A debat: Sobreeduquem Els fills?

Hi ha estudis internacionals que demostren que no hi ha correlació entre les hores de classe i les competències i el rendiment dels estudiants. Excepte quan es tracta de nens amb necessitats educatives especials, i llavors igualment necessiten que siguin unes matèries adaptades, personalitzades i de qualitat. El focus s’ha de posar en el que l’alumne aprèn, i perquè aprengui s’ha d’aconseguir que s’esforci al màxim.

Últimament es valoren les formes actives d’aprenentatge: es potencien les ciències de l’aprenentatge en lloc de les ciències de l’ensenyament. Però independentment de les hores de classe o del nombre de matèries a què els nois assisteixin, molts pares, conscients del món globalitzat en què vivim i de la terrible competència que existeix, creuen que hi ha alguns aspectes de l’educació dels seus fills que són innegociables.

La Bet i l’Alberto són pares de l’Oriol (6) i la Berta (5). Des de ben petits fan anglès un parell de cops per setmana. També fan natació. Per a ells, tenint piscina a casa, és important que es defensin a l’aigua. Alguns caps de setmana han fet golf, equitació amb ponis o esquí. I aquest curs han afegit el futbol per a ell i el ballet per a ella: “Encara ara dubtem si és la millor fórmula -explica la Bet-. La tarda dels divendres és l’única que tenen lliure, però feia temps que demanaven fer futbol i ballet. Vam pensar que ho podíem provar, a veure com responien, si estaven massa cansats o no. Tot i això, ens agradaria que tinguessin més estones per estar-se tranquil·lament a casa i poder jugar sense presses”, expliquen.

Extraescolars, sí o no?

Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, assegura que les possibles activitats extraescolars poden tenir tant o més valor educatiu que les obligatòries. A més de la funció important de conciliació familiar que poden fer, la inversió econòmica que fan les famílies evidencia que, cada cop més, es generen desigualtats entre els que poden i els que no poden pagar activitats tan diverses com dansa, música, esports, Kumon, cuina o robòtica. “No podem oblidar el risc que pot suposar el consumisme desaforat d’activitats educatives si es deixa de banda la necessitat educativa del temps lliure, perquè puguin explorar i avorrir-se. Si tens espais no productius pots ser més propens a explorar interessos propis, curiositats i aprenentatge autònom”.

Rosa Maria Garcia, psicòloga del centre de psicologia infantil, juvenil i familiar El Trèvol, assegura que hi ha més nens estressats per les exigències de l’activitat reglada que per fer més o menys extraescolars: “De fet, nosaltres recomanem que ampliïn activitats fora de l’àmbit escolar per desenvolupar intel·ligències que no s’aprofundeixen a l’escola. Quan proven altres activitats se’ls desperten moltes inquietuds. A més, als nens que tenen certes dificultats amb l’educació convencional els ajuda a relativitzar possibles frustracions. Són noves oportunitats per aprendre dels èxits i els fracassos que puguin tenir”.

Escoles que estressen

Rosa Maria Garcia alerta que les obligacions escolars poden ser una font de conflicte: “L’exigència personal, familiar i social de molts nens que volen assolir objectius els pot suposar una autoexigència que els angoixa”. Això és el que li va passar a l’Aina (10) quan va començar primària. Els seus pares, el Thierry i la Laura, es van plantejar fer un canvi d’escola coincidint amb un canvi de cicle, i l’excés de deures va suposar un problema. “No teníem temps per fer vida familiar, ens posàvem tots nerviosos, estàvem enfadats, de mal humor, i tot i que treia bones notes ella cada cop rebutjava més el tema escolar”. L’Aina no volia canviar d’escola però van buscar un centre amb una pedagogia més respectuosa amb el ritme de cada nen, i la van trobar a l’Escola Waldorf-Steiner Til·ler de Bellaterra, que segueix la pedagogia Waldorf. “De seguida es va sentir molt valorada, i la seva germana petita, la Jana (6), també es va adaptar al canvi sense problemes”.

Ben aviat el Thierry va veure que era la millor opció, malgrat els quilòmetres diaris que suposava anar al Til·ler, el fet de fer jornada intensiva, que al cicle infantil no tinguin pissarres i que l’aprenentatge sobretot sigui jugant i fent treballs quotidians, fent pa o amb una sortida setmanal al bosc: “Tots hi hem sortit guanyant, tenir més temps lliure ens ha anat molt bé a tots quatre”. En aquest context, Ismael Palacín adverteix que les situacions d’estrès redueixen la capacitat d’aprenentatge: “Cal un entorn de cooperació i benestar, no necessàriament relaxat, però amb un clima favorable que serveixi per poder desenvolupar capacitats complexes”.

Per la seva banda, la psicòloga Rosa Maria Garcia apunta que hi ha nens que no digereixen bé l’escola convencional, amb les hores i les activitats tan pautades i estructurades: “Per a alguns és un gran esforç, se senten desbordats amb les exigències acadèmiques”.

Cada cosa al seu temps

La Laura i el Thierry tenen clar que no volen sobreeducar les seves filles, no estan obsessionats amb les llengües estrangeres, “tot just ara l’Aina gaudeix amb l’anglès”. “A mesura que es facin grans -afegeixen- anirem veient què necessiten i què ens demanen. Creiem que quan són petites sobretot han de jugar, després ja veurem què fan”, diu la Laura. Ara l’Aina toca la guitarra a l’orquestra que s’ha muntat a l’escola i va a ballar dues tardes a l’Esbart Andança Sant Cugat. La Jana, de moment, no els ha demanat fer cap extraescolar. Una opció que coincideix amb la línia de l’escola, que recomana que es facin extraescolars a partir de segon de primària, el curs en què comencen a oferir-les.

La Bet i l’Alberto no saben si sobreeduquen els fills però tenen clar que busquen forats per obrir-los camins, per trobar maneres d’aprendre. Els caps de setmana fan activitats lúdiques i familiars enriquidores. “Anem al cinema, a un museu o al mercat. Volem que tinguin inquietuds, que vulguin conèixer coses noves i que no visquin com una obligació el que han de fer. També hi ha vegades que ens diuen que no volen fer res i ho respectem. En tot cas, valorem l’estona que passem junts”, explica la Bet.

Dues famílies amb camins aparentment diferents per aconseguir el mateix objectiu: una bona educació per als fills.e