Quan tenim gossets a casa i els hem d’ensenyar a conviure amb les persones ens n’adonem que no es suficient ensenyar-los a fer pipi i caca fora de casa. També han d’aprendre a no posar-se drets a sobre les persones, a respectar el menjar dels altres, a esperar el seu torn, a venir quan el crides i seure. No es tan fàcil com agafar un gos i tenir-lo amb nosaltres sinó que cal treballar la seva conducta per tal de socialitzar-lo: una inversió de temps i energia.
Quan eduquem infants passa una cosa semblant. No es tracta de que aprenguin a fer sumes i restes, sàpiguen anar amb bicicleta i escriguin redaccions per tal d’estar educats- cal quelcom més! I aquest factor, sovint invisible, és el que marca la diferència entre la salut mental i la psicopatia. Una persona necessita molt més que habilitats tècniques i emmagatzematge d’informació per viure en plenitud. Necessita treballar els hàbits que realment la faran feliç i la conduiran al benestar. I aquests hàbits són indispensables tot i que no son ni tangibles ni quantificables com per exemple mitjançant un examen o un test d’intel·ligència.
Hi ha una part de la vida de les persones que no es treballa i que s’espera que s’adquireixi per atzar. Aquesta és la part de la salut psicològica i mental. Imprescindible per a la nostra supervivència i equilibri físic. Si no ens trobem bé emocionalment, no serem efectius en altres àrees com la social. L’equilibri mental és l’eix vertebral que sosté la nostra existència. I sabeu què? Es treballa i es desenvolupa igual que qualsevol altre múscul del nostre organisme – està demostrat científicament! -Només cal dedicar-hi temps i energia. És en aquesta àrea en la que considero que més cal incidir. Invertir hores de qualitat a potenciar la paciència, la motivació, l’empatia, la compassió, la creativitat, l’assertivitat, la confiança, la resiliència, la intuïció, l’escolta, l’amor incondicional i la salut.
Els valors que més ajuden a una persona a viure en complet benestar no s’adquireixen arbitràriament o per casualitat. Cal un treball intens d’aquests aspectes per tal que creixin i floreixin en nosaltres. Aquest treball ha de ser el centre de qualsevol acció educativa, i a més, ha de ser rigorós i constant. L’aprenentatge d’aquests valors i tècniques de gestió emocional és decisiu per a la salut de qualsevol ésser. Viure amb serenitat i gratitud no es el mateix que afrontar la vida amb ansietat i por. Per aquesta raó, com a mare i educadora considero que es fonamental inserir l’educació psicològica en l’educació de tots els nens i nenes.
Si volem un futur sa, harmònic i feliç per als nostres fills, és necessari regalar-los l’hàbit de treballar les destreses que originen la plenitud en els éssers humans. No podem deixar en mans de l’atzar allò que representa el tresor més preuat de les seves vides. No podem escollir la quantitat de dies que viuran els nostres fills ni la longitud de la seva existència, però si que podem influir en la qualitat amb que aquesta es desenvoluparà. Per aquest motiu, proposo enfocar-nos el desenvolupament dels hàbits que ens aporten sentit i treballar-los amb consciència i entrega.
Per un futur ple de pau, bellesa, felicitat i amor, cultivem aquests valors des d’aquest mateix moment.
