'abandonament escolar de l'educació i la formació, fins a donar com a resultat que prop del 33% d'espanyols d'entre 25 i 34 anys no aconsegueix la formació considerada com a objectiu essencial".

"És un informe exhaustiu que palesa les mancances del nostre sistema educatiu, però que no ofereix solucions"

Xavier Massó - President Fundació Episteme

El mal educatiu espanyol descrit el pateixen tots els joves que repeteixen, no es titulen i, finalment, abandonen el sistema educatiu. Però ho pateixen també al llarg de la seva vida, a la qual s'enfronten amb una formació menor que els seus conciutadans europeus o d'altres països desenvolupats. I ho pateix el conjunt de la societat, que malgasta talent, capital humà, riquesa i cultura col·lectiva.

En definitiva, un informe comparatiu exhaustiu i solvent que evidencia clarament les mancances del nostre sistema educatiu, però que en les seves recomanacions i reflexions no sembla incidir en les arrels del problema ni afrontar-lo, sinó que opta, una vegada més, per escombrar cap a sota de la catifa”, opina Massó.