Criar amb base científica

¿És millor castigar que no fer-ho? ¿És més recomanable fer esport o no fer-ne durant l’embaràs? ¿Com podem encertar-la en l’alimentació i en la gestió del son dels fills? ¿Són segures les vacunes? Marcelo Lewin i Irene García reivindiquen i despullen la ciència com a base per a una bona criança més enllà de teories, creences i pressions socials al llibre Crianza con ciencia (Vergara), on expliquen la base científica de les diverses opcions educatives i pedagògiques. Per als autors, especialitzats en l’àmbit de les criatures, a l’hora de pujar els fills molts pares es decanten per unes opcions o unes altres “sense cap reflexió prèvia”, i remarquen que no totes les decisions preses en el terreny de la criança afectaran el desenvolupament del nen, sinó que el que realment pot afectar el seu futur és la genètica: “El més decisiu en la criança dels fills és la combinació dels nostres gens amb els de la nostra mitja taronja”. De fet, afegeixen que no seria una mala idea triar la parella observant els seus familiars, els seus gens, i pronosticar, “amb grans possibilitats d’encertar-la”, alguns dels trets més característics dels futurs fills, ja que lluitar contra el dictat de la genètica és inútil, perquè sempre prevaldrà. Com que això és molt complicat de fer, els autors assenyalen que tenir un criteri propi sobre la criança permet alliberar-se de moltes pors i “actuar assertivament” a l’hora de prendre certes decisions, tot i que veuen com un “disbarat” científic pensar que es pot modelar els fills completament a través de la criança. Per a ells, el que diu la ciència sobre aquesta qüestió és el valor més solvent.

Per exemple, algunes evidències científiques al voltant de l’embaràs, com ara que el consum d’alcohol és perjudicial per al fetus, són ben conegudes i avalades per molts estudis i investigacions. Igualment, pel que fa al tabac són moltes les investigacions que afirmen que fumar, encara que sigui una sola cigarreta, “és molt perjudicial per a la salut del fetus” i fins i tot pot arribar a ocasionar infertilitat a la criatura quan sigui adulta. Però hi ha altres terrenys en què la solució no és tan evident, com per exemple davant de la disjuntiva entre esport i embaràs. Sobre aquest punt, els experts asseguren que la ciència ha demostrat que fer exercici durant l’embaràs és fonamental, mentre que un excés “pot tenir conseqüències molt negatives per al fetus i la mare”, com avortaments naturals, esquinçaments, danys en el fetus, parts prematurs i un pes insuficient del nadó. Pel que fa a les ecografies en 3D, 4D i 5D, la ciència considera que és una tècnica segura si es limita a les tres recomanades durant tot l’embaràs i, si bé alguns estudis apunten a la possibilitat d’efectes adversos en el nadó, són molts els experts que mantenen que no hi ha riscos.

Consens unànime contra les pantalles

“Hi ha un consens quasi unànime en el món científic sobre la necessitat d’evitar exposar els nadons menors de 18 mesos a qualsevol mena de dispositiu electrònic amb pantalles, com ara televisors, tauletes, telèfons i mòbils”, avisen els autors, que també parlen d’aquest consens a l’hora de limitar-ne l’ús als nadons i nens més grans. Lewin i García lamenten que, malgrat la rotunditat d’aquesta recomanació, és la que els pares tenen menys en compte a l’hora de pujar els fills. I això que està demostrat, en termes generals, que les pantalles no aporten cap benefici i, en canvi, tenen conseqüències bastant negatives.

Els tractaments de bellesa també tenen incidència durant l’embaràs. Segons els autors, la ciència ha comprovat que alguns mètodes s’han d’evitar durant la gestació: si la depilació elèctrica i manual amb maquinetes és innòcua i les cremes depilatòries no s’ha demostrat que tinguin cap efecte nociu, no passa el mateix amb la cera, un mètode “bastant controvertit” amb arguments científics tant a favor com en contra. Tampoc del làser “no se’n saben del cert els efectes” sobre la mare o el fetus, mentre que la fotodepilació resulta segura. Sobre els tints per als cabells, la ciència no ha trobat cap prova que justifiqui qualificar-los de nocius, però els experts recomanen una sèrie de mesures preventives. També és tot un món el de les cremes, ja que inclouen components que cal evitar durant l’embaràs, com el retinol, la tetraciclina, la hidroquinona i l’amoníac, entre d’altres.

