Passar a l'acció

Conec moltes persones intel·ligents que cauen en el parany de centrar la seva atenció en el negatiu enlloc de dirigir la seva energia a aportar una millora. En coneixeu algun o alguna? Són aquells amics que adoro perquè el seu enginy està per sobre de la mitja i les seves observacions em sorprenen però que el seu intel·lecte està dirigit a destruir en comptes de construir. És un mal comú aquest de fixar-nos en el negatiu enlloc d'apreciar el positiu. Sé que l'autocrítica és el primer pas per a qualsevol millora. Constatemquè falla i aleshores decidimquin ésel resultat que volem desitjable. Fins aquí tot perfecte. Tanmateix, cal anar un pas més enllà i no estancar-nos en la crítica. És necessari passar ala etapa següentiedificar. Tots veiem aspectes negatius en molts àmbits de la nostra vida. Tanmateix, si ens acostumem a centrar-nos en el negatiu sense fer res més, correm el risc de tornar-nos pessimistes, perdre el món de vista i voler abandonar. Si enganyem el nostre cervell i ens prenem el descontent com la norma, res valdrà la pena i ens sentirem sense energia per créixer i evolucionar. Aquest és el motiu principal pel qual escric. Per recordar-me i recordar-vos que la vida és bonica, que tot és perfecte, començant per tu, que estar vius és una meravella i que hem d'aprofitar aquesta oportunitat per modelar la realitat amb el nostre poder. La meva eina és el llapis o l'ordinador. D'altres fan servir les plantes, el pinzell, els aliments, el fang, el seu cos, les notes musicals o qualsevol altre instrument per posar de manifest aquesta harmonia i bellesa que regeix l'univers. L'ordre es veu reflectit en la constitució de les plantes, en el cant dels ocells, en l'aroma de les flors, en la dolçor dels fruits i en la frescor dels rius. Tot en aquesta vida és ordre menys els nostres pensaments desbocats que sovint ens condemnen a la desesperació. La propera vegada no segueixis el curs dels pensaments, segueix la remor del vent, la melodia de les merles, l'escalfor del sol, el batec del teu cor, el xiuxiueig de les primeres gotes de pluja o la mirada del teu amant. Fes que sigui la vida de veritat qui prengui les regnes del teu destí i impedeix que les ombres de les teves cavil·lacions t'usurpin el teu poder. Compromet-te a treballar en la direcció que creus necessària. No et quedis en les paraules o els pensaments. Passa al següent episodi i executa el seguit d'accions necessàries per fer que les coses siguin com tu creus que han de ser. Si no fas res, ets còmplice. Si fas, comences un camí que et sorprendrà, t'aportarà coneixements i t'enriquirà. Perquè el camí es fa al caminar i parlar no és caminar. Cal fer un pas endavant per estrenar un nou paradigma que regeixi la realitat. La teva casa no està construïda a base de pensaments, ni el teu cos se sosté únicament de paraules. Necessitem actuar sobre el món tangible per modelar-lo i transformar-lo en la nostra pròpia obra d'art. Tot el que fas al llarg de la teva vida, fins i tot la postura i el gest que adoptes en rentar-te les mans, constitueix el teu projecte personal, la teva contribució a la existència tal com és. T'animo que, a partir d'aquest moment, no et quedis pres del món de les idees i participis del resplendor del món tangible. Aporta-hi el teu treball per contribuir al seu valor. Jo sé que tu pots. Tots disposem d'un enorme potencial per aportar. Quin és el teu?