Segons un recent informe de l'OCDE, molts adults espanyols tenen dificultats per comprendre gràfiques senzilles. Potser aquesta dada ens ajuda a entendre els freqüents problemes en la interpretació de les corbes de pes, cosa que produeix angoixa als pares, patiment als nens i despeses innecessàries al sistema sanitari. Moltes mares ja parlen obertament dels "temuts percentils".
Per començar, cal comprendre que la meitat dels nens estan, per definició, per sota del percentil 50 o mediana (que no és exactament el mateix que la mitjana, pero s'hi acosta molt). Un nen que està per sota de la mediana no està "just de pes" ni té absolutament cap problema. Igualment, un 25% dels nens estan per sota del percentil 25; un 10% ho estan del percentil 10 i un 3% estan per sota del percentil 3. No un 3% de tots els nens, sinó específicament un 3% dels nens als quals han pesat i mesurat per construir les corbes.
Una corba de pes es construeix pesant uns milers de nens sans, nascuts a terme, ben nodrits. Les millors corbes -fetes amb nens de diferents ètnies i països- són les de l'OMS (www.who.int/childgrowth). Per construir les corbes no es fan servir dades de nens prematurs, o amb celiaquia, malformacions, cardiopaties... Com que a la vida real sí que hi ha nens que tenen o han tingut aquests problemes, de fet el nombre de nens per sota del percentil 3 és superior. A Espanya neixen cada any mig milió de nens i, per tant, ha d'haver-hi 15.000 bebès sans i normals per sota del percentil 3, i 15.000 nens més d'un any, i 15.000 més de dos anys... I, a més, uns quants milers de nens nascuts prematurs, o amb malformacions o malalties també estan per sota d'aquest límit. La feina del pediatre hauria de ser distingir, d'entre aquests milers de nens "que han sortit de la corba", els pocs nens malalts dels molts nens perfectament sans i normals.
Ha de quedar clar que aquests 250.000 bebès per sota de la mediana, 50.000 per sota del percentil 10.000 o 15.000 per sota del percentil 3 no constitueixen una excepció. No es tracta de "Poden estar per sota" o "Si s'entesten a estar per sota, els ho permetrem". En realitat, "han d'estar" per sota; és obligatori. Entre deu nens, pot donar-ser la casualitat que sis, vuit o fins i tot tots deu estiguin per sobre de la mediana. Però entre mig milió de nens no hi ha casualitats. La meitat (diguem-ne 49% o 51%) han d'estar necessàriament per sota de la mediana. Si hi hagués només un 40 % per sota, o només un 1% per sota del percentil 3, tindríem un greu problema d'obesitat infantil. Just el que tenim, per cert.
