Una família nombrosa

Marina Sancho

Quan val la teva felicitat?

Frases com "la felicitat no es paga amb diners" o "la salut no té preu" són generalment acceptades però poc posades a la pràctica doncs molts renunciem a la nostra felicitat i benestar per diners, per una quantitat exacta d'euros: el nostre sou. Està bé guanyardiners mitjançant el nostre treball si aquest no implica una renúncia a l'essencial de la nostra vida: la cura i l'atenció dels nostres fills, la nostra salut, les nostres relacions, les hores de descans, etc. La situació ideal és rebre un sou a canvi d'oferira la societat el millor de nosaltres sense haver-nos de privar dels mínims que ens mantenen amb plena vitalitat. La conciliació no és cap luxe sinó un dret indispensable per al benestar físic i mental de les persones. No és cap utopia el fet d'harmonitzar els nostres projectes laborals amb els nostres projectes vitals. De fet, només podem posar el nostre potencial al servei dels demés quan tot estàen equilibri en les nostres vides. Per tant, només podem ser bons professionals si tenim les necessitats bàsiques acomplertes.El cas de moltes famílies és que els progenitors han de malviure, i fins i tot comprometre la integritat de la família, per poder portar un sou a casa. Quan dic "malviure" no em refereixo a cap aspecte simbòlic sinó al sentit literal de la paraula degut a que molts pares realment viuen malament en intent fallit de combinar la família i la feina. Malviuen quan "malrespiren", "maldormen", "malmengen" fins i tot "mal pensen" a causa del profund estrès en que es veuen immersos.

Realment penso que totes les persones necessitem treballar per contribuir ambel nostre granet d'arròs, únic i insubstituïble, a la millora i evolució de la nostra societat. Estic convençuda que som éssers socials per naturalesa, dissenyats per col·laborar ambel grup i ,alhora, dotats d'un sentiment intens de ser útils per al conjunt.El problemasorgeixquan la nostra feina passa per davant de la satisfacció de les nostres pròpies necessitats vitals. Quan envaeix el territori personal sense deixar-nos temps ni tan sols per: respirar, guarir-nos de les malalties, educarles nostres cries,alimentar-nos, descansar, relacionar-nos, reflexionar, expandir el nostre coneixement, exercitar el nostre cos, madurar, projectar, planificar, etc. Aleshores, el salari representa la moneda que ens donen a canvi de la privació de desenvolupar-nos segons els principis que regeixen la nostra pròpia naturalesa. De manera que el preu que paguem per tot el que adquirim amb aquest salari és ben alt: la nostra realització com a persones.

Així, cada vegada que veig publicitat com per exemple una butaca vintage súper bonica, les millors cremes del món, un creuer pel mediterrani, un cotxe millor, unes galetes delicioses i un interminable etcètera, sé exactament quant valen en aquest cas: la renúncia a la meva satisfacció, salut, felicitat i la dels meus fills.

Cada cop que apareix davant els meus ulls la extraordinària meravella implícita en els productes que ofereixen els reclams publicitaris reconec en ella la mateixa melodia de les sirenes que podien fer naufragar Ulisses amb el seu encanteri. Ell se sentia terriblement atret per la sensibilitat dels seus cants, de la mateixa manera que jo em sento enormement encisada per tot el que els meus diners em podrien oferir. Tanmateix, comUlisses, necessito ser lligada en un pal amb les orelles tapades per no sucumbir a la temptació i perdre la vida, ja que el meu temps i benestar, en realitat, són la meva vida, a canvi del que aquests diners em poden oferir

Sé que si dedico el meu temps a seguir un itinerari que no és el que m'apropa al propòsit final de la meva vidaper pagar tot el que els diners em poden donar a canvi, la meva existència naufragarà, igual que tots els mariners que, reaccionant indeliberadament al cant de les sirenes i tirant-se a l'aigua com autòmats, perdienl'únic que tenien: la seva vida.

 

 

400px-WATERHOUSE_-_Ulises_y_las_Sirenas_(National_Gallery_of_Victoria,_Melbourne,_1891._Óleo_sobre_lienzo,_100.6_x_202_cm) Zoom

400px-WATERHOUSE_-_Ulises_y_las_Sirenas_(National_Gallery_of_Victoria,_Melbourne,_1891._Óleo_sobre_lienzo,_100.6_x_202_cm)

 

 

En aquest cas, el pal més fort i indestructible al que em puc aferrar per garantir la meva supervivència són les meves conviccions. Em comprometo aromandre fidel als meus principis i propòsitsper construir una vida on totes les peces encaixin a la perfecció. Les meves metes i valors més elevats exerceixen en mi un enorme poder que em capacita per superar-me ifer convergir la meva tasca laboral amb la meva passió. Mantenir-me subjecta al'essencial de la vida és l'únic remei infal·lible per no caure pressa de l'embruix i la buidor de la societat de consum i viure una vida en va. Des d'avui, prenc la determinació d'actuar en tots i cadascun dels moments de la meva existència en plena coherència amb allò que sóc. Acció indispensable perquè els nostres dies siguin un missatge carregat de significat, la eina més eficaç per enriquir el món amb la nostra aportació.