No em quedo embarassada, quin és el motiu?

BarcelonaLa fertilitat la donem, molts cops, per descomptada fins que apareixen els entrebancs. I sovint apareixen quan estem buscant un embaràs. Entre el 15% i el 20% de les parelles en edat reproductiva tenen problemes de fertilitat o esterilitat. En el cas de les parelles heterosexuals, es recomana consultar un especialista quan després d’un any de mantenir relacions sexuals sense protecció no s’aconsegueix una gestació. Quan la dona té més de 35 anys, s’aconsella consultar després de sis mesos de recerca activa d'un embaràs. A partir dels 35 anys la quantitat de fol·licles i la qualitat dels òvuls cauen en picat, però, en canvi, el gruix de dones a la consulta són d'aquesta edat. "La mitjana és de 37 anys", explica Sara López, ginecòloga especialista en reproducció assistida i autora de llibre Quiero quedarme embarazada. Claves para entender la reproducción asistida (Alba). "L'edat materna afecta, cada cop estem endarrerint més la maternitat, però hem de ser conscients que la qualitat dels òvuls decau i la reserva ovàrica és igual ara que fa 100 anys", explica.

Quina és la diferència entre esterilitat i infertilitat?

No és el mateix esterilitat que infertilitat. L'esterilitat és la incapacitat d'aconseguir un embaràs i parlem d'infertilitat quan es produeix l’embaràs però no arriba a terme i es produeixen avortaments. Afecta el 2% de les parelles. En tot cas, fins a dos avortaments "es considera normal en l’espècie humana", escriu Sara López al seu llibre. Quan ja s’han donat dos o més avortaments, s’aconsella realitzar estudis específics.

Quines són les causes de l’esterilitat?

L’esterilitat pot ser primària –quan no s’ha aconseguit mai un embaràs– o secundària –quan després de tenir un fill no s’aconsegueix un nou embaràs–, i les causes s’estudiaran a la consulta de l’especialista. Un 30% de les causes d’esterilitat són femenines, un altre 30% masculines, en un 20% dels casos són causes mixtes i un 20% més són de causa desconeguda. Això passa quan, malgrat les proves, no s’ha pogut esbrinar el motiu de l’esterilitat. No obstant, López apunta que el factor edat hi té molt a veure: "L’edat de les dones que veiem a la consulta normalment està per sobre dels 35 anys, fet que en si mateix ja implica una disminució de la qualitat dels ovòcits".

Per determinar-ne les causes, el metge especialista encarregarà diverses proves. Entre elles, una analítica de sang completa, una ecografia transvaginal, una histerosalpingografia (prova per valorar les trompes), en el cas de la dona, i un seminograma i una analítica de sang en el cas de l’home. Si el factor masculí és el motiu de l’esterilitat, es pot derivar a l’andròleg, que és l’uròleg especialista en reproducció assistida.

Quins són els problemes més habituals?

En el cas de la dona, escriu López, els motius per no aconseguir un embaràs van des de l’edat avançada fins a una baixa reserva ovàrica, trastorns del cicle menstrual (inclou alteracions en la glàndula hipofisiària i síndrome d’ovaris poliquístics), alteracions a les trompes de Fal·lopi o a l’endometri o endometriosi, entre d’altres. Mentre que en l'home, les causes poden ser un trastorn de la producció d’espermatozous als testicles, afectació en el transport d’espermatozous o alteracions a la glàndula hipofisiària. Molts cops, però, l’esterilitat de causa masculina és d’origen desconegut.

Quines tècniques de reproducció assistida hi ha?

A la consulta, amb el resultat de les proves i d’acord amb l’especialista mèdic es decideix quina és la tècnica de reproducció assistida més apropiada per a cada parella. A grans trets, explica López, en dones de menys de 35 anys i menys de dos anys d’esterilitat s’aconsella començar per cicles d’inseminació artificial i fins a un màxim de 4 cicles. En dones d’entre 35 i 40 anys i menys de dos anys d’esterilitat es recomana no més de dos cicles d’inseminació artificial i en dones de més de 40 anys o més de dos anys d’esterilitat s’aconsella realitzar un cicle de fecundació in vitro directament. "Es tracta de plantejar el millor tractament adaptant-lo a les circumstàncies de cada persona", diu Sara López. Quan no es pot aconseguir l’embaràs amb òvuls o espermatozous propis es pot plantejar una ovodonació –amb òvuls de donant–, amb semen de donant o amb embrions donats per pacients que ja han complert el seu desig reproductiu.

Què volen dir les taxes d’èxit d’embaràs?

Les clíniques de reproducció assistida parlen de taxes d’èxit de prova d’embaràs positiva en un tractament de reproducció assistida, però s’ha de tenir clar que no és el mateix una prova d’embaràs positiva que un embaràs evolutiu o que un nadó viu, ja que la taxa d’èxit disminueix en cada cas. Hi pot haver una prova d’embaràs positiva però que després es produeixi un avortament. "Hem de ser realistes. Les taxes de prova d'embaràs positiva poden ser molt altes, però entremig hi pot haver un avortament, un embaràs ectòpic... i això fa reduir la taxa de nounat viu, que és més baixa", argumenta López.