El part a casa passa l’examen
Les llevadores catalanes presenten la ‘Guia d’assistència al part a casa’, que recull consells i recomanacions per atendre amb rigor i seguretat aquesta mena de naixements
Samanta Garcia va parir el Linus a casa fa dos anys. Torna a estar embarassada i repetirà l’experiència d’aquí poques setmanes amb el mateix equip de llevadores. Quan va escollir-les, li va agradar veure que difonien a les xarxes socials estudis sobre “l’última evidència científica, la qual moltes vegades no és la que se segueix a Espanya”. Ara aquests treballs i molts altres han servit per elaborar la nova 'Guia d’assistència al part a casa', presentada fa poques setmanes per l’Associació de Llevadores del Part a Casa de Catalunya.
El manual actualitza una guia anterior del 2010 i incorpora recomanacions per atendre “amb rigor i seguretat” aquesta mena de naixements. Ho explica Laia Casadevall, una de les seves 13 autores, que també és la llevadora de la Samanta i membre de l’empresa Néixer a Casa. Casadevall lamenta que encara hi ha “molts mites” al voltant d’aquesta mena d’atenció, molt més implantada en altres països europeus com el Regne Unit, Holanda i Suècia. “Un dels objectius és mostrar que és una opció segura i vàlida per a qui ho vulgui”, diu. I recorda que està indicat per a embarassos de baix risc, que són aproximament el 80% del total. “Els estudis científics demostren que el part a casa en aquestes dones, acompanyades per una llevadora i un bon pla de trasllat, és igual o fins i tot més segur que el part hospitalari”.
La guia inclou recomanacions d’organismes internacionals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i de bases de dades mèdiques, i pren com a referent publicacions oficials editades en països europeus on el part a casa fa dècades que està regulat i s’inclou al sistema de salut públic. Entre les novetats es defineix el rol de la llevadora, la possibilitat de parir a l’aigua i el pla de trasllat. El text detalla com s’ha de preparar aquest document, on s’especifica a quin hospital anirà la dona en cas de necessitar-ho, preveient detalls com ara amb quin cotxe hi arribarà, qui conduirà, on s’aparcarà i quin és el camí més curt per anar-hi. La Samanta explica que no havia pensat que fos necessari, però ja en el seu primer part va redactar un pla per indicació de les llevadores.
La presidenta de l’Associació de Llevadores de Catalunya, Gemma Falguera, considera que és un dels punts que s’haurien de poder concretar millor. “Ens agradaria que els trasllats estiguessin més coordinats amb els dispositius assistencials de què disposem a Catalunya. Era un dels nostres objectius i ja se n’havia parlat amb l’anterior conseller de Salut, Toni Comín. Hi estava totalment d’acord, però va quedar parat pels esdeveniments polítics de la tardor. Creiem que amb la nova consellera, Alba Vergés, es podrà reprendre”. Falguera considera molt important haver actualitzat la guia, perquè des del 2010 “ha plogut molt i s’han fet molts estudis” sobre un tipus d’atenció que han de poder tenir les embarassades que ho vulguin i no tinguin factors de risc, diu.
Trasllats a l'hospital
Segons les dades de què disposa l’Associació de Llevadores del Part a Casa, el 17,8% dels prop de 700 parts que han atès els últims dos anys han acabat amb un trasllat a l’hospital. La majoria de trasllats es fan perquè la mare vol rebre analgèsia, per una dilatació estancada o perquè el part no avança, i el 50% d’aquests trasllats van acabar sent parts vaginals sense cap intervenció. El 2,4% van ser derivats a l’hospital arran de la sospita d’una emergència mèdica: patiment del fetus, hemorràgia o possible ruptura uterina.
De fet, els criteris per poder optar-hi queden per escrit també per primera vegada: dones que esperen un sol nadó que està en posició cefàlica (amb el cap per avall), que es posen de part espontàniament entre les setmanes 37 i 42 de gestació, que no presenten complicacions importants en la seva història clínica i que tenen un índex de massa corporal inferior a 30 abans de l’embaràs, entre d’altres.
La Samanta celebra que també es reculli a la guia qualsevol imprevist que pugui passar durant el part, així com la manera d’abordar-lo. “Ja estava tranquil·la abans de tenir aquesta guia, però crec que és molt clara i pot ajudar les mares indecises, perquè vegin que les llevadores es basen en l’evidència científica i treballen amb el suport d’un protocol acurat”.