L’UNIVERS DELS PARTS

La ciència també ha tret les seves pròpies conclusions sobre els diversos tipus de parts. Els que es fan a casa -unes 800 dones a l’Estat cada any- no tenen el consens de la comunitat científica i, segons els autors, hi ha estudis que els avalen però també n’hi ha que en destaquen els possibles riscos i avisen d’un perill de mortalitat neonatal sis cops superior. Tanmateix, per als autors del llibre encara hi ha poques investigacions i caldrien milions de parts a casa per obtenir “dades fiables”. Pel que fa als parts dins l’aigua, les principals associacions obstètriques recomanen passar a l’aigua “només a l’etapa de dilatació” i evitar que l’expulsió tingui lloc dins l’aigua perquè incrementa el risc d’infecció de la mare i el nadó. En el seu llibre, Lewin i García també aborden el part conegut com a Lotus, en què es deixa el cordó umbilical sense tallar i el nadó queda unit a la placenta fins que el cordó es desprèn de manera natural: “Els experts sostenen que aquesta pràctica posa en perill la vida del nadó”, ja que cal tallar el cordó com a màxim tres minuts després del part perquè els teixits de la placenta deixen de rebre sang, moren i poden infectar-se i passar la infecció a la criatura.

La ciència també ha estudiat la placentofàgia (menjar-se la placenta després del part) i, segons ha pogut constatar, “cap investigació ha confirmat que aquests avantatges siguin reals”.

L’EDUCACIÓ DEL NADÓ

Igualment, també són moltes les evidències científiques al voltant de l’educació dels nadons, i concretament les relacionades amb l’estimulació del fetus. Per exemple, la ciència ha demostrat àmpliament que els fetus recullen informació del món exterior “sense aturar-se”, i són especialment receptius als sons del cos de la mare. No entenen les paraules però poden aprendre ritmes i patrons vocals, i “arriben a distingir una llengua d’una l’altra des del mateix moment del naixement”. Segons la seva recerca, moltes investigacions demostren que l’estimulació auditiva dona al nadó més capacitat de memòria, li permet establir més xarxes neuronals i li facilita més activitat cerebral. A més, si se’ls estimula, desenvolupen la comunicació, la coordinació, la memòria, el raonament i aptituds per a la música i la creativitat, entre d’altres.

ESCOLA BRESSOL I CÀSTIGS

El debat està servit al voltant de temes com la conveniència de l’escola bressol, i per als científics no hi ha en general cap inconvenient que la cura del nadó es delegui a una tercera persona, sempre que ofereixi una atenció equiparable a la dels pares. Tanmateix, un estudi assenyala que això només es produeix en el 18% dels nadons estudiats, i que el 70% reben una qualitat mitjana. “Contreure malalties infeccioses i anar immunitzant-se és un procés que han de passar tots els nadons”, afirmen els autors. Pel que fa a la disciplina dels nens, i concretament als càstigs, els autors asseguren que hi ha molts estudis que relacionen els càstigs en la infància (tant els físics com els que humilien el nen) amb “més probabilitat de desordres psicològics a l’edat adulta”, i està demostrat que com més severs són aquests càstigs, més negatius són els seus efectes a l’edat adulta.

I és que les comprovacions de la ciència no descarten cap terreny de la criança: també hi ha certeses al voltant de l’alletament, de les opcions alimentàries, la gestió del son i la seguretat i efectivitat de les vacunes. La ciència quasi sempre té una opinió contrastada i “pot ajudar-nos bastant”.

¿Aprendre un segon idioma?

Els experts expliquen que a principis del segle XX s’assegurava que l’aprenentatge d’una segona llengua en la infància era contraproduent per al desenvolupament del nadó però, en canvi, a mitjans del mateix segle es va començar a creure el contrari, “fins al punt que els científics sostenien que era una manera excel·lent de millorar les capacitats cognitives”. Tanmateix, segons aporten Lewin i García, els últims estudis sobre la matèria “no només no han pogut confirmar els seus suposats avantatges sinó que més aviat troben que el bilingüisme no aporta més beneficis que el monolingüisme”. Malgrat tot això, asseguren que, com que els nens aprenen més de pressa i més fàcilment, sempre és una bona idea parlar una segona llengua a casa, perquè fins als tres o quatre anys les criatures demostren una gran capacitat de créixer sense problemes quan són exposades a diversos idiomes.