Rescatar les intel·ligències latents al nostre interior

Howard Gardner va elaborar la teoria de les intel·ligències múltiples per explicar la preponderància d'un o o més tipus d'intel·ligència en cada persona. Argumenta que hi ha vuit tipus d'intel·ligències, les quals són totes presents en cadascú en major o menor grau. Hi ha molts camps en el qual la nostra intel·ligència es pot mostrar i exposar-los tots seria arbitrari perquè podríem enumerar tantes intel·ligències com habilitats podem desenvolupar. El fet de ser més hàbils en uns aspectes que en uns altres ve determinat per tres factors: la genètica, l'entorn on vivim i el temps que hi dediquem. No podem influir sobre el primer, però tenim molt a fer sobre el segon i tercer aspectes, ja que som amos del nostre temps i el nostre espai, doncs decidim a què ens dediquem i on ho fem. Estic convençuda que la vida té molts matisos, molt més enllà dels que ens hem acostumats a identificar. Per la qual cosa, el fet d'entrenar la destresa de percebre'ls, enriqueix el ventall de realitat que som capaços de captar. En aquest sentit, ja poden existir tantes intel·ligències com vulguem imaginar, que si no les executem és com si no hi fossin. Crec que podríem dir infinites intel·ligències. Tanmateix, si estem acostumats a executar les mateixes 4 cada dia, sense sortir del nostre àmbit de coneixement, ens perdem tot un món inacabable de possibilitats. Pot ser que jo en sàpiga molt de matemàtiques i de llengua però si em limito a captar el món des d'aquests llenguatges, deixo de veure tots els altres missatges que s'expressen en altres llenguatges. I per tant, deixo de viure una bona part de la existència. És com si em limités a provar només els aliments que són dolços, i no fos capaç d'identificar el salat, l'amarg o l'àcid. No coneixeria la mateixa proporció de realitat si no degustés totes les sensacions que m'ofereix. El fet que els esquimals tinguin més de 30 paraules per anomenar les diferents tonalitats de color blanc, implica que han desenvolupat l'habilitat de distingir al menys 30 gradacions diferents d'allò que nosaltres només sabem etiquetar com "blanc". De la mateixa manera, hi ha múltiples formes de viure la realitat a banda de pensar els problemes que haurem de resoldre, el que farem per dinar o quants dies falten per les vacances. Podem, per exemple, limitar-nos a contemplar el moment present tal com raja i sorprendre'ns de les sensacions que ens produeixen els sons que podem escoltar en aquest moment, els efectes que la intensitat de la llum té sobre les nostres parpelles, l'ordre que segueix la nostra respiració o l'aroma que es desprèn de la casa dels veïns. Tenir la intenció de parlar amb paraules diferents, de provar sabors nous, de pensar idees noves, d'observar obres d'art que no havíem vist mai, de parlar amb persones amb qui no estem acostumades, d' adoptar postures noves per variar la de sempre, de reaccionar de manera inesperada, d' engegar nous projectes, de començar aficions per estrenar, de fixar-nos en detalls que mai havíem vist, d'organitzar els nostres objectes d'una altra manera, de contemplar el present amb una mirada nova, de permetre'ns ser espontanis, ... és una forma d'alimentar la llista de les nostres intel·ligències, enlloc de moure'ns sempre entre allò conegut. Ara és un bon moment per generar múscul en moltes altres maneres de captar la realitat. Deixem-nos d'experimentar-la sempre en el mateix format i obrim-nos a tot el potencial al nostre abast. Per molt habituats que estem a recórrer sempre el mateix camí, hi guanyarem molt sortint de la drecera que estem acostumats a trepitjar per endinsar-nos per camps extensos de sensacions, boscs espesos de llibertat, mars oberts de bellesa, rius abundants de riquesa, llacs radiants d'originalitat. Perquè som tan joves com flexible i capaç és el nostre cervell per romandre obert a totes les possibilitats. No envelleixis abans de temps i no et tanquis en una única manera de fer, torna a la teva destresa de percebre l'infinit en el palmell de la teva mà.