Hi ha persones que diuen “la vida no es de color de rosa” implicant que les coses no són sempre com desitgem. La qüestió és que, a vegades, les situacions no són com esperàvem i són molt millors. Qui diu que el color rosa és el desitjable? La vida no es de color rosa perquè és verda, taronja, vermella, groga, blanca i gris. El ventall d’emocions es tan ampli com la gama de colors. I de la mateixa manera que no hi ha un sol color imperant, també la multiplicitat d’emocions ens enriqueix i embelleix la vida. Cada un te la seva funció que ens condueix a la plenitud.
A més, objectivament, la vida no és de tal o qual color sinó que som nosaltres els qui la valorem segons ens facin sentir les experiències que vivim. El que penso que no podem fer és comportar-nos de manera ruda, amb el pretext que la vida no es de color rosa. No es adequat tractar malament els nens i nenes perquè la vida és dura i si han d’acostumar. La vida també és com ens la prenem. Si de petits estem acostumats a patir, ens prenem el patiment com una normalitat i fins i tot el podríem arribar a buscar per tornar a la nostra zona de confort.
Si estem acostumats a que ens tractin malament, ens faltin el respecte i no ens tinguin en compte, arribarem a la conclusió que la vida no és de color rosa i, com una profecia autocumplida, generarem ocasions que confirmin la nostra certesa sobre la realitat. Per el contrari, si rebem bona atenció des de que som petits, ens escolten, ens respecten i tenen cura de nosaltres, aprendrem a provocar situacions similars en l’edat adulta en les que nosaltres mateixos ens respectarem, ens acceptarem tal com som i tindrem cura de la satisfacció de les nostres necessitats.
La vida pot ser de molts colors però i nosaltres, de quin color som? Nosaltres també som la vida i podem triar ser foscos i enfocar-nos ens els problemes i dificultats o bé podem triar ser clars i percebre les oportunitats de creixement en allò que fem. Estem amb nosaltres mateixos la totalitat del temps, la qual cosa implica que el color amb que escollim descriure la realitat influirà amb la percepció que tenim dels fets. La tonalitat amb que decidim narrar la nostra història prediu el seu gènere. La nostra novel.la personal pot esdevenir un relat romàntic, èpic, de terror, eròtic, d’aventures, de viatges segons el punt de vista que li atorguem.
Per això clamo que la vida pot ser de molts colors però sempre tenim el poder de decidir de quin color som nosaltres. Som escriptors de la nostra història personal ja que ens expliquem una vegada i una altra les experiències que hem viscut. La vida són les formes i nosaltres elegim pintar-les d’un color o un altre. La vida és com aquells llibres de mandales que nosaltres omplim amb el retolador que més ens ve de gust en aquell moment determinat.
Nosaltres som els colors i estem tota l’estona dibuixant a través de la nostra actitud, intencions i punt de vista que adoptem. Cada vegada que parlem podem escollir fer servir un to o un altre. Cada acció que duem a terme deixa una empremta de color en el llenç de l’existència. Cada gest que realitzem, aporta una tonalitat a la nostra llibreta de dibuix. Cada pensament que alimentem omple la nostra ment d’una certa gamma de colors. Tenim a les mans una caixa sencera de retoladors, avui podem escollir el que vulguem per dibuixar el nostre comportament. L’existència que som, és del cert, d’aquest color que hem triat.
