NATÀLIA COSTA

Els còlics dels nadons, ¿calaix de sastre?

Els còlics dels nadons són una de les grans preocupacions de pares i mares. El pediatre Jesús Garrido proposa un mètode per tractar aquest diagnòstic

Els còlics dels nadons són una de les grans preocupacions de pares i mares / GETTY Zoom

Què són exactament els còlics? A banda de la seva definició clínica, es tracta d’un dels problemes més temuts durant la criança. El pediatre Jesús Garrido proposa al seu assaig Bebés sin cólicos (Vergara) un mètode “pioner” per resoldre aquest problema a casa. Conscient que moltes de les seves recomanacions van en contra de les indicacions de la cura de nadons que tradicionalment s’expliquen als pares, Garrido adverteix que el tema dels còlics en certes cultures “no té ni tan sols una paraula que els defineixi”, ja que la manera d’atendre els nadons és radicalment diferent. “Ningú coneix millor un nadó que els seus cuidadors diaris: els seus progenitors”, avisa el pediatre, que afegeix que després d’anys d’atendre pares a la seva consulta es va replantejar l’assumpte dels còlics des de tres premisses: que tots els nens ploren per alguna cosa, que cal buscar totes les causes, i que “si bé hi ha molts motius per al plor, no pot existir un únic tractament”.

En aquest puzle, per a ell, un dels primers passos és aclarir què és el còlic del lactant, que els criteris científics descriuen com un trastorn de la conducta del nadó d’entre un i quatre mesos amb períodes perllongats de plor difícil de calmar. A més a més, aquest consens científic apunta que es tracta d’un plor que es desencadena sense causa aparent, que sol donar-se a la tarda i nit i que “sembla tenir un origen abdominal”. Garrido avisa que, segons aquest consens científic, no existeix cap prova objectiva per diagnosticar-lo ni hi ha un criteri de diagnòstic objectiu.

LA REGLA DELS TRES TRESOS

De forma més aviat informal, Garrido explica que per diagnosticar els còlics s’usa en l’entorn pediàtric una norma anomenada “dels tres tresos”, segons la qual el nadó afectat ha de tenir entre tres setmanes i tres mesos d’edat, ha de plorar més de tres hores al dia i fer-ho més de tres dies per setmana. A la consulta, aquest diagnòstic sol anar acompanyat d’un afegitó: avisar els pares que els còlics no tenen un origen conegut, que no són greus i que pot tractar-se de gasos.

Tanmateix, lamenta que els pares “veuen patir el seu nadó i se senten impotents”, i si bé avisa que els còlics no se solucionen amb una “medecina màgica”, remarca que el que cal és entendre què provoca el patiment del nadó i com es pot afrontar amb una visió més panoràmica. “Fa anys que ja no diagnostico un còlic de lactant. Ara qualsevol nen que entra a la consulta amb aquesta sospita en surt amb altres etiquetes i solucions concretes”, remarca. Per començar, reivindica que no existeix el còlic del lactant, sinó els còlics del lactant, ja que considera que la primera expressió és “un calaix de sastre” que només conté un munt de nens que el que tenen en comú és “la manca de diagnòstic clar i que ploren per un aparent mal de panxa”.

ADAPTACIÓ A L’ENTORN

A parer seu, la base dels còlics és “un desajustament” en l’adaptació del nadó a l’entorn, ja que hi ha una sèrie de processos adaptatius en els primers mesos de vida que “quan no evolucionen bé poden donar lloc a plors que compleixen els criteris del còlic del lactant”. En l’etapa inicial, el nadó cobreix la seva necessitat d’aliment, és colonitzat per gèrmens que integraran la seva microbiota, ha de digerir els aliments, el seu sistema defensiu s’ha de regular “diferenciant entre la resposta als agressors” i la tolerància al que és innocu, i l’aparell digestiu ha d’adquirir “capacitats noves i dominar-les”. Tota aquesta quantitat de processos s’han de realitzar en la primera etapa de la vida, i Garrido avisa que “aquí hi ha la base dels còlics”.

La base dels còlics és un desajustament en l’adaptació del nadó a l’entorn Zoom

La base dels còlics és un desajustament en l’adaptació del nadó a l’entorn / Getty

“MÚLTIPLES PROBLEMES”

D’aquesta manera, el pediatre assegura que els còlics “són errors en l’adaptació del nadó durant els primers mesos de vida”, que fan que els nadons plorin per un o més motius del puzle de set possibles causes que Garrido té situades: una pauta alimentària que no funciona; que no rebi estímuls per desenvolupar el cervell; que sigui un nadó d’alta demanda; que tingui una flora intestinal inadequada que irrita l’intestí i augmenta la producció de gasos; que tingui una al·lèrgia o intolerància alimentària; que retingui femta o gasos, o que pateixi de reflux àcid. Totes aquestes causes es donen els primers mesos de vida, generen “plors inconsolables i, de totes, només una -el reflux- necessita un medicament antiàcid per resoldre-la. A la resta de casos, les eines que usem són canvis en la forma d’actuar amb el nadó”, explica, com canvis en la criança i mesures de puericultura.

UN PROTOCOL

Per afrontar aquesta situació, el pediatre ofereix un protocol que comença per la valoració per part del pediatre de capçalera per descartar malalties, i que el mateix metge identifiqui molts dels problemes esmentats i proposi un tractament farmacològic si es tracta de reflux àcid. Un cop se li diagnostica un còlic, aconsella dur a terme una presa a demanda, no entretenir la gana amb xumet i oferir menjar si passen més de dues hores sense demanar. També recomana portar el nadó a sobre tant de temps com sigui possible, “tant a casa com a fora”, i promoure el llit familiar.

El pediatre Jesús Garrido analitza a fons les causes dels còlics en nadons Zoom

El pediatre Jesús Garrido analitza a fons les causes dels còlics en nadons / Ed. Vergara

També aconsella usar probiòtics, massatges infantils i microenemes de glicerina, en especial quan el nadó té la panxa inflada i dura. Si el nadó pren biberó, també recomana l’ús de biberons anticòlic. Passada una setmana, si no millora amb aquestes opcions, cal intentar identificar si el nadó presenta al·lèrgies i intoleràncies alimentàries: “Si tens una sospita clara, prova d’eliminar l’aliment causant i digue-ho al pediatre perquè en faci el seguiment”.

A banda, si la criatura interromp les preses i s’arqueja de mal i amb un plor intens, Garrido recomana “comentar al pediatre la possibilitat que pateixi reflux àcid”, que té com a símptomes la llengua blanca, tos amb moc a la gola, gestos de fàstic amb dolor i singlot freqüent. “Això és el que porto fent des de fa més de cinc anys i ja he vist com centenars de casos quedaven resolts amb èxit”, assegura Garrido, que anima altres pediatres a provar aquest mètode.