Portar les regnes de la nostra vida o deixar-nos fluir?

A vegades sembla que els corrents filosòfics es contradiguin. En ocasions ens diuen que hem de marcar-nos objectius i determinar-nos a aconseguir-los sí o sí, posar tota la nostra voluntat en el que ens proposem. I altres cops ens diuen que hem de destensar-nos, deixar-nos anar, esborrar quant hi ha a la nostra ment i deixar-nos portar per la vida; eliminar la nostra voluntat per posar-nos en mans d'una saviesa superior que ens guiarà amb més eficàcia. Per una banda, autors com Sthephen R. Covey i altres autors sobre psicologia i autoajuda asseguren que redactar una llista dels nostres principis més importants i cenyir-nos a aquesta és la clau de l'èxit i la felicitat. Expliquen que el secret per a tenir poder radica en tenir clar què volem i marcar-nos fites per assolir-ho. No tenir res més en ment que allò que ens hem proposat. Per l'altra, la filosofia Budista ens anima a deixar-nos anar, a fondre'ns amb la resta de l'existència, transcendir el propi jo, abandonar l'individualisme per identificar-nos amb el tot. Deixar la particularitat per formar part de quelcom més important. Escoltar la saviesa que mena l'univers i permetre que ens guiï a nosaltres també. La conclusió a la que he arribat és que ambdues perspectives no són oposades sinó que en realitat són dues maneres de dir el mateix, encara que semblin contradictòries. Ja que quan ens connectem amb el més profund del nostre interior, descobrim que és exactament el mateix que hi ha a l'exterior. No hi ha dues entitats separades sinó que tot l'univers està compost de la mateixa matèria, i nosaltres som , inequívocament, part d'aquesta. De manera que si ens deixem guiar per el més autèntic i essencial del nostre jo, en el fons,estarem escoltant gran intel·ligència que regeix l'univers. És la mateixa, doncs som part del tot. L'ordre que regeix l'electró que dansa al voltant del nucli d'una cèl·lula de la meva ungla del dit petit del peu és el mateix que regeix els estels d'una galàxia a milers d'anys llum de la nostra. Com a conseqüència, l' única manera per tenir èxit i portar una vida equilibrada i feliç és connectar amb la veu que hi ha dins nostre, per així poder saber què és el que més ens convé i viure amb coherència amb aquesta. Encarnar i identificar-nos amb el més elevat, profund i poderós, la nostra energia vital, és la via més directa per poder portar una vida plena i en harmonia amb el nostre interior i "la resta" de l'existència. Fer coincidir els nostres principis amb els de la globalitat de la existència és aconseguir els avantatges de nedar a favor de la corrent, beneficiar-nos de la la inèrcia, la voluntat i determinació de fora nostre. De manera que les incongruències, els conflictes i les batalles desapareixen i el nostre camí esdevé més planer, seré i amb ple sentit.