Acasa de l'Helena Llagostera són 5 castellers. 4 criatures i ella, la mare. La Laia, de 13 anys, comença a estar a quints. La Maria, d'11 anys, és a dosos. El Quim, de 7 anys, fa d'aixecador algun dia. I l'Anna, de 4 anys, és l'enxaneta dels pilars.
Fa 30 anys que l'Helena és castellera de la Colla Joves Xiquets de Valls (www.collajoves.com). Hi va començar a anar quan tenia 10 anys i ha anat ocupant diferents posicions dels castells fins que va arribar a ser la cap de colla. "Els meus fills sempre expliquen que des del primer dia de vida han anat amb la Colla Joves".
Als fills de l'Helena els agrada pujar als castells i també l'ambient que hi ha al local d'assaig, perquè s'hi troben amb altres criatures de la seva edat. "El Quim és a qui no li fa gens de gràcia pujar als castells, però, en canvi, sí que s'ho passa bé jugant amb les altres criatures".
En una colla castellera, els infants són la nineta dels ulls. Esclar que tots els castellers són importants, però els menuts encara més. "Al final de temporada, els acostumen a fer algun regal", diu l'Helena. L'any passat, a la Laia li van regalar un ordinador petit. A la Maria, una càmera de fotos. I a l'Anna, un nino.
Justament, la petita de casa, l'Anna, és la que "fa més pinta que algun dia es converteixi en cap de colla", diu entre somriures l'Helena. Com que fa dues temporades ho va ser l'Helena, la petita la imita amb les arengues que feia la mare a la colla: "Vinga, dosos, pugeu finet", diu l'Anna, tal com va sentir que deia la mare quan li tocava dirigir la Colla Joves Xiquets de Valls.
Sigui com sigui, a l'Helena, com a mare, li agrada que els seus fills siguin castellers. "Ells s'ho han trobat, perquè jo sempre hi he anat i, per tant, ells amb mi", però és que d'un castell se'n desprenen molts ensenyaments, bàsics en molts casos, per a la seva formació com a persones. "En un castell tothom és necessari". Ja pots ser prim o gras, menut o alt, jove o gran, tots hi han de ser perquè el castell pugi. "Si una peça falla, tot va avall". És una activitat col·lectiva, en què s'ha de tenir confiança els d'avall amb els de damunt, perquè l'esforç conjunt tingui un resultat.
La filla el va enganxar
Mentrestant, Eduard Prats es posa la camisa dels Castellers de Barcelona (http://castellersdebarcelona.cat) perquè la seva filla gran, la Gemma, de 16 anys, va convèncer tota la família per començar a anar als assajos. "La Gemma va ser la primera que va hi va voler anar, perquè li agradaven els castells, perquè li feia gràcia poder-hi participar", i a partir d'ella hi ha anat la seva germana, l'Anna, que és aixecadora, i el pare, que fa pinya. La mare s'ho mira.
Van començar a anar-hi l'any passat, i la Gemma va pujar a quints. Aquest any ha passat a quarts. "El millor de tot és que la il·lusió de la Gemma per fer castells ens ha empès a tots a anar-hi, i que la petita de casa, l'Anna, n'és una gran beneficiada". Per què? Perquè "l'Anna era molt tímida, reservada, i l'ambient d'una colla castellera, ple de famílies, de canalla, li ha fet deixar enrere la seva timidesa".
Ara, a casa de la Gemma i l'Anna, l'agenda està atapeïda. Els dimarts, els dijous i els divendres tenen assaig. Els dimarts, assajos de pilars. Els dijous, assaig de canalla. I els divendres, assaig general. Els assajos dels divendres comencen a les 19 h i acaben a les 23 h, per això "ens emportem entrepans perquè la Gemma i l'Anna hi sopin". Els caps de setmana, ara que és temporada de castells, toca actuació a les places castelleres del país. "De vegades ens traslladem amb l'autobús de la colla i d'altres amb el nostre cotxe, perquè així aprofitem per fer turisme després de l'actuació". I el cas és que l'Eduard confessa per què s'hi senten tan atrapats. "L'any passat, quan no érem castellers, dedicàvem els caps de setmana a anar a festes majors o fèiem alguna excursió". Ara, "ja no ens cal consultar l'agenda d'activitats festives. Sabem on toca anar".
