Ahir de sobte, algú va pitjar a fons el fre del meu dia a dia. No n’era conscient però vivia en un ritme trepidant: esmorzar amb pressa, corrent per arribar a l’escola, els menjars, les extraescolars, piles i piles de tasques i compromisos tots rellevants i ineludibles. Tancava els ulls i somiava amb una estona per passejar tranquil·lament, les meves mans frissaven per agafar els colors i posar-me a dibuixar, enyorava el repicar de les tecles del meu portàtil quan deixo volar la meva imaginació, els jocs de taula estaven agafant massa pols, les novel·les de les prestatgeries em clamaven i frissava per trobar una estona per fer manualitats, ballar i cantar. Tinc tres fills i la voràgine quotidiana m’apartava de fer el que més em venia de gust fer amb ells: perdre el temps i viure com si no hi hagués res més important que el present.
Ara, per una causa desafortunada, se’ns han obert les portes al reialme de la innocència: no cal que ens dediquem a fer coses “importants”, el sol fet que quedar-nos a casa es el més important que podem fer. Per fi podrem menjar aliments cuinats amb tot el temps del món, puc jugar a fer pentinats a l´Ariadna, fer massatges als peus de l’Eloi i llegir còmics amb el Roger. Els animals que viuen al nostre jardí sempre s’han dedicat a fer el que els dicta el seu instint. Ara, podem fer com ells perquè les tasques i responsabilitats han quedat suspeses en l’aire. Ja no som esclaus dels rellotges. El temps ha esdevingut flexible i generós.
Per aquest motiu, reflexiono i penso: si la vida ens dona llimones, fem llimonada! Ara que la vida ens regala temps, omplim-lo de joia i aprofitem la oportunitat per entrenar el múscul de l’amor. Fem servir aquesta pausa per tenir cura de les persones que donen sentit a la nostra vida. Utilitzem aquesta suspensió de les obligacions per demostrar a l’univers agraïment per totes les coses que sí que tenim: salut, aigua, oxigen, família, sol, aliments, teulada, llit, cultura, natura i la nostra poderosa creativitat.
Transformem la nostra llar en un espai de benestar i felicitat. Omplim l’ambient d’entusiasme, optimisme i tendresa. Decorem cada racó amb bellesa i harmonia. Desfem-nos de totes les noses i establim la claror i la puresa com la nostra constant. Emetem ones expansives d’esperança i satisfacció. Posem fil a l’agulla per teixir els nostres somnis, aquells que neixen de la nostra veritat. Guardem una estona per recordar-nos quin es el nostre propòsit i com el volem executar.
Potser aquesta frenada que acaba de tenir lloc es la precursora d’un gir a la nostra vida. Potser ja no ens ve de gust seguir recte per l’autopista a tot drap. Potser aprofitem l’aturada per trobar carreteres o camins secundaris amb molt més interès. Potser ara decidim canviar de ritme i gaudir del paisatge. Potser descobrim realment qui som i quina es la nostra funció en aquesta existència. Potser canviem els paràmetres per els quals ens regim i comencem a escriure la història amb les nostres pròpies paraules. Potser ens animem a dedicar més temps a allò que realment ens fa feliços. Potser ens atrevim a utilitzar el nostre poder per influir activament en l’esdeveniment dels fets. Potser prenem la determinació de desfer-nos de totes les màscares i exposar-nos al món tal com som.
