ESTHER ESCOLÁN

Alletar és vida

La llet materna aporta al nadó els nutrients que necessita per a un desenvolupament saludable. Coneixem grups de suport que promouen la lactància materna

Una imatge d'un dels grups de suport que actuen als CAP de Mútua Terrassa / MÚTUA TERRASSA Zoom

Si l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana l’alletament matern exclusiu fins als sis mesos i allargar-lo, en combinació amb altres aliments, fins als dos anys, ens podem fer una idea dels beneficis que aporta durant els primers mesos de vida. Al marge dels nutrients que incorpora, la llet materna és innòcua i conté anticossos clau que protegeixen els lactants d’afeccions com la diarrea i la pneumònia, principals causes de mortalitat infantil arreu del món. Olga Ezquerro, llevadora de Mútua Terrassa, afegeix que la llet materna “conforma el seu sistema immunitari, ja que aporta prebiòtics que acompanyen el creixement de bacteris específics” que “modulen la immunitat del fill, les respostes metabòliques i el desenvolupament del cervell fins a l’edat adulta”.

Tot i la teoria i les campanyes de promoció de l’alletament matern, la realitat, com afirma Ezquerro, “és que som lluny d’aconseguir uns estàndards satisfactoris”. Per això, durant els últims anys han sorgit entitats associatives de professionals de la salut i de mares que han creat xarxes per donar visibilitat a aquesta realitat. Al cap i a la fi, subratlla la també secretària del Comitè de Lactància Materna Mútua Terrassa, “la responsabilitat de l’èxit en la lactància materna ja no és exclusiva de les dones, sinó que és una responsabilitat social col·lectiva”.

La responsabilitat de l’èxit en la lactància materna és una responsabilitat social col·lectiva

En aquesta cursa de fons, la feina de grups de suport com els que des de fa sis anys actuen als CAP de Mútua Terrassa és clau. “La creació del comitè és un dels passos importants per assegurar la no fragmentació de la cura del binomi mare-nadó”, destaca la llevadora Marta Jiménez, un fet que explica l’èxit dels grups -deu en aquests moments-. Es tracta de sessions de dues hores capitanejades per una llevadora i una infermera pediàtrica per les quals han passat gairebé 3.700 dones.

REINCORPORACIÓ LABORAL

Preguntada sobre per què cal empoderar les mares en la seva decisió d’alletar, Ezquerro es mostra clara: “La nostra societat encara és un espai inhòspit, difícil per desenvolupar la lactància en tots els seus espais”. La llevadora apunta: “Hem perdut la referència cultural de lactar i això provoca que la dona creixi com a mare sense la confiança de poder alletar”. Acompanyar-les en un moment d’inflexió, com és la reincorporació a la feina, també és fonamental. No en va, les dificultats que es troben fan que moltes mares abandonin la lactància. “Hem d’ajudar-les a conscienciar-se dels seus drets i a saber com reivindicar-los”.

Acompanyar-les en un moment d’inflexió, com és la reincorporació a la feina, també és fonamental

Aquesta inflexibilitat laboral, juntament amb el dolor que de vegades provoca donar el pit, els falsos mites i una pràctica professional poc empàtica, poden fer que les mares abandonin prematurament la lactància, situació que els grups de suport intenten evitar. Una dona que hi acudeix és Teresa Oliveras, mare de la Clara, de dos anys i mig, i del Lluc, de tres mesos. “Durant el primer embaràs tenia molt clar que volia prioritzar la lactància materna, tot i que tenia dubtes”. Des del curs de preparació al part que va fer al CAP li van recomanar els tallers, i descriu la decisió d’anar-hi com “un gran encert”.

EXPERIÈNCIA I CONEIXEMENT

La Teresa destaca que, durant les sessions, tothom pot explicar les seves inquietuds relacionades amb l’alletament matern, si bé s’acaben comentant moltes altres coses del dia a dia del nadó, “i tant la llevadora com la infermera que hi són presents s’esforcen per intentar ajudar a través de l’experiència i el coneixement”. Els principals temes que s’hi aborden van des de les clivelles fins a possibles postures per facilitar l’alletament, passant per dubtes sobre com interpretar el plor dels nadons o com gestionar la reincorporació a la feina. “El fet de compartir el seguiment de cada família fa que s’estableixi una complicitat molt reconfortant”.

“La lactància materna és tan deliciosa com sacrificada, per això cal estar convençuda i sobretot acompanyada”, afirma la Teresa, que recomanaria aquests tallers “especialment a les mares que tinguin alguna dificultat, ja que amb un bon assessorament gairebé tot té solució”. Aquesta lectura també la fa Albert Casanova, que va assistir amb la seva dona, l’Alícia, al primer taller tot just quatre dies després que naixés la Júlia, que ara té 18 mesos. “Hi vam assistir de manera regular fins que la nena va fer tres mesos”, explica, i un cop l’Alícia va tornar a la feina, ell encara hi va seguir assistint. La parella reconeix que n’ha sortit enfortida. A ell, els tallers van donar-li “les claus per acompanyar i entendre” la seva parella i “les necessitats del nadó durant aquesta etapa”, conclou.