Si abans de començar el confinament m’haguessin dit que hauria d’estar a casa amb els meus tres fills més de 60 dies, ho hagués trobat impossible. Quan treballava estava acostumada a deixar-los a l’escola i valorar molt aquell temps sense ells. Després de tots aquests dies de convivència m’he sentit afortunada de poder-los acompanyar en el seu creixement. Es emocionant compartir les seves descobertes, il·lusions i aprenentatges. M’he contagiat de la seva innocència, despreocupació i passió intensa.
Estar amb nens i nenes és saludable, revitalitzant i reconstituent. Tots els pares i mares ens beneficiem de passar més hores amb els nostres fills. I per als nens i nenes, què dir? Aquesta pandèmia ha estat l’ocasió perfecta per gaudir de la presència dels pares. I no soc naïf. Sé que per a molts ha estat un infern tenir els nens a casa mentre havien de teletreballar. Moltes han estat les famílies que han viscut la situació com una experiència insostenible: les exigències de la feina més les demandes dels fills, les propostes dels mestres, el dinar per fer, la roba per plegar i el terra per fregar. Ho sé. Són moltes variables i en un primer moment pot semblar que són els infants el que ens fa nosa. Si ells no hi fossin podríem treballar tranquils, netejar, comprar... Però es això el que realment volem? Quan ells siguin a l’escola podrem continuar amb el nostre acompliment d’objectius sense més distraccions. I la emoció de veure’ls saltar a corda per primer cop? I les estones de sentir que el temps no existeix asseguts a la gespa sota el sol tot observant com una aranya teixeix la seva teranyina? I el plaer de menjar un gelat sentint la brisa acaronant-los les galtes? I la complicitat que sorgeix en cuinar junts unes pizzes per fer una sorpresa per sopar? I l’emoció de descobrir junts que les tomaqueres que hem plantat comencen a donar el seu fruit?
Estar amb els nostres fills dona sentit a la nostra vida. Ens proporciona pau i serenitat, confiança i satisfacció. I, per sobre de tot, ens realitza. Perquè es un gran plaer sentir aquest amor compartit, estar junts i evolucionar agafats de la ma.
Durant aquest confinament hem descobert que els nens no era el que ens molestava. Es la pressió de la feina. La sobre càrrega de responsabilitats. El sense sentit de tantes tasques. La fredor de la burocràcia. L’estrès d’haver de donar sempre més i més ràpid. La tensió d’haver de ser productiu. L’opressió d’haver de complaure les demandes externes. L’ansietat que produeix posposar les nostres necessitats. Deixar-nos per l’últim. Desatendre’ns. Obviar l’autocuidatge. No eren els nens la tasca que no podíem sostenir. Eren totes les altres coses.
I ara que s’anuncia que la suposada normalitat està a punt de tornar, molts pares i mares comencen a entendre que potser això no es el que volen. Perquè realment s’han enriquit estant amb els seus fills. S’han acostumat als seus tempos. S’han adaptat a les seves peculiaritats. Han après a divertir-se plegats. S’han delit amb el seu amor incondicional. S’han habituat a riure més sovint. S’han fet addictes a la tendresa. Ara no els ve de gust deixar-ho tot per tornar a l’absurda productivitat. Ara se n’adonen que es més interessant i corprenedor tornar al bàsic i passar més temps amb els seus fills. Ara són conscients que els aporta molt més una hora al costat dels seus fills que una hora davant de l’ordinador.
Així que espero que aquests dies de pausa de l’antic món siguin l’ocasió per a construir una nova realitat. Una realitat en la que valorem el que es realment important. I els nens ho són. Son el centre de la nostra vida i el futur de la humanitat. Per tant, es mereixen el nostre temps de qualitat, la nostra atenció, la nostra mirada, el nostre acompanyament. Així que desitjo que a partir d’ara prioritzem els infants per sobre de tot. Que vetllem pel seu benestar. La seva salut física i mental. La seva felicitat. La seva integritat. Els seus somnis i passions. Perquè ells són la vida en ple creixement, essers en plena gestació del seu potencial, criatures vulnerables que necessiten amor, presència i comprensió per créixer fortes i esdevenir la millor versió de si mateixes.
