En un món de coses per descobrir: posem-nos a crear!
Les persones que van crear el llenguatge no eren lingüistes. La majoria de receptes que avui cuinem, no les ha inventat un cuiner professional. Els primers mestres no tenien cap títol universitari. Els primers rams de flors, no van ser fets per floristes. Durant mil·lennis hem vestit roba teixida i confeccionada per persones que no són modistes. Hem estat orientats per persones que no són psicòlegs. Em embellit les nostres llars sense ser decoradors d’interior. Ens hem ajudat els uns als altres sense ser experts en coaching i hem estat il·luminats per persones que no pretenen ser líders espirituals.
Quan jo era petita vivia en un món ple de possibilitats. M’agradava molt dedicar-me a diverses activitats i era lliure de fer el que volgués sense haver de vestir cap etiqueta fixa: cada dia em podia transformar i abocar la meva atenció a allò que necessités. Podia ser qui volgués. Podia esdevenir qualsevol cosa. Podia explorar i tafanejar sobre els diversos aspectes que pel qual sentís curiositat. L’univers es presentava infinit davant meu. Tanmateix, mica a mica, a mesura que anava creixent, semblava que el meu punt de mira s’hagués d’estretir per alguna estranya raó: se’m presentava la disjuntiva d’escollir passar la resta de la meva vida centrada en un únic punt d’interès anomenat professió. Per què s’havien d’acabar la creativitat, la llibertat i la transversalitat?
No només això, sinó que a més, havia de prendre la decisió de destinar hores i hores a cursar uns estudis universitaris que suposadament em farien més sàvia, m’aportarien recursos i em prepararien per al món laboral. A la universitat em vaig dedicar a aprendre allò que algunes persones havien decidit per mi que havia d’estudiar. Això no va fer més que augmentar la meva necessitat de continuar explorant i investigant pel meu compte, ja que els interrogants seguien presents en la meva ment. De manera que vaig anar teixint un currículum paral·lel tot buscant altres fonts de coneixement. Necessitava ser autònoma a l’hora de dissenyar els meus aprenentatges, fer un guió a la meva mida, ric i variat per donar resposta a la meva necessitat de saber més. Així, vaig prendre consciència que les titulacions no son fidels a la realitat: el saber es constitueix amb el que cadascú decideix aprendre i incorporar a la seva consciència. Creixem tant com voluntat tenim d’explorar i un títol no ens podrà dir mai qui som. La nostra identitat sobrepassa la dimensió que pot ser compresa dins de qualsevol etiqueta.
Els estudis o la falta d’aquests no haurien de limitar l’infinit potencial de les persones. Que jo sigui arquitecta no vol dir que no pugui dissenyar una pàgina web, inventar noves paraules, tallar el cabell amb molt de gust, ser bona massatgista o escriure un llibre. Adults del món: totes les portes segueixen obertes! Podem ser el que vulguem més enllà del que haguem estudiat o deixat d’estudiar. Podem crear tant com vulguem! Aquesta és l’essència de la humanitat. La nostra creativitat no està tallada, ni coartada sinó que segueix sent magnífica i poderosa, tan sols resta a l’espera de que la fem servir.
Tots podem ser el que vulguem. Podem exercir el nostre dret a crear i a transformar la realitat amb els nostres dons (que potser no tenen res a veure amb els estudis que hem cursat). Aportar el nostre punt de vista de l’existència, està a les nostres mans. No tenim perquè resignar-nos a l’estat de les coses tal i com ens l’han presentat. Podem afegir la nostra genialitat en qualsevol camp. Podem transgredir, improvisar i manifestar pensaments totalment inesperats.
Som tan lliures com quan érem nens. El món segueix essent un univers ple de possibilitats. La imaginació continua essent el nostre súper poder. La llibertat continua sent el nostre dret vital. L’interès i les sorpreses continuen esguardant en qualsevol cantonada. La vida continua sent igual d’increïble i misteriosa. La màgia continua embolcallant tota l’existència. La diversió i el plaer continuen sent la brúixola que ens mostra el camí. L’alegria continua sent el motor que ens impulsa. L’amor, la millor solució per a tot. Continuem sent una explosió de vida plena de creativitat, àvida d’aventures i de coneixement. El joc, la curiositat, la innocència i la intrepidesa són els nostres mestres. Atrevim-nos a ser qui som realment i entreguem-nos a la passió irrefrenable que circula per les nostres venes.
Siguem agents actius en la creació del món, l’actualització de la societat i l’evolució de la humanitat. Posem el nostre granet de sorra en l’aportació de la nostra única manera de viure l’existència. Siguem prou humils per acceptar que ens queda molt per aprendre i integrem aquests aprenentatges vinguin d’on vinguin. Obrim-nos a la saviesa inherent a tot arreu i observem el món àvids dels secrets que ens regala. Fem-nos permeables a la bellesa que hi ha en la natura i regim la nostra vida en harmonia amb el nostre origen. Tot està per fer. Tot està per descobrir. Tot està per inventar. No hi ha límits en el poder de la nostra capacitat creadora: posem les mans a la massa!
