‘Coaching’ i lideratge en entorns educatius

L’escola és el context on infants i adolescents es desenvolupen acadèmicament, personalment i competencialment, un procés que requereix l’acompanyament del professorat i la resta de personal de la comunitat educativa. També demana certs dots de lideratge entre els docents, un lideratge que per al professor del grau de ciències de l’activitat física i de l’esport a la UVIC-UCC Jordi Coma cal entendre com un factor multidimensional. “Qui el dugui a la pràctica ha de reunir una sèrie de competències, com ara l’autonomia, la cooperació i el criteri, així com ser flexible per adaptar-se al medi i a les persones que el conformen, amb les diversitats que això comporta. Ha de ser capaç d’emocionar-los i, sobretot, mantenir la coherència entre el que diu i el que fa”. De l’estil de lideratge que es porti a l’aula “també en dependrà la cohesió i motivació del grup, la qual cosa és clau per implicar els nois i noies en el seu propi procés d’aprenentatge”.

DIRIGIR VS. LIDERAR

“El component humà és fonamental a l’hora d’influir en altres persones, bé siguin infants i adolescents a l’aula, bé membres d’un equip esportiu”, continua Coma. En qualsevol cas, apunta, “cal distingir entre dirigir i liderar, que implica ser capaç de delegar, prendre decisions i diferenciar entre els àmbits en què val la pena aprofundir i aquells en què no, adaptant-se a l’alumnat que es té al davant”. Amb tots aquests elements presents se serà capaç d’enriquir el grup, una missió en la qual cal també “generar il·lusions i objectius individuals amb rols generats a partir del coneixement grupal”. I és que, com afirma el també assessor en gestió de persones per a clubs esportius, “no tots els alumnes són talentosos en els mateixos àmbits, i el docent i l’escola cal que detectin i potenciïn aquests talents individuals perquè enriqueixin el tarannà de la classe”.

Cal, per tant, “permetre que cada nen brilli en allò que és bo perquè això beneficia la resta del grup, de la mateixa manera que cal acompanyar aquells menys talentosos en un determinat àmbit perquè siguin capaços d’arribar a uns mínims”.

A la diferenciació entre direcció i lideratge també apunta Rafel Campaña, docent, coach i autor d’ El latido de la educación. Liderar en entornos educativos (Saga Editorial). “Dirigir és com parlar al cap, la part més racional de les persones, mentre que liderar és parlar al cor, a les emocions i intuïcions. Dirigir pot fer-ho qualsevol persona i, en canvi, liderar requereix una visió més humana que faci que els pensaments i decisions enviïn missatges que aconsegueixin que la resta s’hi sentin identificats perquè veuen un sentit en allò que fan”, explica. Campaña també apunta que si una persona té dots de direcció “pot ser que li faltin recursos per motivar al grup i tirar endavant qualsevol projecte”, mentre que algú altre que posseeixi “dots de lideratge i que comuniqui amb convicció, fent preguntes potents en el moment adequat i incloent tothom en un equip de treball en funció del seu potencial, afavorirà que el grup acabi esdevenint un equip”. Per a Campaña, per tant, és “imprescindible liderar en entorns educatius pel sol fet que en aquests contextos es treballa amb persones i per a les persones, siguin petites o adultes”.

LIDERATGE I INNOVACIÓ

Sovint, només aquells directors i docents disposats a sortir de la seva zona de confort són els que acaben introduint noves dinàmiques, involucrant-hi, a més, les persones del seu entorn. Preguntat sobre la correlació entre lideratge i innovació, Jordi Coma respon el següent: “Quan tu llegeixes, estudies, observes, preguntes, tens la ment oberta i estàs disposat a aprendre dels altres i a ensenyar als altres tot allò en què tu ets bo, apareixen novetats que poden servir per dur a terme la teva feina d’una manera més eficient”. Tot i això alerta: “Tampoc cal tornar-se boig i incorporar novetats pel simple fet d’innovar. Cal donar-nos temps per assentar-les, familiaritzar-nos-hi, potenciar-les, polir-les i creure-te-les, perquè si no mai assoliran els objectius que persegueixen”. A més, subratlla, “s’ha de ser flexible i entendre que allò que li funciona a un alumne no té per què funcionar-li a un altre, i això no sempre és fàcil, ja que molts cops cal trencar esquemes i enfrontar-se a reticències dels companys, així com tenir un cert criteri i coherència en les novetats que s’introdueixen i fer-ne partícips els alumnes i les seves famílies”.

Per la seva banda, Rafel Campaña apunta que es tracta d’una tasca “molt complicada però alhora molt apassionant pels reptes i resultats que pot oferir”. Al seu parer, “és una oportunitat per als centres d’exercir una autonomia de direcció amb un cert punt diferenciador respecte a altres centres”. I és que, afirma, “un centre ben liderat és un centre harmoniós i funcional”. Un escenari que també motivarà l’alumnat a aprendre tot i la incertesa i la rapidesa amb què evoluciona la nostra societat, i que per a l’autor també serviria per evitar la multitasca i fer èmfasi en la capacitat d’atenció. En qualsevol cas, conclou, “tenir una visió de lideratge requereix molta determinació i seguretat, així com una definició clara dels objectius, que han de ser mitjanament assumibles i realistes”.

Actitud ‘coach’

En paraules de Rafel Campaña, “un bon lideratge genera molts beneficis en les relacions entre docents, alumnat, famílies i la resta de personal del centre, però cal certa preparació per exercir-lo amb èxit”. Una de les fórmules que poden fer-nos apropar a l’èxit és un procés de coaching, una disciplina que ha provat els seus resultats en àmbits com l’esport i l’empresa. Per a Campaña, el seu plus en el terreny educatiu “és l’apropament a l’infant d’una manera més personal i profunda”, la qual cosa requereix del docent una “actitud coach ”, és a dir, transferir algunes de les habilitats d’un coach com són l’escolta activa, la formulació de preguntes potents, evitar jutjar... als docents”. A canvi, “s’obté un clima de confiança que afavoreix la permeabilitat de l’alumne amb els aprenentatges”. Una metodologia que, com apunta Campaña, “afavoreix que els nois i noies creixin aprenent a aprendre”. Aquest concepte, el long-life learning, és altament demandat avui per les empreses i que, de retruc, també permet “millorar l’atenció, la capacitat de coneixe’s un mateix -tant en les fortaleses com en les àrees de millora- i la de resoldre conflictes amb un mateix i amb els altres, a més de permetre treballar la frustració”.