Una família nombrosa

Marina Sancho

Retorn a l'essència

Ja hem superat els 21 dies de confinament i això vol dir que potser hem integrat nous hàbits a la nostra vida. Es possible que haguem introduït noves costums a la nostra quotidianitat que abans no teníem i n’haguem abandonat d’altres. Probablement, la nostra forma de pensar i de veure el món s’ha transformat i  els nostres ritmes vitals s’han alentit. I amb sort, les nostres prioritats han canviat perquè hem aprofundit en el coneixement del nostre Ser.

Aquests dies d’estar a casa ens han apropat a la nostra personalitat més profunda perquè, en deixar d’estar centrats en l’exterior, hem tingut temps per enfocar-nos més en nosaltres mateixos. Hem pogut atendre els nostres sentiments i les nostres emocions. El silenci ens ha conduit a poder escoltar amb més atenció la nostra veu interior. I així, hem pogut saber i prendre consciència de quines coses ens agraden, quines ens fan sentir bé, quines accions afloren de nosaltres de forma espontània, quin univers sentim impuls per construir.

En 21 dies he pogut establir noves rutines, veure clarament qui soc i què vull i també he après a  dirigir-me cap a allò que genera bellesa i benestar. La desaparició de molts dels estímuls, obligacions i propostes en les que vivia immersa ha fet que la meva atenció es dirigeixi cap a l’essencial, cap allò que veritablement importa. I aquest és l’hàbit clau que he adquirit:  saber invertir el temps i l’energia cap allò més transcendental. Cap aquelles coses que deixen una empremta positiva en la meva ànima, una sensació agradable a la meva pell, una espurna d’alegria al meu cor, una plenitud satisfactòria en general.

He descobert quins son els desitjos, anhels i esperances que porto que han viscut des de sempre dins meu. He retrobat aquelles coses que feia quan era petita de manera innocent i espontània i que realment m’omplen i defineixen qui sóc. He estat en contacte amb la meva personalitat original, aquella que brolla de mi de forma natural i m’ha proposat moltes coses que m’han agradat. He abandonat aquells hàbits i costums artificials en mi,  els que no escollia conscientment sinó que feia de forma alienada. He reconnectat amb l’alegria de viure inherent a tot ésser viu. I he fet les paus amb el meu esperit juganer i divertit. M’he tret la disfressa d’adulta constreta, m’he desfet de la carcassa, de les crosses i de tots els pesos que portava amb mi; de les condicions, de la necessitat de control, dels deures, prejudicis, restriccions i limitacions. Ara que estic sola amb mi, m’he permès ser qui sóc i he abandonat qualsevol paper que pogués interpretar. Ara tan sols soc una criatura més de l’univers que flueix i gaudeix del fet d’estar viva.

El back to basics (retorn a l’essencial) que estem vivint aquests dies ha fet relluir amb més intensitat allò que realment importa. Ara valoro més allò que tinc i sóc més conscient de cada cosa que faig. Poder fer les coses a poc a poc m’ha fet veure el poder dels detalls i d’entregar-se amb cos i ànima a allò que tenim entre mans. La intimitat d’aquests dies ha fet florir de forma radiant aquells trets que sempre havien estat en mi i que ara tenen un temps i un espai per mostrar-se.  Ara els reconec, els honoro i els nodreixo permetent que formin part de la persona que soc. Els abraço, els integro i els desplego perquè guiïn la meva existència i em portin pel camí que sempre he volgut trepitjar.

Sé que no hi ha res de més valuós que la nostra personalitat original, el nostre tarannà únic, les nostres rareses i particularitats. La nostra singularitat i autèntica veu. La nostra irrepetible manera de ser i d’estar al món. Els nostres desitjos, anhels i necessitats més profunds. La nostra veu genuïna i especial. Els nostres impulsos espontanis i més íntims. Perquè les nostres excentricitats son el veritable tresor. La solució a qualsevol conflicte. La resposta a totes les preguntes.  La nostra manera de ser es la saviesa que ha originat el món que ara necessita per créixer i evolucionar. Així, només podem enriquir l’existència des de la sinceritat, des de la integritat del nostre Ser. Aquesta es l’ocasió per trobar-nos cara a cara amb qui som, reconèixer-nos i establir un mode de vida coherent, respectuós i enaltidor d’aquesta gràcia interna que tots tenim.